Alivefund

Fundació Alive

  • Facebook
  • LinkedIn
  • Twitter
  • Inici
  • La Fundació
    • Missió
    • Patronat
    • Transparència
  • Projectes
    • Projecte Gram
      • Qui som (Projecte Gram)
      • Espècies del prat de Gram
      • Galeria
    • Beca de recerca del Gram
      • Convocatòria 2021
    • Un Pop de Gram
    • MedFoto. Concurs Internacional de Fotografia de la Mediterrània
    • Cursos de bon coneixedor de parcs naturals
    • Cursos de guies subaquàtics
    • Sealife Collection
  • Blog
  • Uneix-te a Alive
    • Treballa amb nosaltres
    • Fes-te voluntari
    • Fes un donatiu

Arxius de gener 2022

La seducció ambiental

26 de gener de 2022 by Sònia Duñach Deixa un comentari

Jordi Sargatal
Patró de la Fundació Alive
Ornitòleg i naturalista

El 26 de gener és el Dia Mundial de l’Educació Ambiental i el bon amic Bernat Garrigós, màxim impulsor de la Fundació Alive, de la qual tinc el privilegi de ser membre del seu Patronat, em demana un article sobre educació ambiental.

La Fundació Alive té com a objectiu principal la difusió de coneixements sobre la Natura, especialment sobre el medi marí, per ajudar a conscienciar sobre els seus valors i problemàtica, així com contribuir a la seva conservació. Per tant, l’educació ambiental és una eina bàsica per aconseguir aquests objectius.

Com a primer director del parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà, del 1984 al 1998, ens vàrem enfrontar a un problema greu: després de molts anys de degradació d’aquest espai i persecució de la seva fauna, realment hi havia pocs ocells aquàtics per ser observats. Milers d’escolars i visitants en general venien encuriosits per visitar aquella zona humida protegida, finalment, després d’una llarga campanya de defensa. Durant aquests anys, un gran percentatge d’aquests visitants se n’anaven realment decebuts per no haver vist res que, al seu criteri, meresqués la visita.

La primavera del 1986, per pura casualitat, ens va arribar als Aiguamolls un pollet de cigonya de pocs dies. La que més tard es va convertir en la famosa i emblemàtica cigonya Guita. Per a qui no  sàpiga o no recordi la història de la Guita, val la pena fer-ne cinc cèntims. 

La cigonya Guita va néixer en una incubadora d’una granja de pollastres el 12 d’abril del 1986, ja que els quatre ous del niu d’Albalate de Cinca varen ser baixats del campanar per poder fer-hi unes reparacions absolutament imprescindibles. Els adults de cigonya varen abandonar el niu, però la gent del poble va salvar els ous, com a mostra d’estima cap a l’espècie. Per sorpresa del propietari de la granja, el 12 d’abril varen néixer dos pollets de cigonya, que va encomanar a Matilde Cabrera, una biòloga de la “Diputación General de Aragón”.

L’amiga Matilde, sabent del nostre interès per les cigonyes, ens va dir si les volíem. La resposta va ser ràpida, i precisament en Bernat Garrigós, que aquell any feia una estada com a voluntari als Aiguamolls, i en Robert Pradell, varen sortir d’urgència cap a Saragossa. Malauradament, un pollet ja havia mort, i vàrem adoptar l’altre, la Guita. El nom li ve de les entranyables coces que feia de petita.

Segons el llibre de família, els pares de la Guita varen ser en Jordi Sargatal i en Bernat Garrigós, i els padrins en Robert Pradell i la Rosa Llinàs.

Va viure la infància a la Plaça del Bruel, seu del Parc en aquell moment, i a Tortellà, a casa de la família Garrigós Castro. Quan tenia dos mesos, amb molta pena, la vàrem ingressar a l’aviari del zoo de Barcelona, per tal que comencés a agermanar-se amb 4 exemplars que el Parc Zoològic ens havia cedit.

El 22 de març del 1987 la Guita i les seves quatre amigues varen tornar als Aiguamolls. Va ser el dia de la cloenda d'”Encara soc viu”, el cap de setmana en què 2.100 nois i noies dels Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, es varen dedicar a treballar voluntàriament per la conservació. A part de les cigonyes, aquell cap de setmana també varen arribar els cignes, regalats per Pasqual Maragall com a alcalde de Barcelona, fent així la seva primera vinguda oficial als Aiguamolls, que seria seguida de tota una altra sèrie de visites privades i en família.

