Fundació Alive
La setmana del 3 al 9 d’octubre d’aquest 2020 es celebra la Setmana de la Natura a Catalunya. Es faran dotzenes d’activitats, cursos, sortides, passejades, tallers, descobertes, etc. La Fundació Alive vol participar organitzant una immersió al prat de Gram de la Badia de Roses. Trobareu més informació i com apuntar-vos a la web de la Setmana de la Natura.
Immersió al prat de Gram de la Badia de Roses.
L’Smaragdia viridis és un petit caragol de la familia de les Neritidae. Arriba tot just a fer uns 5 mm de llarg, però tant petit com és, és la joia dels prats de Gram i bé la podríem batejar en català com la Nerita maragda.
És un caragol que s’alimenta directament del Gram i de la Posidonia, no com moltes altres espècies que s’alimenten de moltes de les espècies que viuen a sobre del Gram.
Aquest caragolet és diminut i tot i el seu color brillant costa moltíssim de veure, cal tenir bona vista i fixar-s’hi molt bé.
A la Badia de Roses el trobem sovint a la part més verda de les fulles, allà on encara no hi han colonitzat tota la colla d’espècies epífites que acaben cobrint completament la fulla del Gram.
Gaudiu d’aquesta petita joia i de les fotos d’en Xavier Salvador.
Més informació a la pàgina del CIB. https://www.cibsub.cat/bioespecie-smaragdia_viridis-47279
Avui comencem a incorporar les cròniques de les immersions al blog del projecte Gram, així us anirem explicant què anem trobant cada vegada que baixem a visitar el prat. Normalment fem dues immersions llargues de més d’una hora cada una al llarg d’un matí. Avui com hem fet una immersió a quasi 19 metres de fondària hem escurçat la primera immersió.
La intenció de la immersió d’aquest 17 de setembre era comprovar els límits inferior i superior del prat. Us els hem marcat a aquest mapa.
A la primera immersió hem anat a buscar la part més fonda del prat. Sabíem que a la part nord del prat el límit inferior es troba cap als 13 metres de fons i que a la part sud aquest límit era inferior. Ens pensàvem que el límit es trobaria sobre els 15 m però avui hem pogut veure que com a mínim el Gram arriba fins als 18,5 m de fondària a la Badia de Roses.
Allà el Gram no té la força i la vitalitat d’altres zones menys fondes. La densitat era baixa i el recobriment d’espècies epífites era molt alt, sobretot de petits hidrozous recoberts de partícules sòlides.
Sorprenentment, avui per primera vegada hem trobat la termoclina, una baixada sobtada de la temperatura i la visibilitat, quan entre els 12 i 15 metres, la temperatura ha baixat de 21 a 18ºC. La visibilitat no era gaire bona i la manca de llum era important comparat amb les parts més altes del prat.
En aquesta zona hem trobat una bona densitat de Veretillum i grans colònies d’Aglaophenia.
Posteriorment ens hem desplaçat cap el NW, davant la zona del Riuet, només a 7 metres de fondària. Hi hem trobat un prat amb zones denses combinades amb zones obertes, aquí segurament els temporals deuen marcar molt l’extensió del prat. La llum abundava i el paisatge era espectacular, l’aigua encara aguantava els 21ºC i era molt agradable.
Per primera vegada des del temporal Glòria han retornat els Borms blaus, les grans meduses que vivien dins la Badia i que havien desaparegut completament pels grans temporals de l’hivern passat.
Aquesta és una medusa de grans dimensions però potser no és el cnidari més abundant. Avui gran part de les fulles del Gram estaven recobertes de la diminuta anèmona Bunodeopsis strumosa, unes anèmones que sovint trobem nedant lliurement i que aleshores semblen petites meduses.
Mar plana, vent variable molt fluix.
Submarinistes: Boris Weitzmann, Xavier Salvador, Josep Vilanova, Martí Vilanova i Bernat Garrigós.
Aquest hivern hem tingut a la Badia de Roses un dels temporals de mar més durs del darrer segle. Durant diversos dies les onades van ultrapassar alçades màximes de 10 metres i arribaren a màxims de 12 i 13 metres just davant del nostre litoral.
A l’interior de la Badia les onades arribaven amb moltíssima força i van dipositar sobre la platja arbres sencers, peixos, meduses, i tones de rizomes de Gram.
Des del projecte Gram ens preguntàvem si havia quedat algun feix de Gram al fons sorrenc del prat, i per tant frisàvem per tornar a capbussar-nos. Però també va arribar l’emergència de la Covid-19 i el confinament, i la inspecció del prat es va haver d’esperar fins al mes de maig. Hi quedaria alguna cosa?
Finalment va arribar la capbussada. Càmares preparades i a veure com ho trobem. I deunido quina sorpresa, el prat aguantava perfectament a quasi tot arreu, hi havia grans extensions de prat que no semblaven haver patit gens, totes les tiges ben cobertes de sorra i un creixement aparentment normal. Enmig d’aquestes extensions hi hem trobat uns forats on el temporal ha excavat 30 o 40 cm de sorres i se les ha endut enllà, on fos. En aquestes àrees, es pot veure tot el gram descalçat, més o menys agafats al fons o acumulats en feixos. Són àrees concretes, i limitades en l’espai, res de generalitzat, però és curiós com la mar excavava aquelles zones i deixava intactes les zones del voltant, per què?, hem de suposar complexos processos hidrodinàmics que concentren les seves forces en punts aïllats, però tampoc en sabem gaire més.
En general hem de confirmar el bon estat del prat de Gram, una planta resilient i altament adaptada a aquest entorn de temporals i corrents que destrueixen quasi tot el que es posa davant seu. Però el gram no, aquest cop no han pogut amb ell.
El Gram és una planta superior, una fanerògama, i per tant fa flors, tiges, fulles i arrels, tot i viure sota el mar. No és una alga. I per tant, és una planta que té una època de floració, després en fa llavors, també perd les fulles i té èpoques de més creixement i altres de menys actives.
El Gram té doncs una estacionalitat marcada (les algues també la poden tenir) que es fa sobretot evident en el creixement de les fulles i en la floració. Aquest 2020 no hem pogut baixar totes les vegades que voldríem per culpa de la Covid-19, però si us volem compartir unes fotos de l’estat de les fulles des del mes de gener fins a l’agost.
Com podeu veure a ple hivern les fulles són curtes i esparses, es pot veure bé a través del prat. Pel mes de maig les fulles es comencen a allargar, però encara tímidament, i no és fins als mesos d’estiu de juny a agost que el prat és alt i espès, sovint costa de veure el substrat de sorra inferior i t’has d’obrir pas entre les fulles per arribar-hi.