Apareixen les flors als prats de Cymodocea de l’Empordà

4 de juliol de 2022 by Boris Weitzmann Deixa un comentari

Boris Weitzmann
Biòleg associat a la Fundació Alive
Biologist

Els membres de la Fundació Alive portàvem ja dos anys (des del 2019) insistint a trobar la floració d’aquests prats submergits a la badia de Roses. Durant les campanyes de Carboni Blau de l’hivern del 2021 es va detectar els fruits la qual cosa és una prova irrefutable que hi havia hagut flors durant la primavera.

Biòleg submarinista realitzant les tasques del projecte Un Pop de Gram

Finalment, a finals de juny 2022, durant la 1ª trobada de ciència ciutadana entre fotògrafs d’alt nivell i biòlegs i naturalistes, es va poder registrar la primera flor masculina de la Cymodocea nodosa. Aquesta dada és molt important, ja que és la primera floració que es registra a la badia de Roses.

Unes setmanes després, a la badia de Pals, durant el seguiment dels refugis del projecte Un pop de Gram, hem pogut constatar que aquí també hi ha hagut floració, la qual cosa ens ha donat una gran alegria, perquè, en aquests herbassars, també és la primera vegada que es constata aquest fet.

La flor masculina i la flor femenina

Com ja s’ha explicat en altres articles, Cymodocea nodosa és una planta superior, que va retornar al mar fa molts milions d’anys. I per això és capaç de generar flors sota el mar a finals de primavera i inicis d’estiu.

La masculina és una flor discreta, petita i molt enganxada al sediment. Per veure-la, t’hi has de fixar molt, ja que està reduïda a dos estams plens de pol·len de color marronós i dura molt poc temps. La femenina és minúscula i pràcticament invisible pel bussejador.

Flor masculina en el prat de Gram del golf de Pals

Aquestes flors, que es pol·linitzen amb els corrents marins, són la manera que té el Gram de dur a terme la reproducció sexual, per ajudar a colonitzar nous territoris i per crear variabilitat genètica.

La major part de la feina de manteniment i de creixement de l’herbassar, però, es fa via reproducció asexual. Aquest sistema es basa en el fet que els rizomes (que són les tiges soterrades en el sediment) van creixent a una velocitat relativament gran i creant estolons. Aquests es van entrecreuant fins a formar prats densos. Hi ha qui diu que semblen pastures de la muntanya.

Si teniu ocasió fixeu-vos bé la pròxima primavera a veure si sou capaços de distingir les flors de Cymodocea nodosa.

L’obsolescència programada del pop

6 de juny de 2022 by Boris Weitzmann Deixa un comentari

Boris Weitzmann
Biòleg associat a la Fundació Alive
Biologist

Els pops són animals invertebrats increïbles. Poden canviar el color i la textura de la pell a voluntat i saben resoldre problemes complicats. El seu cervell té tantes neurones com les d’un gat, i li permet ser un dels animals més intel·ligents del mar. Però, sorprenentment, aquestes neurones estan repartides entre els vuit braços amb capacitat de decisió pròpia i, a més, es poden regenerar a voluntat.

El pop es reprodueix només una vegada i mor

Els pops, sèpies i calamars són animals semèlpars (del llatí semel ‘una sola vegada’ i pari ‘engendrar’) i com a tals es caracteritzen per tenir un únic episodi reproductiu abans de morir. De fet, la mort després de la reproducció és part d’una estratègia global que inclou utilitzar tots els recursos disponibles per maximitzar la reproducció, a costa de la continuació de la vida.

Això ens resulta molt estrany a nosaltres, que som animals mamífers, perquè ens reproduïm més d’una vegada i vivim molt més enllà de la nostra edat reproductiva. Però és una estratègia que té sentit si considerem que tot el propòsit de la vida és transmetre els teus gens.

Pop dins un cadup — Pop en un refugi del projecte Un Pop de Gram

Estratègia de vida en un sistema finit

L’energia d’un individu és limitada (recordem que vivim en un planeta finit, en què el creixement il·limitat no hi té cabuda), i aquest ha d’escollir entre invertir en continuar creixent o en reproduir-se. I val a dir que els pops, les sèpies i els calamars són mol·luscs que creixen molt de pressa consumint gran quantitat d’energia i de recursos.

El cas és que les femelles d’aquests cefalòpodes que han estat fecundades, ponen els seus ous (molts ous) i poc temps després el seu cos es descompon i acaben morint. És una situació semblant a l’obsolescència programada que determina la fi de la vida útil d’un producte.

I pel que sembla és la glàndula òptica qui controla la mort dels adults després de la reproducció. Aquesta glàndula provoca una muntanya russa d’hormones que sembla tornar bojos a aquets mol·luscs. Això s’observa tant al pop de roca (Octopus vulgaris), on la mare cuida, ventila i protegeix els seus ous dins d’una cova, com a la sípia (Sepia officinalis) i al calamar (Loligo vulgaris), on la mare amarra els seus ous a un substrat sòlid i els abandona a la seva sort sense invertir en cura parental.

