Arxius de novembre 2020

Les agulletes morruda, serpeta i la de riu s’han trobat al prat del Gram.

La familia de peixos dels singnàtids el formen d’una banda els cavallets de mar i de l’altre les agulletes i serpetes. Tothom coneix els cavallets de mar, però les agulletes i serpetes, els seus cosins propers, són menys coneguts, i al prat de Gram de la Badia de Roses hi són ben presents.

El passat dia 27 d’octubre del 2020 hi vàrem trobar 3 espècies molt interessants, l’agulleta morruda (Syngnathus typhle), la serpeta (Nerophis ophidion), i l’agulleta de riu (Syngnathus abaster). Les tres espècies viuen enmig de les fulles del gram (Cymodocea nodosa), on es dediquen a caçar les seves petites preses, i s’amaguen dels seus predadors gràcies a la seva semblança a les mateixes fulles del Gram.

Són molt difícils de trobar i passen molt fàcilment desapercebudes.

L’agulleta de riu rep el seu nom perquè també se la pot trobar en aigües completament dolces dels cursos baixos dels nostres rius.

En altres immersions al Gram també hem detectat l’agulleta grossa (Syngnathus acus).

Fotografies i vídeo: Xavier Salvador i Andreu Pujades

A mitjans d’octubre vàrem tenir diversos dies de forts vents de sud que van anar girant a llevant. El dia 21 d’octubre, sense una ventada prou forta per a fer-nos suspendre la immersió d’entrada, vàrem decidir sortir i intentar fer la immersió mensual del projecte gram. Un cop davant l’Escala ja vàrem veure que hi havia una mar de fons de llevant de 1 m d’alçada. L’aigua es veia prou neta i vàrem decidir baixar.

La immersió real va durar molt pocs minuts. A la localitat triada davant l’Escala, amb 16 metres de fondària, als primers 14 metres l’aigua era pou clara, però un cop ens acostarem al fons la visibilitat baixà en picat i no vàrem poder veure res. Hi havia moments que no veiem les pròpies mans si les estiràvem endavant i era perillós seguir pel risc a perdre’ns tot i el fil guia que utilitzàvem. A més, tampoc no podíem veure absolutament res del que veniem a buscar i no tenia sentit continuar més.

És interessant veure com en una situació de pretemporal, només el moviment horitzontal de l’aigua endavant i endarrere era capaç de crear unes condicions tan dures per l’entorn. En una situació de temporal, on hi pugui haver molta més turbulència podem arribar a imaginar que ser allà sota ha de ser un mal son, fins i tot pels peixos més ben adaptats a l’entorn marí.

Mireu la minicrònica d’en Boris.