Alivefund

Fundació Alive

  • Facebook
  • LinkedIn
  • Twitter
  • Inici
  • La Fundació
    • Missió
    • Organigrama
    • Patronat
    • Transparència
  • Projectes
    • Surfing For Science
    • MedFoto. Concurs Internacional de Fotografia de la Mediterrània
    • Formacions
    • Projecte Gram
      • Qui som (Projecte Gram)
      • Espècies del prat de Gram
      • Galeria
    • Un Pop de Gram
    • Beca de recerca del Gram
      • Convocatòria 2021
    • II Jornades 2023
    • Sealife Collection
  • Notícies
  • Articles
  • Recursos
  • Uneix-te a Alive
    • Treballa amb nosaltres
    • Fes-te voluntari
    • Fes un donatiu

Èxit de les II Jornades de conservació i aprofitament del mar, 2023

7 de març de 2023 by Sònia Duñach Deixa un comentari

Els dies 3 i 4 de març, l’Escala va acollir les segones jornades de conservació i aprofitament del mar . El Maram i el Port de l’Escala van reunir més de cent trenta persones en les diferents ponències, debats i activitats que vam programar entre divendres i dissabte.

Fins a seixanta-cinc persones van anar seguint la primera jornada de divendres de forma presencial i prop d’una cinquantena en streaming. Una assistència a les jornades que superava les nostres expectatives. Entre els temes a debat que van ocupar les sessions van ser l’estat i la funció de la praderia de Cymodocea nodosa a la badia de Roses, el projecte de d’estudi de microplàstics al litoral, “Surfing for Science”, el projecte de seguiment de peixos anomenat “ResMed” o l’experiència del pla de cogestió de la sèpia i de la sonsera.

A les jornades també hi va haver lloc pel debat sobre el parc eòlic marí de la costa empordanesa. En aquest cas va ser el doctor Rafael Sardà, investigador del Centre Superior d’Investigacions Científiques, qui va posar manifestar que “la eòlica marina no és d’interès general, i sí que ho és la conservació del medi”, assegurant que la planificació de l’espai on es projecta la macro infraestructura també té singularitats i necessitats per a la seva protecció ambiental.

En aquest sentit, Puri Canals, presidenta de MedPan i patrona de la Fundació Alive recordava que els ecosistemes marins són uns “grans captadors de diòxid de carboni” i que amb la seva destrucció per a la instal·lació de la eòlica marina “es desvesteix un sant per vestir-ne un altre”.


En total quinze ponències durant la primera de les jornades, entre el matí i la tarda, que aplegaven investigadors, divulgadors i gestors del medi marí. També hi eren presents els directors dels parcs naturals de Cap de Creus, Ponç Feliu, i del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, Ramon Alturo, i dels Aiguamolls, Sergi Romero De Tejada. La cloenda del primer dia de les jornades anava a càrrec del director general d’Afers Marítims i Pesca Sostenible, el sr. Sergi Tudela, qui, en acabat, va respondre preguntes sobre la trobada amb els alcaldes de l’Alt Empordà que havia tingut lloc al matí.

Veure jornada de divendres:

Durant el matí del dissabte, els pescadors recreatiu de l’Associació Catalana de Pesca Responsable, vanfer una jornada de marcatge científic d’espècies amb vint-i-cinc assistents, entre els quals, alguns dels científics, gestors i divulgadores que van estar presents a la jornada de divendres.

Paral·lelament, al Maram, es desenvolupava el taller infantil “El món dels taurons”, on una vintena de nens i nenes podien veure i tocar petits taurons, amb l’objectiu de donar a conèixer aspectes de la seva biologia i anatomia. El taller pretenia canviar la percepció general d’aquests peixos, i passar de la por als taurons a entendre la importància del seu rol en el manteniment de l’equilibri dels ecosistemes marins.

Per acabar les jornades, l’Associació Catalana de Pesca Responsable va oferir una valoració de la jornada matinal de marcatge científic i i va exposar la seva experiència en el marcatge de taurons i altres espècies, com a un model de respecte i d’aportació a la ciència.

Imatges de les jornades

Arxivat com a: Notícies

Sortida per veure ocells marins els dies 12 i 13 de maig

25 de febrer de 2023 by Sònia Duñach Deixa un comentari

Només dos dies després de publicar la sortida, les places s’han exhaurit.

L’Institut Català d’Ornitologia i la Fundació Alive hem organitzat una sortida en vaixell per veure ocells marins. Els guies de l’activitat seràn l’ornitòleg Oriol Clarabuch i el biòleg Bernat Garrigós. L’activitat, però, tindrà tres activitats: la primera serà divendres 12 de maig, fent una sessió teòrica i online, la segona serà la sortida en vaixell, i la tercera una activitat a peu, aquestes dues el dissabte 13.

L’activitat començarà a les 19 h amb una sessió teòrica online on s’explicaran les principals espècies d’ocells marins que es poden observar a les costes catalanes, la seva fenologia i la seva identificació. La sessió es gravarà perquè els participants puguin tornar-la a visualitzar.

La sortida en vaixell serà durant el dissabte 13 al matí. Es sortirà a les 8.45 h des del port de L’Escala i es navegarà mar endins amb l’objectiu d’observar els ocells pelàgics. S’espera avistar espècies com baldrigues (balear, mediterrània i cendrosa), espècies de gavines i xatracs o mascarells.

Stella marins per veure ocells marins
Embarcació “Stella Maris” de la companyia Creuers Mare Nostrum

A la tarda s’acabarà l’activitat amb una sortida a la zona de Begur per observar ocells marins de costa i realitzar comparacions amb les observacions fetes durant la sessió del matí.