Ous de calamar. Prat de *Cymodocea nodosa* al golf de Roses

I per què?

La ciència encara es pregunta per què aquests animals, que han evolucionat cap a una tecnologia animal sorprenent i una intel·ligència d’altíssim nivell, acaben la seva vida d’aquesta manera sobtada, causant la seva pròpia mort i amb una esperança de vida de tot just un any. Una forma de vida que podria recordar a la famosa frase de James Dean:

Viu ràpid, mor jove i deixaràs un cadàver bonic”.

Aquesta estratègia podria ser una manera de protegir les seves cries davant el canibalisme dels seus pares. O també el control natural d’un súperdepredador que podria continuar creixent indefinidament dins d’un sistema finit. Com podria ser el cas del Kraken o Cthulhu en la mitologia.

El Gram dona fruits a la badia de Roses

8 de desembre de 2021 by Boris Weitzmann 1 comentari

Aquesta tardor s’han detectat fruits de la planta marina Cymodocea nodosa enterrats entre les arrels a la badia de Roses.

Com ja hem explicat en una altra notícia, a finals d’estiu hem realitzat un seguit de campanyes entre la Fundació Alive i l’Associació Biosfera , entitat beneficiària de la beca del projecte Gram. L’objectiu d’aquestes prospeccions ha estat analitzar la quantitat de Carboni Blau de l’herbassar de la badia de Roses . Aquest Carboni és el que les plantes submarines han anat capturant al llarg de centenars d’anys i que han enterrat al sediment. D’aquesta manera la vegetació submarina ajuda a mitigar el canvi climàtic. La intenció dels estudis és valorar la importància ecosistèmica del Gram de la badia de Roses.

PRIMERA NOTÍCIA SOBRE REPRODUCCIÓ SEXUAL

Ha estat una sorpresa quan, a l’hora d’analitzar en el laboratori una mostra de les plantes de Cymodocea nodosa, hem pogut observar que hi havia llavors enganxades als rizomes. Aquesta observació representa una prova irrefutable del fet que al Gram del golf de Roses es dona reproducció sexual.

Aquesta és una notícia important, perquè evidencia una dada que es desconeixia. Fins al moment actual no s’ha observat mai la floració de l’herbassar de Cymodocea nodosa de la badia de Roses, malgrat els esforços que els bussejadors de la Fundació Alive han fet per tal de detectar les flors masculines durant la primavera. I és que hem estat buscant les flors mentre fèiem les prospeccions mensuals, per tal de registrar la seva presència, però sense èxit.

UNES FLORS MINIMALISTES

La Cymodocea nodosa és una planta dioica, el que significa que hi ha individus masculins i individus femenins diferenciats. Però no és d’estranyar que als submarinistes els costi trobar les flors mentre bussegen, si tenim en compte que les flors masculines són molt simples i petites formades per uns estrets estams de fins a 10 mm de llargada i que les flors femenines són pràcticament invisibles a simple vista (1-2 mm). La floració té lloc entre abril i maig i els fruits es poden observar entre juliol i agost. Els fruits maduren a la tardor i les llavors, que queden enterrades en el sediment, germinen entre abril i juny de l’any següent.

Ria Formosa. Fotografies de Carmen Barrena de los Santos. (c) CC BY-NC-SA 4.0

Fruits de la Cymo — Fruits. Oscar Serrano.

UNES LLAVORS PESADES

Els fruits, que es produeixen per parells, tenen forma de llentia amb un extrem punxegut. La seva mida és d’uns 6×10 mm. Els fruits generalment germinen al costat de la planta mare, ajudant al manteniment de l’herbassar.

Però amb els corrents marins i els temporals de l’hivern es poden desenterrar i separar centenars de metres. D’aquesta manera també participen en la dispersió dels prats.

UNA DENSITAT MODESTA

Un càlcul posterior al laboratori ens ha indicat que la densitat de llavors al Gram de la Badia de Roses és entre 16 i 48 llavors per metre quadrat a la localitat estudiada, prop de la desembocadura del riu Muga. Si considerem que, segons la bibliografia, la densitat de llavors als herbassars de Cymodocea nodosa és molt variable, amb valors màxims de 200 a 600 llavors per metre quadrat, podem arribar a la conclusió que, segons els registres del sediment estudiat, la producció de llavors al Gram de Roses és modesta. No obstant això, l’any que ve els bussejadors de la Fundació Alive estaran a l’aguait per caracteritzar millor la presència de llavors a la badia de Roses, ja que la variabilitat de densitat de llavors entre localitats pot ser molt elevada.

