Des de Fundació Alive estem coordinant un estudi per analitzar el Carboni blau de l’herbei de Gram (Cymodocea nodosa) de la badia de Roses. Aquest prat submergit ocupa 800 ha entre l’Escala i Roses. L’associació Biosfera és l’encarregada de portar a terme l’estudi.

Però, què és el carboni blau? És el terme amb què s’anomena al carboni capturat i emmagatzemat pels ecosistemes oceànics i costaners del món, com són els manglars, les maresmes i els herbeis o herbassars.

Aquests ecosistemes segresten grans quantitats de diòxid de carboni (CO₂) de l’ambient, actuant com a embornals de carboni i ajudant a mitigar el canvi climàtic. Aquest carboni l’emmagatzemen a les plantes i al sediment inferior. Per exemple, més del 95% del carboni dels prats d’herbes marines s’emmagatzema als sòls.

Els manglars, maresmes i prats marins són fonamentals a les costes d’arreu del món, donant suport a la qualitat de l’aigua costanera, a la pesca sostenible i a la protecció de la costa davant les inundacions i les tempestes. Els seus serveis ecosistèmics permeten la subsistència de poblacions humanes costaneres de tot el món.

A escala planetària, els prats marins cobreixen menys del 0,2% del fons marí, però emmagatzemen aproximadament el 10% del carboni enterrat als oceans cada any.

Lamentablement els prats marins s’estan perdent a un ritme de l’1,5% anual i ja han perdut aproximadament el 30% de la seva cobertura en l’àmbit mundial. I el pitjor és que quan els prats marins es degraden o es destrueixen, aquests ecosistemes alliberen a l’atmosfera el carboni que han emmagatzemat durant segles i es converteixen en fonts d’emissió de gasos d’efecte hivernacle, accelerant el canvi climàtic. Els experts estimen que els prats marins degradats alliberen anualment més de 1.000 milions de tones de CO₂ a l’atmosfera, la qual cosa equival al 19% de les emissions degudes a la desforestació tropical mundial.

Per tal d’analitzar la quantitat de carboni blau que l’herbei de Gram acumula a la badia de Roses, estem estudiant l’acumulació de carboni en el sediment sota el prat de Cymodocea nodosa. Per aquest estudi estem fent servir el mètode d’agafar cores de sediment, que consisteix a clavar uns tubs de quasi 2 metres de llargada, per tal d’extreure una mostra de sediment. Aquesta mostra ens donarà informació sobre la quantitat de carboni que s’ha anat acumulant al llarg del temps, i podrem deduir la importància de l’herbei de Gram de la badia de Roses com a embornal de CO₂. Així podrem quantificar els beneficis de la conservació d’aquest herbei per mitigar el canvi climàtic.

Mireu el vídeo de la immersió per extreure mostres de sediments per analitzar-los.

Ja podeu llegir les bases del concurs per accedir a la Beca de recerca del Gram a la seva pàgina.

Teniu temps fins al 12 de juny per presentar el vostre projecte. Tingueu en compte que és un projecte força obert pel que fa a la temàtica i als col·lectius que us podeu presentar. El que volem és que la recerca serveixi per valorar el prat de Gram, ja que les seves 800 Ha tenen un impacte important, però no el tenim quantificat. Si us dediqueu a peixos, mol·luscs, crustacis, dinàmica de sediments, captura de CO₂, o altres camps de recerca relacionats segur que hi podeu aportar un bon projecte.

En cas de dubte sempre ens podeu escriure un correu a beca.gram@alivefund.org

Aquesta setmana el projecte Gram ha estat present als mitjans de comunicació en un parell d’ocasions. La primera el passat 17 de febrer al programa de medi ambient de El Far FM, on en Boris ens va parlar del prat de Gram de la Badia de Roses, i posteriorment la Fundació Alive va participar a la Feria de Buceo en Streaming, on en Boris va tornar a explicar el projecte Gram ( Cymodocea nodosa ) al públic assistent a l’streaming de Youtube i en Bernat va explicar quins són tots els projectes que està planificant enguany la Fundació Alive.

La resposta del públic ha estat important en tots dos casos, i comencem a rebre correus i missatges de gent interessada en el que estem fent i amb col·laborar en els nostres projectes.

Aquí podeu trobar les dues participacions.