Arxivat com a: Notícies

Nous cursos en els parcs naturals a partir del 6 de març

18 de febrer de 2023 by Sònia Duñach Deixa un comentari

Ens tornem a posar en marxa per començar, en breu, dos nous cursos per treballar en les bones pràctiques i la sostenibilitat de les empreses i professionals que desenvolupen les seves activitats en l’àmbit d’un parc natural.

D’una banda, iniciarem la quarta edició del curs per a guies subaquàtics del parc natural de Cap de Creus, i d’altra banda, el curs d’especialització per a guies d’activitats marines del parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Ambdos cursos s’iniciaran el 6 de març i acabaran el 21 de març, i cal fer la inscripció abans del 28 de febrer, enviant un correu electrònic al parc natural.

El professor serà el biòleg de la Fundació Alive, Boris Weitzmann, també impulsor del Projecte Sèpia i codirector del Departament de Ciència ciutadana de la Confederació Mundial d’Activitats Subaquàtiques (CMAS).

Curs al Cap de Creus

Curs per a quies subaquàtics

Aquesta serà la 4a edició d’aquesta formació, i s’iniciarà el pròxim 6 de març a Mas Caials, Cadaqués.

Es desenvoluparà en horari de matins.

El curs va dirigit a professionals o empreses amb guies subaquàtics que treballin a l’àmbit marí del parc, però també està obert a bussejadors esportius.

Per a inscriure’s cal enviar mail a pncapdecreus@gencat.cat abans del 28 de febrer, aportant el títol d’immersió i l’assegurança escanejat, i una foto digital tipus carnet.

Curs al Montgrí

La formació va dirigida a empreses i professionals que desenvolupen la seva activitat laboral en l’àmbit marí del Parc Natural. Per aquest motiu, les empreses adherides a la #CETSMontgrí tenen garantida una plaça, i la resta de places se sortejaran entre els sol·licitants.

La formació es desenvoluparà a l’Estartit del 6 al 21 de març, en horari de tardes excepte dos matins.

Per inscriure’s cal enviar un e-mail a pnmmbt@gencat.cat, abans del 28 de febrer. Places limitades (màxim 20 places).

Arxivat com a: Formació, Notícies

Projecte peixos i escalfament: resultat dels primers 15 mesos de mostreig

20 de desembre de 2022 by Sònia Duñach Deixa un comentari

Eduard Marquès i Manel Ortega
Col·laboradors

Dins del marc del projecte “Peixos i escalfament” d’Observadors del mar“, des del mes de setembre del 2021, hem estat fent un seguiment acurat de quatre punts de la Costa Brava Nord: tres dins del Cap de Creus i un a l’Albera Marítima.

L’objectiu és tenir una sèrie llarga que reflecteixi com evolucionen les poblacions d’algunes espècies de peixos que poden ser utilitzades com a indicadores del canvi climàtic, escollides pel seu caràcter termòfil, per què estan lligades a aigües més fredes o per què poden entrar en competència amb espècies invasores, i d’altres són espècies invasores.

Aquest escrit vol mostrar els primers resultats que hem obtingut i que vindrien a ser el punt de partida del seguiment.

Índex de contingut
  • Ubicacions dels transsectes
  • Mètode de comptatge
    • Resultats per espècie
      • Coris Julis (Guiula)
      • Thalossoma pavo (Fadrí)
      • Serranus cabrilla (Serrà)
      • Serranus scriba (Vaca serrana)
    • Resultats per espècies antagonistes
      • Coris julis vs Thalossoma pavo
      • Serranus cabrilla vs Serranus scriba
    • Conclusions
    • Bibliografia
Transsectes de peixos i escalfament
Imatge 01. Ubicacions dels transsectes en el tram de la Costa Brava nord.

Ubicacions dels transsectes

Les ubicacions s’han escollit per raons pràctiques, com és la seva accessibilitat, i per considerar-les uns indrets on hi ha establerts uns bons contingents de les espècies objectiu d’estudi.

Tres d’aquestes estacions actuen com veritables àrees de reclutament, una mena de “llar d’infants” per a moltes espècies de peixos. Cal remarcar que es troben al costat de praderies de posidònia, la qual cosa és molt important.

  • La Pelosa i el Cros són les estacions que podríem considerar de reclutament i de fàcil accés amb vehicle.
  • La Cativa és un lloc totalment exposat a la Tramuntana i el seu accés és a peu. El que la fa menys accessible és el vent de nord que, per fluix que bufi dificulta molt l’entrada a l’aigua.
  • L’Almadrava el vàrem incorporar més tard, al veure que era un bon lloc de reclutament i que la nostra disponibilitat ens permetia de fer-ho. D’aquesta forma teníem dues estacions al costat nord del Cap de Creus i dues al sud.

Mètode de comptatge

En cada un dels punts es fan dos transsectes amb les seves respectives rèpliques, quatre en total, la distància de cada transsecte és de 50 metres aproximadament, en el nostre cas hem agafat com a punt per iniciar i acabar el transsecte una fita del relleu del lloc, d’aquesta manera és més precís i, sempre es fa el mateix recorregut (en el projecte s’aconsella fer-ho pel temps de desplaçament 5 minuts).

La fondària en la qual fem el comptatge és la superficial, de zero a tres metres aproximadament, això ens permet fer-ho a pulmó, resultant molt més pràctic, àgil i econòmic.L’amplada del transsecte és de 5 metres segons es demana en el projecte.

En el nostre cas, el comptatge el fem dues persones, i haurem de tenir en compte que són 10 metres ja que aquestes dades que presentem hem integrat els dos comptatges que s’han fet en el mateix moment i lloc. Una de les persones sempre va per la part de tocar la paret que està a menys fondària i, l’altre, va per la part de fora i té una mica més de fons. No modifiquem mai cap d’aquests paràmetres, ni de la posició de l’observador, ni de la persona que fa l’observació, ni del recorregut, per la qual cosa les dades són sòlides. L’horari sempre és el mateix exceptuant el mes d’agost i setembre que s’avança un parell d’hores.