Bussejador i fotògraf al prat de Gram. Boris Weitzmann

Des de Fundació Alive continuem recollint informació d’aquest prat submarí de 800 ha que, si bé els pescadors locals el coneixen bé, des de l’administració no es tenia coneixement oficial fins fa dos anys, que és quan es va descriure i cartografiar per primera vegada.

És molt important anar descobrint l’ecologia d’aquest ecosistema i compartir aquest coneixement per tal de reivindicar aquest patrimoni natural submergit que tenim ben a prop.

L’estructura, importa.

7 de gener de 2021 by Boris Weitzmann Deixa un comentari

El Gram té una estructura guanyadora, complexa i resilient.

L’estructura de la fanerògama Cymodocea nodosa (Gram, pels amics) té una triple importància. Per un costat, li permet colonitzar espais de sediments mòbils. Per un altre, li permet crear ecosistemes de gran importància ecològica i que aporten béns i serveis que permeten mantenir el sistema costaner. I a més li permet resistir temporals de mar, que semblarien incompatibles amb la seva supervivència.

Una estructura guanyadora: Els fons marins rocosos ben il·luminats de Catalunya estan sovint recoberts per milers d’algues de diversos colors i formes. Però la major part del fons marí costaner està format per sediments mòbils, que no poden ser colonitzats per aquestes algues, ja que serien fàcilment ensorrades.

La falta d’estructura complexa del fons de sorra limita les possibilitats per amagar-se i alimentar-se

Fa uns 100 milions d’anys que les fanerògames marines varen tornar al medi marí. Després d’evolucionar a terra ferma, estaven equipades amb les novetats adaptatives del moment: tiges (rizomes), arrels, fulles, flors i fruits. I es varen trobar davant d’un gran espai format per sorres i fangs sense vegetació, on no tindrien competidors.

Les fanerògames han pogut colonitzar els fons de sorra sense perill de ser colgats pels sediments

A la Mediterrània, cinc espècies de fanerògames varen anar conquistant nous terrenys despoblats amb els seus rizomes horitzontals i varen crear un complex sistema entrecreuat. Les arrels els hi permetien fixar-se al substrat i absorbir els seus nutrients. Quan els sediments s’anaven acumulant al damunt d’aquestes, els seus rizomes creixien verticals i evitaven ser soterrades. D’aquesta manera es va determinar la peculiar ecologia d’aquestes plantes, lluny de la forta competència que tenia lloc als fons durs de roca submergida.

Els rizomes i arrels han permès la colonització dels fons mòbils de sediments tous

Una estructura complexa: A la badia de Roses els deserts de sorra i fang es varen anar transformant mentre el Gram estenia els seus prats vegetals. Aquests entramats de rizomes, arrels i fulles creaven estructures sòlides on abans només hi havia sediments mòbils. I mentre augmentaven la complexitat de l’espai, també es creaven nous hàbitats, que a la vegada afavorien una major biodiversitat.

L’estructura creada per les fanerògames dona lloc a nous hàbitats, que permeten un increment de la biodiversitat

Ara podien créixer epífits, fixats al damunt de les fulles i rizomes, com són les algues, esponges, ascidis, hidrozous i briozous. Els rizomes acumulaven fulles trencades i matèria orgànica al seu voltant, que atreia detritívors com les holotúries i cucs. Aquesta estructura aportava aliment als herbívors com petits crustacis i alguns peixos i creava refugis on s’amagaven alevins de peixos i atreien depredadors que feien servir els prats com a terrenys de cacera.

Una estructura resilient: Durant els temporals de l’hivern els prats de Gram pateixen un desfigurament important. A les platges s’acumulen grans masses de rizomes arrencats per la força del mar, com veieu a l’entrada: L’efecte dels temporals sobre el Gram

Durant les nostres prospeccions submarines hem detectat una mostra de longanimitat per part d’aquesta delicada planta submarina. Hem observat com els seus rizomes i arrels són capaços de suportar els abusos i maltractaments de les fortes onades i els moviments de sorres dels mesos més freds. I hem observat com, durant la bonança de la primavera i estiu, tornen a créixer a gran velocitat (fins a 2 metres a l’any) arribant a recolonitzar els espais perduts.

A l’hivern els rizomes i arrels suporten els embats de la mar, esperant la bonança de l’estiu per tornar a créixer.

Text: Boris Weitzmann

Fotos: Bernat Garrigós i Boris Weitzmann. Projecte Gram

La visibilitat al prat de gram

28 d'agost de 2020 by Boris Weitzmann 1 comentari

A causa de la influència dels rius Fluvià i Muga, que aquest any desguassen alegrement a la badia de Roses, durant les immersions al Gram hem trobat que hi ha moltes partícules en suspensió que ha dificultat la visibilitat. Aquesta acumulació de partícules representa molt aliment pels animals filtradors. Però, a nosaltres, com animals visuals que som, ens ha privat d’observar el paisatge. De fet, ens ha obligat a fer totes les immersions amb el fil guia per assegurar que tornem al vaixell.