Durant els anys següents es varen fer festes per celebrar els aniversaris de la Guita, es va publicar un llibre amb text de Jordi Jané i dibuixos de Ramon Pujolboira, i el guitarrista i compositor Toti Soler li va dedicar una cançó.

Com que havia sigut criada per humans i sense contacte les primeres setmanes de vida amb altres cigonyes, va quedar impremtada d’humans i, per exemple, quan arribaven escolars al Cortalet, entrava al Centre d’Informació, s’enfilava al taulell i saludava als nens. Clar, aquells nens i nenes quedaven absolutament seduïts per la cigonya, i llavors era molt més fàcil transmetre missatges d’educació ambiental. Així  vàrem descobrir la tècnica de l’atracció de la fauna de cara als escolars. A aquesta disciplina la vàrem batejar com a Seducció Ambiental, com a tècnica introductòria de l’educació ambiental.

Seducció ambiental, una tècnica d’atracció de la fauna

De fet, qui ja havia descobert la Seducció Ambiental, sense anomenar-la així, havia estat el gran comunicador que va ser Félix Rodríguez de la Fuente, amb els seus programes televisius, que varen canviar la mentalitat de tots els habitants de l’Estat. Als Aiguamolls vàrem anar afinant aquesta disciplina amb el pedagog i bon amic Quim Franch.

Posteriorment, vàrem aprofitar la consolidació de la població de cigonyes a l’Empordà, i sobretot la reintroducció de la llúdriga, per avançar molt més en la Seducció Ambiental. Cadascuna de les llúdrigues alliberades ho era a un poble diferent de les conques de la Muga i del Fluvià, i sempre convocant els escolars, a qui prèviament s’havia explicat la història de la reintroducció i podien veure la llúdriga dins la caixa de transport.

A la una foto on es veu una llúdriga sortint de la caixa i anat cap al riu, davant d’un grup d’escolars. Aquells nens i nenes fan una cara d’íntima satisfacció, que segur que els marcarà en positiu per la resta de les seves vides. Això és la Seducció Ambiental.

Seduccio ambiental d'una llúdriga
Font: Jordi Sargatal. Moment de l’alliberament d’una llúdriga

Aquesta Seducció Ambiental és la que ja està aplicant també la Fundació Alive amb la fauna marina, un gran món, el marí, encara per descobrir per la majoria de gent. De petits tots hem gaudit buscant animalons entre les roques o a la sorra de les platges. Es tracta de potenciar aquesta curiositat per ensenyar, fer estimar i ajudar a conservar, ja que també és un món que es troba en perill i cal ajudar a gestionar millor.

Totes les espècies tenen el seu interès i mereixen atenció, però és evident que és més fàcil seduir el gran públic amb un dofí o una foca, que amb un petit crustaci, per meravellosa que pugui ser la seva vida i adaptacions. El gran avantatge d’aprofitar les espècies emblemàtiques, també anomenades espècie paraigua, és que sota seu s’aixopluguen i s’aprofiten de la protecció totes les altres.

Fent Seducció Ambiental amb les llúdrigues, per exemple, també s’aprofitaven de la consciència ambiental i de la millor protecció dels rius, aconseguida per aquesta espècie emblemàtica, totes les altres espècies que viuen als mateixos hàbitats de rius i estanys.

Al nostre Mediterrani tenim diversos projectes de reintroducció que poden suposar un gran impuls per la Seducció Ambiental, com poden ser el de les tortugues marines, l’àguila pescadora i la foca mediterrània o vell marí.

Poca gent sap que la foca mediterrània es trobava encara a la costa mediterrània ibèrica fins als anys 70 del segle XX i, per tant, és totalment viable la seva reintroducció. Vaig tenir el privilegi de visitar les colònies de Cabo Blanco, a l’antic Sàhara espanyol. Em vaig creuar la mirada amb dues femelletes joves que em varen venir a veure, encuriosides, a pocs metres de distància. Puc garantir que qualsevol persona que pugui observar les foques, quan les tinguem als tancats de prealliberament si prosperen els projectes, quedarà absolutament enamorada de l’espècie i es convertirà en una gran defensora del mar.