Per fer els recomptes ens ajudem d’una tauleta que ens ha facilitat el programa, on hi consten totes les dades que cal recollir:

Imatge 02. Tauleta de treball subaquàtic

Les espècies que cal comptabilitzar són les que es veuen a la tauleta. Cal tenir en compte que aquest és un estudi que es fa en als països circummediterranis i algunes d’aquestes espècies encara no les tenim a la nostra costa.

En l’àrea geogràfica que fem els comptatges, i fins al dia d’avui, les espècies que ens estem trobant en superfície han estat:

  • Coris julis
  • Thalossoma pavo
  • Serranus cabrilla
  • Serranus scriba
  • Sarpa salpa.

En total, s’han fet 53 jornades de mostreig en les quatres estacions escollides (Almadrava, Pelosa, Cativa i Cros) durant 15 mesos, amb un total de 212 transsectes i s’han comptabilitzat més de 27.000 exemplars.

Cada mes enviem els resultats dels comptatges al programa de “Peixos i escalfament” i ells ho inclouen al conjunt de dades que reben de la resta d’estacions i voluntaris, les quals estan escampades pel litoral de França, Itàlia, Grècia, etc. Això ha de servir per tenir una radiografia de l’estat de les espècies considerades com a indicadores del canvi climàtic , així com de les invasores, ja siguin les espècies lessepsianes i fruït de la tropicalització, invasores que han entrat pel canal de Suez i de Gibraltar, o les espècies pròpies d’aquest mar i que amplien l’àrea de la distribució geogràfica cap al nord, degut a la meridionalització del mar Mediterrani, tot seguint l’escalfament de les aigües (1).

En aquest escrit comentarem sobre l’estat de la població de quatre d’aquestes espècies sensibles a la temperatura durant el període abans assenyalat (Set 2021 a Nov 2022) i que són: Coris julis, Thalossoma pavo, Serranus cabrilla i Serranus scriba.

C. julis és l’espècie que potencialment es pot veure afectada per l’arribada i creixement de les poblacions de T. pavo , que és termòfila i degut al increment de la temperatura està extenent les poblacions direcció nord (meridionalització). Pel que fa als serrànids, seguim a S. cabrilla enfront de S. scriba , desconeixem quina serà la seva evolució, se sap que la distribució dins de la columna d’aigua és diferent, sent S.cabrilla més pròpia de fons i S. scriba de superfície, és per això que caldrà veure com reaccionen a aquest increment de la temperatura. D’aquí la importància que aquest treball pugui fer-se durant una llarga sèrie d’anys, i així, poder testimoniar si aquesta previsió es compleix.

Resultats per espècie

Coris Julis (Guiula)
Gràfic 01.: Densitats de Coris julis per estació i mes.

Observant el Gràfic 01, el primer que veiem és aquest paral·lelisme entre les línies d’evolució de la densitat poblacional de les diferents estacions. Podrem veure que a finals de l’any 2021, període de Setembre-novembre, els valors mitjans els teníem just per sota de 50 individus de mitjana per estació de mostreig i a finals del període estudiat els tenim doblats amb valors propers als 100 exemplars.

El mínim de població es va donar durant el mes de gener, moment en el que tenim el període de insolació més curt i les temperatures de l’aigua són baixes, quan el període de llum comença a allargar-se es veu un rebot de la densitat de la població, tot i això, al mes de març i coincidint amb dues setmanes de pluja acompanyada de mala mar, va ser un mes en que es van detectar una baixada de les poblacions en general.

La baixada no l’observem a la Pelosa perquè aquí el mostreig es va fer just abans del canvi de temps, a principis de mes. És en el període de maig-juny quan s’assoleix un màxim de densitat, i aquest fet coincideix amb l’arribada d’exemplars juvenils, que no es veien en anteriors mostrejos. En algunes estacions de mostreig es poden observar agrupacions d’exemplars juvenils nombroses, d’entre 10 i 20 exemplars, que semblen vigilades per exemplars femella subadults. Desconeixem on estaven aquests exemplars amb anterioritat, durant els mesos més freds, possiblement amagades a les praderies de posidònia molt properes.

Durant el període de finals de primavera i principis d’estiu es produeixen unes variacions que no sabem quin és el motiu, molt possiblement són factors ambientals, interacció amb altres espècies depredadores o de comportament de la pròpia espècie, per exemple disperssió. Ja entrat l’estiu i fins al final del període estudiat, podem veure com hi hagut una estabilització de les densitats de població.
Com es pot observar l’espècie ha tingut una evolució molt positiva i la seva població s’ha duplicat respecte als inicis dels comptatges.

D’entrada tot i haver una onada de calor mai registrada durant aquest estiu del 2022, sembla que aquesta pujada de la temperatura de l’aigua no li ha anat malament en cap dels tres punts de mostreig. Sent l’Almadrava l’estació on s’hi troba la densitat més alta, seguida de la Pelosa i el Cros, tots tres punts els veiem com a zones de reclutament, al ser llocs arrecerats dels temporals i al costat de praderies de posidònia.

En aquests llocs hi ha una activitat turística important, tot i que sigui a l’estiu quan les poblacions han fet un descens, poder per l’efecte de la pesca, tot i que no és una espècie molt pescada.

Thalossoma pavo (Fadrí)

Thalossoma pavo és una espècie peculiar i caldrà tenir cura a l’hora de buscar les explicacions a les oscil·lacions que es produeixen en els resultats. D’entrada estem observant en molts llocs valors baixos i més, si ho comparem amb els valors de la seva espècie antagònica, Coris julis, la qual, té densitats de dos ordres de magnitud més gran.

