Aquest hivern hem tingut a la Badia de Roses un dels temporals de mar més durs del darrer segle. Durant diversos dies les onades van ultrapassar alçades màximes de 10 metres i arribaren a màxims de 12 i 13 metres just davant del nostre litoral.
A l’interior de la Badia les onades arribaven amb moltíssima força i van dipositar sobre la platja arbres sencers, peixos, meduses, i tones de rizomes de Gram.
Des del projecte Gram ens preguntàvem si havia quedat algun feix de Gram al fons sorrenc del prat, i per tant frisàvem per tornar a capbussar-nos. Però també va arribar l’emergència de la Covid-19 i el confinament, i la inspecció del prat es va haver d’esperar fins al mes de maig. Hi quedaria alguna cosa?
Finalment va arribar la capbussada. Càmares preparades i a veure com ho trobem. I deunido quina sorpresa, el prat aguantava perfectament a quasi tot arreu, hi havia grans extensions de prat que no semblaven haver patit gens, totes les tiges ben cobertes de sorra i un creixement aparentment normal. Enmig d’aquestes extensions hi hem trobat uns forats on el temporal ha excavat 30 o 40 cm de sorres i se les ha endut enllà, on fos. En aquestes àrees, es pot veure tot el gram descalçat, més o menys agafats al fons o acumulats en feixos. Són àrees concretes, i limitades en l’espai, res de generalitzat, però és curiós com la mar excavava aquelles zones i deixava intactes les zones del voltant, per què?, hem de suposar complexos processos hidrodinàmics que concentren les seves forces en punts aïllats, però tampoc en sabem gaire més.
En general hem de confirmar el bon estat del prat de Gram, una planta resilient i altament adaptada a aquest entorn de temporals i corrents que destrueixen quasi tot el que es posa davant seu. Però el gram no, aquest cop no han pogut amb ell.
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.