La Fundació Alive té molta feina per fer. De moment ja n’ha fet molta i de molta qualitat, o sigui que està molt ben encaminada. Segur que aprofitarà al màxim els ressorts de la Seducció Ambiental per incidir, també al màxim, en la necessària educació ambiental, i esperem que sigui per molts anys!!

Jordi Sargatal Vicens

Batet de la Serra, gener del 2022

Arxivat com a: Blog

Els mitjans locals es fan ressò del Projecte Gram

14 de gener de 2022 by Sònia Duñach Deixa un comentari

Des de la Fundació hem centrat esforços en la divulgació de la importància del prat de Gram a la població local. De fet, la nostra missió és fer difusió del coneixement sobre el medi natural per tal de millorar-ne la gestió i conservació dels seus recursos, i així ho hem fet als mitjans audiovisuals locals de Catalunya aquesta setmana.

El 13 de gener, Empordà Televisió ens va entrevistar en directe pel programa Fet a Mida de La Xarxa de Comunicació Local, un programa que s’emet entre les 16.30 i les 18.30 h a més de trenta televisions locals.

Sinopsi

El prat de Gram (Cymodocea nodosa) de la badia de Roses (Alt Empordà) és una enorme comunitat d’una planta marina des de Roses fins a L’Escala. La Generalitat fa poc que n’ha acabat la cartografia i segons els experts, és difícil trobar una extensió tan gran a escala mundial. Ara, un grup de biòlegs i submarinistes estan estudiant dos aspectes d’aquesta comunitat de plantes marines: el carboni blau que pot emmagatzemar i la seva capacitat de reproducció.

Setmanari Empordà. Mitjans locals.

Més mitjans locals

D’altra banda, el passat 22 de desembre, el Setmanari Empordà va publicar, a pàgina completa, un reportatge sobre el projecte Gram i l’estudi del carboni blau:

VERSIÓ DIGITAL: El projecte Gram estudia el carboni blau del prat marí de la badia de Roses

Arxivat com a: Projecte Gram

Cerca aquest lloc

Entrades recents

  • Primera sortida Fotosub de ciència ciutadana 19 de juny de 2022
  • Apareixen les flors als prats de Cymodocea de l’Empordà
  • Apunts d’economia del canvi climàtic
  • Primer pop al refugi P19 de l’Escala
  • Jornada de fotosub científic a l’Escala el 19 de juny

Comentaris recents

  • Apareixen les flors als prats de Cymodocea - Alivefund en El Gram dona fruits a la badia de Roses
  • «Fotosub Científic» en la pradera de Cymodocea nodosa de L’Escala – VIMAR en Jornada de fotosub científic a l’Escala el 19 de juny
  • Apunts d’economia del canvi climàtic - Alivefund en Beca Gram 2021: Beneficis ecològics i econòmics associats als prats de Cymodocea nodosa a la badia de Roses
  • Espai Natura (3): Un Pop de Gram - Alivefund en Espai Natura (1). El projecte Gram
  • Immersió amb torpedes al Gram . Abril 2022 - Alivefund en Els tresors del temporal del mes de març de 2022

Arxius

  • juliol 2022
  • juny 2022
  • maig 2022
  • abril 2022
  • març 2022
  • febrer 2022
  • gener 2022
  • desembre 2021
  • novembre 2021
  • octubre 2021
  • agost 2021
  • juliol 2021
  • juny 2021
  • maig 2021
  • abril 2021
  • març 2021
  • febrer 2021
  • gener 2021
  • novembre 2020
  • octubre 2020
  • setembre 2020
  • agost 2020

Categories

  • Actualitat (4)
  • Articles (17)
  • Beca Gram (5)
  • Blog (18)
  • Formació (6)
  • MedFoto (7)
  • Projecte Gram (32)
  • Seguiment (17)
  • Un Pop de Gram (2)
  • Uncategorized (2)

Usuaris

  • Registra
  • Entra
  • Sindicació de les entrades
  • Sindicació dels comentaris
  • WordPress.org (en anglès)

Alive Fundació

Port de la Clota s/n. 17130 L’Escala

Tel. 747 459 773

e-mail: info@alivefund.org

Copyright © 2022 · Outreach Pro on Genesis Framework · WordPress · Entra