T. pavo és una espècie extremadament ràpida en els desplaçaments i segurament és la que pot provocar més errors en els comptatges per repetició d’algun exemplar, tanmateix són fàcils de localitzar però, els pots perdre ràpid del camp de visió o zona de comptatge i cal està ben coordinats entre les dues persones que fan el transsecte.

Gràfic 02.: Densitats de Thalossoma pavo per estació i mes

S i observem el Gràfic 02, concretament les dades dels tres primers mesos corresponent a l’any 2021, veiem que es produeix un increment de la corba fins arribar a un màxim al mes de novembre en les 3 estacions que aleshores estudiàvem. Posteriorment i ja entrat l’hivern amb la baixada de la temperatura, els valors també davallen i fins i tot, al mes de gener tenim valors propers al zero.

En general els valors de les estacions s’han mantingut en la franja compresa entre 0 i 5 la majoria dels 15 mostrejos i les respectives estacions.

El que ens cridarà l’atenció són els valors al mes de novembre 2022, moment en que es produeix un altre cop un pic que quasi podríem qualificar d’espectacular. Les poblacions de les estacions del Cros, Pelosa i Cativa quasi dupliquen els seus efectiu respecte als valors del novembre del 2021 moment en que també es va donar un pic.

Aquest valor encara és més alt a l’estació de l’Almadrava, tal i com hem dit abans, aquesta és una estació que es comporta com una excel·lent zona de reclutament i és que ha estat al mes de novembre en que es produeix el reclutament de l’espècie, arribant els nous exemplars nascuts a l’estiu i que podien estar refugiats a la posidònia i que durant els mesos més freds, busquen el recer en aquest punts que funcionen com uns bons refugis per tenir les aigües més somes.

Serranus cabrilla (Serrà)

Serranus cabrilla és una espècie força críptica degut a la seva coloració i que cal saber els seus costums per saber-la trobar quan està quieta o a l’aguait. Té unes poblacions força baixes segons els comptatges realitzats en les quatre estacions mostrejades de 0 a 3 metres, un dels motius és que la fondària en que realitzem els comptatges no és l’òptima per l’espècie, ja que es troba a profunditats més grans, una altra raó és que rep una pressió negativa per part de la pesca esportiva que es practica a diferents intensitats en els àrees de mostreig que tenim.

Gràfic 03.: Densitats de Serranus cabrilla per estació i mes

El valors de densitats solen estar compresos entre 0 i 3 exemplar de mitjana a la major part dels mostrejos de les quatre estacions. Si dividim els Gràfic 03 en dos de complementaris (04 i 05) serà més fàcil de interpretar.

Gràfic 04.: Densitats de S. cabrilla Pelosa, Cros i l’Almadrava

Observant el Gràfic 04, veiem que a l’estació de la Pelosa es troben uns valors que mostren alguns pics mensuals però el valor mitjà total està en 2,38 exemplars, caldrà veure en un termini més llarg quina és la tendència d’aquest punt. Aquí la pressió de pesca esportiva és baixa i fins i tot, un dels transsectes està dins de la reserva del Cap Norfeu que ho prohibeix. Serà interessant saber quina és l’evolució de l’espècie en aquest tram.

Per contra, a les estacions del Cros i l’Almadrava és mostra una tendència a la disminució dels efectius que fa pensar que sigui la pesca esportiva amb canya la principal causant d’aquesta disminució.

Gràfic 05.: Densitat de S.cabrilla a Cativa

En el Gràfic 05 és veu l’estació de la Cativa, un lloc molt exposat al vent del nord i una pressió de pesca esportiva menor, però no inexistent. Aquí és l’únic punt on s’entreveu que hi ha una molt lleugera recuperació de la població de S. cabrilla els darrers mesos. Aquest punt rep més sovint les aigües fredes de les corrents del nord i té una menor presència antròpica, factors que podrien jugar al seu favor.

Serranus scriba (Vaca serrana)

És una espècie que a nivell pràctic quan fem els transsectes te’n adones que sol amagar-se al veure’t per la qual cosa, alguns exemplars es possible que s’escapin dels recomptes degut a aquest comportament esquiu.

Tot i això, sabent d’aquest comportament, cal estar atents i buscar-los en aquests indrets de refugi. Tanmateix, si no els veus en el transsecte d’anada, moltes vegades és a la tornada quan si els pots detectar amb més facilitat. També és una espècie que pot ser víctima de la pesca esportiva amb canya i aquesta també pot ser una de les causes de que el nombre sigui baix en l’època de màxima afluència de turisme.

Gràfic 06.: Densitats de Serranus scriba per estació i mes

El valors de densitats solen estar compresos entre 1 i 3 la major part dels mostrejos de les quatre estacions. Si dividim el Gràfic 06 en dos serà més fàcil de veure.

Gràfic 07.: Densitats de S.scriba Pelosa, Cros i l’Almadrava

En el Gràfic 07 és veuen clarament aquestes oscil·lacions que tenen les seves poblacions però, si que volem remarcar que té una baixada acusada en el moment que l’aigua és més freda, això es va donar al mes de març i, és a partir d’aleshores que la població va remuntant poc a poc en tots els punts. Aquesta pujada es fa més patent a la Pelosa en que s’arriba a un màxim de pràcticament 6,25 d’exemplars de mitjana al novembre després d’un ascens sostingut i sense grans variacions. A l’Almadrava molt possiblement hi hagi una influència negativa de la pesca esportiva, al igual que al Cros, en aquests dos l’activitat és força més intensa.

Gràfic 08.: Densitat de S.scriba a Cativa

Per un altre costat S. scriba el trobem amb densitats molt baixes en els transsectes de l’estació de Cativa, lloc on les aigües fredes arriben de mar endins empeses pels vents de tramuntana i que aquest sigui la causa d’aquest nivell tan baix.


Resultats per espècies antagonistes

Coris julis vs Thalossoma pavo

Segons diuen els experts, el T. pavo actualment està en franca expansió a la Mediterrània occidental i es dirigeix cap al nord, aquest fenomen s’ha vingut a denominar com la meridionalització de la Mediterrània. Aquesta espècie es creu que entrarà en competència amb Coris julis, ja sigui per l’espai i/o per l’aliment. Aquest fet es creu que farà desplaçar a l’espècie perdedora, Coris julis, cap a altres zones menys adients com podrien ser zones més profundes i més fredes on T. pavo no hi té la seva temperatura més adient.

També es pensa que aquest desplaçament podria ser cap a hàbitats que no són tant òptims per C. julis, com poden ser les praderies de posidònia, fins i tot suggereixen que l’elevada temperatura de l’aigua pot afectar la conducta de l’espècie que millor tolera l’aigua freda, C. julis en favor de T.pavo (2) i (3).

Tanmateix, també hi ha estudis de predicció que fan projeccions per a mitjans i finals d’aquest segle i, diuen que al sector de la nostra costa mediterrània (NO) seria la zona on aquests canvis no es donarien, s’entén que al tractar-se de la part de la Mediterrània on les onades de calor marines seran més lleus i podrien no afavorir tant a l’espècie termòfila T. pavo (4) .

Les nostres dades poden ajudar a aportar una mica d’informació de camp pel que fa a quina és l’estat de la qüestió, la interrelació interespecífica entre aquestes dues espècies que, inicialment són antagòniques.

Creiem que el valor afegit d’aquest treball és la seva ubicació, el Cap de Creus i l’Albera marítima se situen en la zona que podríem considerar com la “més freda” de la Mediterrània en tot el seu conjunt. La causa és ben coneguda, l’acció del vent de la tramuntana impulsa i refreda les aigües superficials del golf de Lleó fins a casa nostra.

Tot i que és entrar dins del camp de l’especulació meteorològica, caldrà tenir en compte el descens dels episodis de vent del Nord que s’estan donant els darrers anys. Aportarem un gràfic que no ha estat publicat i que entreveuen un descens de l’activitat de la tramuntana en els darrers anys 25 anys. Aquest fet si continua o si s’accentua podria canviar l’escenari de les previsions fetes amb anterioritat.

Gràfic 09.: Nombre de tramuntanades/any dels darrers 25 anys. (Dades del meteoròleg Sergi Corral)

Per part nostra podem aportar una aproximació de quin és l’estat de “salut” de cada una de les espècies. Si que cal aclarir que les dades que nosaltres observem són molt altes i és que som dos observadors els que fem cada transsecte, el que significa una amplada del doble de la que es demana, 10 metres per 50 de longitud (500 m2). Tot i això, les dades segueixen sent molt altes si ho comparem amb les dades d’altres indrets de la Mediterrània.

La realitat és que C. julis té al Cap de Creus unes excel·lents poblacions i més encara en els punts on la línea de la costa, l’orografia i la biota li són favorables, aquests llocs són uns excel·lents punts de reclutament per a moltes espècies de peixos.

Gràfic 10.: Comparativa de densitats entre C. julis i T. pavo en cada estació de mostreig.

Si mirem la gràfic 10 podem veure el resultat de combinar les dades de densitats per cada una de les espècies en cada estació de mostreig, el que més sorprèn, és el gran diferencial que existeix entre totes dues espècies antagòniques, la qual, és pràcticament d’un ordre de magnitud en favor de C. julis espècie d’aigües més fredes.

A l’Almadrava és on es dona una diferència més gran, tot i que és el lloc on la temperatura de l’aigua, molt possiblement, és més alta que en les altres estacions, les poblacions de Coris julis són aquí molt importants. Aquest fet ens fa pensar que Thalossoma pavo encara es troba en una fase inicial d’ocupació d’aquest entorn.

Tot i això, recordem (Gràfic 02) que T. pavo al mes de novembre ha tingut un repunt espectacular, bàsicament amb l’arribada de nous efectius juvenils, serà molt interessant veure com evoluciona aquesta població durant el proper any i si té una tendència a l’alça que pugui significar una competència per C. julis, a hores d’ara no s’observa. Els que si que es veu una certa agregació dels exemplars de T. pavo en una part d’un dels transsectes, com si hi hagués una certa territorialitat per part d’aquesta espècie.

En les altres tres estacions, Pelosa, Cativa i Cros, C. julis també assoleixen unes densitats elevades al mes de novembre, amb un valor realment important al voltant dels 100 exemplars en cada un dels punts, tanmateix aquesta densitat és força sòlida ja que s’ha mantingut estable des dels inicis de l’estiu fins al novembre.

En aquestes tres estacions també hi hagut un repunt de T. pavo al novembre però de menor magnitud (Gràfic 02), com hem dit abans, caldrà veure si la propera temporada aquests nous efectius de l’espècie termòfila incrementaran la densitat de població de cada una de les estacions, o quedaran delmats, ja sigui per dispersió a altres trams de costa o per depredació.

Per resumir i, veient els resultats d’aquests comptatges fets durant aquesta sèrie de 15 mesos, podem entreveure que a hores d’ara sembla encara lluny que es produeixi un xoc competitiu interespecífic entre C. julis i T. pavo al Cap de Creus i l’Albera marítima.

S’han fet assajos visuals del comportament de T. pavo enfront de C. julis proporcionant-los menjar i es veu una clara jerarquia, sent els mascles de T. pavo els dominants que tenen accés al menjar enfront als altres.

Serranus cabrilla vs Serranus scriba

Segons s’ha vist en estudis fets amb aquestes dues espècies de serrànids a l’illa de Cabrera (A. Garcia-Rubies) i Medes, la seva densitat poblacional està molt lligada a la batimetria i és totalment divergent entre les dues espècies, així tenim que les densitats de S. cabrilla tendeixen a incrementar amb la fondària, mentes que les de S. scriba disminueixen.

Tot i que trobem presència de les dues espècies en tot el perfil batimètric estudiat, s’ha constatat que S. scriba té les poblacions més denses en superfície. Aquesta segregació de les poblacions que es dona a Cabrera, on S. scriba ocupa una zona marginal superficial també es podria donar a casa nostra.

Imatge 03. Extret del treball “Distribució batimètrica dels peixos litorals de substrat rocós a l’Illa de Cabrera”

Semblaria que aquesta pot ser una de les causes que fa que ens surtin unes densitats tan baixes de S. cabrilla a la fondària a la que nosaltres fem els comptatges, que és absolutament superficial, recordem que és de 0 a 3 metres, però creiem que també n’hi ha d’altres. En algunes de les estacions creiem que un dels factors negatius és la pesca esportiva amb canya. Si a les densitats baixes de l’espècie hi sumem la pesca, aquesta pot arribar a reduir molt significativament la seva presència.

Un tercer factor de menor pes podria ser la morfologia del fons que hi ha en les estacions mostrejades.

En aquestes estacions hem observat comportaments específics, ens referim a S. scriba, creiem que aquests fons que tenen roques de diferents dimensions i densitats i amb anfractuositats, es generen bons refugis per amagar-se i que sovint són utilitzats per S. scriba i en els fons on no troba amagatalls i no li és propici, la densitat és més baixa, aquesta és una especulació fruit de l’observació empírica que caldria demostrar científicament.

Gràfic 11.: Comparativa de densitats entre S. cabrilla i S. scriba per estació de mostreig

En el gràfic 11 podem observar com han evolucionat les densitats de les dues espècies durant aquests primers 15 mesos de l’estudi.

A l’Almadrava, que tant sols hi ha dades des del mes d’abril, podem veure com la població que domina lleugerament és la S. scriba en front de S. cabrilla i que en ha arribat ha desaparèixer dels comptatges en els darrers quatre mesos estudiats. En aquesta estació molt possiblement podria tenir una densitat molt més gran, però és la que rep més pressió per part de la pesca esportiva. Aquest escenari podria canviar durant l’hivern-primavera i donar-se una recuperació amb efectius vinguts dels territoris adjacents.

A la Pelosa, ubicada una mica més al nord de l’Almadrava, veiem que els darrers mesos del 2021 les poblacions de les dues espècies van oscil·lar entre 1 i 3 exemplars de mitjana, fins que arribat l’hivern, la població de S. scriba va caure i S. cabrilla va tenir el seu pic amb 5 exemplars de mitjana al març, que va ser en el mes que vàrem tenir el registre més baix de temperatura amb 12,2 ºC.

Aquest fet podria fer pensar una relació inversa de les dues espècies amb la temperatura de l’aigua. Cosa que continuem veient si observem la resta de mesos en que S.scriba va guanyant densitat amb el increment de la temperatura i, S. cabrilla perd presència.

Al Cros, es veu com les poblacions de S. cabrilla han anat a menys durant tot el període estudiat i S. scriba, tot i tenir uns mesos primers amb una població minsa, posteriorment ha millorat, tot i que els valors de densitats han fet unes oscil·lacions molt marcades, que podrien ser causades per les pressions antròpiques com és la pesca.

Per últim, a l’estació de Cativa veiem com la presència de S. scriba és molt baixa. Aquesta zona és la que està més exposada a les arribades de les aigües fredes del golf de Lleó i pot ser un entorn poc propici per l’espècie. També hi tenim un factor que hem comentat abans que és la morfologia del fons, que en aquesta estació hi té un perfil diferent a la resta, amb menys amagatalls, per la quals cosa, aquesta podria ser la causa que també expliqués la densitat baixa de S. scriba.

Pel que fa a S. cabrilla s’observa una caiguda inicial fins arribar a un mínim al mes d’abril i que posteriorment s’ha recuperat, no exempt de fortes oscil·lacions. Creiem que és molt aviat per poder interpretar aquests resultats.

Conclusions

Aquestes primeres dades serveixen per tenir una aproximació de la densitat de població en superfície ( de 0 fins -3 m) de les espècies que han estat escollides com indicadores en el programa “Observadors del Mar”, i en concret a la zona del Cap de Creus i l’Albera marítima.

Podem afirmar que Thalossoma pavo ja es troba establert en totes les estacions de mostreig i la tendència de les seves poblacions és a l’alça. En les estacions del sud del Cap de Creus, l’Almadrava i la Pelosa, és on T. pavo hi té més efectius. En front té a Coris julis amb unes poblacions molt més denses encara, d’un ordre de magnitud! Les màximes densitats es troben a l’Almadrava, la Pelosa i el Cros, llocs que actuen com zones de reclutament (Gràfic 12).

Amb aquestes dades encara no estem en condicions de dir que hi hagi un xoc competitiu entre ambdues espècies, necessitarem una sèrie més llarga per veure si es produeixen interaccions interespecífiques que facin declinar a C. julis i es mantingui un increment de T. pavo.

Serà molt interessant veure com evolucionen les poblacions de C. julis que durant els darrers mostrejos s’han estabilitzat però, que encara són marcadament molt més denses que les de T. pavo, les quals, tot i ser baixes aquest final d’any ha tingut un creixement explosiu. Aquesta espècie termòfila té unes perspectives de increment poblacional en els pròxims anys.

Estarem atents als canvis que es produeixin en les estacions ubicades mes al sud, que per lògica, haurien de ser les que mostrin els primers canvis degut a l’escalfament de l’aigua.

Gràfic 12.: Comparativa de la mitjana del nombre d’exemplars per dia de mostreig entre Coris julis i T. pavo

Pel que fa als serrànids, Serranus cabrilla, té a la Cativa, la Pelosa i el Cros la presència més marcada, a l’Almadrava és on l’espècie hi té menys efectius. Serranus scriba té el màxim d’efectius a les estacions de la Pelosa, el Cros i l’Almadrava, sent a la Cativa on la seva presència és més baixa.

Interpretar aquests primers resultats es fa difícil, els efectius poblacionals són molt baixos i, aquí, hi juguen molts factors que se’ns escapen, com poden ser la morfologia del fons, l’hàbitat, les activitats extractives com la pesca esportiva, el comportament, etc.

Segons diuen alguns estudiosos, Serranus cabrilla no li és gaire propícia la fondària estudiada, i així ho demostren els números que ens estem trobant que són molt baixos però, amb S.scriba també són baixos. Això ens planteja el dubte de si hi podrem veure alguna interacció entre les dues espècies estudiades en un futur.

Gràfic 13.: Comparativa de la mitjana del nombre d’exemplars per dia de mostreig entre S.cabrilla i S.scriba

A hores d’ara encara no es veuen unes tendències clares, S.scriba sembla desenvolupar-se bé en tres de les estacions que actuen com a zones de reclutament, com són l’Almadrava, la Pelosa i el Cros i menys a la Cativa però, en general els valors dels efectius són baixos, el mateix passa amb els valors de S.cabrilla.

Serem cauts i no ens pronunciarem sobre el possible grau de competència entre aquestes dues espècies i més sabent que la distribució de les densitats segons la batimetria son inversament proporcionals.

Bibliografia

(1) https://ciesm.org/online/monographs/35/WM_35_39_45.pdf
(2) https://besjournals.onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1365-2656.2012.02034.x
(3) https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0141113616301155
(4) https://www.researchgate.net/publication/266295499_Spatial_distribution_patterns_of_Coris_julis_and_Thalassoma_pavo_Pisces_Labridae_along_the_south-eastern_Apulian_coast_SE_Italy

Arxivat com a: Articles

Mortalitat d’esponges a Roses, 2022

24 de novembre de 2022 by Sònia Duñach Deixa un comentari

Eduard Marquès i Manel Ortega
Col·laboradors

Aquest estiu de calor rigorós ens hem trobat amb una nova mortalitat, la de les esponges catedral (Sarcotragus fasciculatus), de les quals avui presentem els seguiments que s’han fet.

Els que subscrivim aquest article portem poc més d’un any fent un seguiment en quatre punts del Cap de Creus, treball de “ciència ciutadana” dels projectes del programa “Observadors del Mar” anomenat “Peixos i escalfament“. Això ens permet sentir el pols de la mar Mediterrània i a la vegada observar successos que poden passar desapercebuts. Per exemple, a finals de juny del 2021 vàrem observar l’aparició sobtada de peus de cabrit (Arca noeae) morts en un tram de costa entre el Cap de Creus (Mar d’Amunt) i l’Albera marítima i, coincidí amb una onada de calor que també va afectar diverses espècies d’ostres.

D’uns anys ençà, s’estan succeint tot un seguit d’onades de calor que van acompanyades de mortalitats d’organismes marins. Si fem una cerca podrem trobar mortalitats de mol·luscs com són les ostres vermelles, les de fulla de rosa o l’ostra plana, les nacres que han quedat en una situació delicada i s’han declarat en perill d’extinció o, els peus de cabrit, també s’han vist afectacions en les gorgònies blanques i vermelles o de les esponges entre altres organismes de la nostra mar.

Avui volem explicar una d’aquestes darreres mortalitats, la de les esponges. Sabem que la capacitat de recuperació és gran en el cas de l’espècie tractada S.fasciculatus, però si les onades de calor es tornen freqüents i persistents, la situació es podrà tornar crítica per algunes d’aquestes espècies de porífers i en concret la que tractem en aquest treball d’observació.

esponges vives
Esponges mortes
Imatge 1: Exemplar censat el 22 de setembre i al costat l’aspecte que tenia un cop morta i abans de desprendre’s de la paret el 2 de novembre del 2022.


Com hem assenyalat abans, estem fent un treball de seguiment de les espècies de peixos sensibles a l’escalfament del mar. Els punts que hem triat per fer aquest seguiment estan situats al nord de la Costa Brava, concretament a l’Almadrava i la Pelosa (Roses) i del costat nord del Cap de Creus, cala Cativa (Port de la Selva) i el Cros (Llançà) a l’Albera marítima.

Durant la segona quinzena d’agost vàrem observar a l’Almadrava que, alguns exemplars d’esponges catedral apareixien amb una part del cos emblanquinada. El primer que se’ns va acudir va ser que podria ser fruit d’alguna erosió de la massa corporal i una posterior infecció. Vàrem fotografiar aquest primer exemplar i el vam compartir a “iNaturalist“.

Sortosament, un dels especialistes que van validar la determinació, ens va explicar que era degut a una malaltia fruit de l’onada de calor que estava patint tota la Mediterrània i, ens va dir que a la costa francesa estava passant el mateix. Posteriorment, vam contactar amb l’especialista del CSIC de Blanes, el Doctor Manuel Maldonado, que ens va confirmar aquest fet i ens va donar uns consells per fer-ne un seguiment.

Per explicar-ho ras i curt, segons sembla, la pujada de la temperatura afecta negativament als cianobacteris simbionts de les esponges. L’espai lliure que queda després de la seva desaparició, és ocupat posteriorment per organismes patògens, aquests podrien ser bacteris del gènere Vibrio sp. (pendent de confirmació científica).
A partir d’aquest moment i si les condicions d’altes temperatures de l’aigua es mantenen, la malaltia continua fent el seu curs fins al punt que pot matar l’exemplar afectat.

Veient la situació ens vàrem plantejar de fer un senzill seguiment, vàrem examinar les esponges dels quatre punts de mostreig que fem (Almadrava, Pelosa, Cativa i Cros) i finalment es va veure que els indrets on la malaltia estava més estesa eren just els que estan situats al sud del Cap de Creus i, on la temperatura de l’aigua és més alta.
L’Almadrava i la Pelosa varen ser els punts escollits per fer-lo. Vàrem delimitar una superfície que correspondria al lloc on fem l’estudi dels “peixos i escalfament” i que té 1.000 m2 (veure imatge 01 i 02), amb una orientació força semblant (W-SW).

Imatge 02.: Àrea estudiada a l’Almadrava (Roses)
Imatge 03: Àrea estudiada a la Pelosa-Calitjàs (Roses)

Aquí hi hem estat censant i fent el seguiment de les esponges S. fasciculatus . El mètode és senzill: les inspeccions es realitzen en apnea, en cada visita es fa el recorregut d’anada i tornada agafant una amplada mitjana d’uns 5 metres. Durant el mateix, es fa una fotografia de cada un dels exemplars trobats i posteriorment s’analitzen les imatges per veure el grau d’afectació que tenen.
Penseu que amb aquest recorregut hi estem molt familiaritzats, ja que el fem com a mínim un cop al mes des de l’agost del 2021. Així, hem generat un arxiu fotogràfic temporal de l’evolució d’aquesta malaltia en les esponges perquè pugui ser revisat.

Les dificultats que més han sovintejat ha estat l’onatge, en ser la zona molt superficial (0-3 metres de fondària), i la presència -amb altes densitat- de meduses (Pelagia noctiluca).
La classificació que s’ha establert ha estat:

  1. Sanes. Exemplars que no mostren cap senyal extern d’afectació.
  2. Postules. Exemplars amb taques superficials ben patents.
  3. Necrosis parcials. Parts del cos afectades que van des del 10 al 99%
  4. Mortes. Quan l’afectació és del 100%

Tot seguit exposem els resultats.

Les esponges a l’Almadrava

Com es veu en la imatge 02 aquest punt té una orografia de fons variada on dominen els grans blocs de pedra i està força arrecerat. Té dues orientacions que són W i SW. Com podeu veure al Gràfic 1, quan es van iniciar els censos era la tercera setmana de setembre (Set_S03) i ja hi havia un nivell d’afectació alt. Les condicions de visibilitat en aquest punt han estat força bones, tan sols un dels dies ens vàrem trobar una elevada concentració de P. noctiluca que va dificultar lleugerament l’activitat (Oct_S04).

Les altres dificultats que hi ha hagut han estat els dies amb una mica d’onatge a l’hora de prendre les imatges dels exemplars més superficials i que aquestes no fossin borroses. Malauradament, no es va poder disposar de material específic per senyalitzar la ubicació de cada un dels exemplars, però aquests indrets hi estem força familiaritzats.

Sí que en els dos indrets el cens és més baix en les primeres visites, això és degut a la descoberta de nous exemplars que estaven menys visibles, entre escletxes, o que eren molt petits.
En el gràfic 1 podrem veure el nombre d’exemplars observats en cada visita i el seu grau d’afectació, s’han detectat un màxim de 29 exemplars durant el tercer mostreig.

Gràfic 1: Nivell d’afectació en els comptatges realitzats a l’Almadrava.

Tal com hem comentat, podem observar que en el primer cens surt un nombre lleugerament menor d’exemplars totals censats, error donat per la dificultat de la localització en l’orografia del fons marí, penseu que s’han censat alguns exemplars d’uns 2 cm d’alçada per 3 cm d’ample.

El que queda més patent és que durant el mes d’octubre ha estat quan la malaltia ha avançat més, arribant a una afectació molt alta de la població estudiada a finals d’aquest mes.
Si en el primer comptatge fet durant la segona setmana del mes d’octubre, hi havia un 52% d’exemplars sans (Gràfic 2), a la darrera setmana ja no en quedava cap i tots havien emmalaltit (Gràfic 3).
Això estaria en la línia del fet que aquestes onades de calor són més letals com més persistents es fan i aquest any 2022 ha estat excepcional.

Gràfics 2 i 3: Nombre d’exemplars i percentatges dels afectats en dos moments claus de l’event.


Tot i aquest panorama tan desolador, esperem que amb la baixada de la temperatura l’activitat dels organismes patògens s’aturi i que alguns exemplars no perdin tota la massa corporal, així la part viva es pugui regenerar per mantenir la presència de l’espècie en aquest indret.
Per part nostra seguirem fent el seguiment les properes setmanes amb la intenció d’estimar quina part de la població supera aquest esdeveniment i quina ha mort.

Les esponges a la Pelosa

El segon lloc estudiat està situat entre la cala Pelosa i la de Calitjàs, s’ubica dins del parc natural del Cap de Creus (Imatge 03). Les característiques són molt similars, la mateixa superfície aproximada de 1.000 m², l’orientació és W i, les variacions les podem trobar en l’orografia del fons marí i els corrents. El que destaca d’aquest lloc és l’elevada densitat d’exemplars de S. fasciculatus que hem trobat, tenim un total de 97 exemplars detectats, enfront dels 29 de l’Almadrava. 

Tal com va passar a l’Almadrava, ha estat en el tercer mostreig (Oct_S02) quan s’ha assolit el màxim d’exemplars vistos (Gràfic4), això és degut al coneixement del lloc adquirit en les diferents visites i la detecció dels exemplars de menor talla i que es troben més amagats. Cal remarcar que aquest elevat nombre pot ser degut a les característiques d’aquest indret, com és la renovació de l’aigua, el relleu, etc.

S’ha de tenir en compte que les esponges són uns organismes filtradors i la renovació de l’aigua és molt important. Quan vàrem iniciar el període de mostrejos la malaltia ja estava activa i igual que a l’Almadrava, ha estat al mes d’octubre que els patògens han generat un major nivell d’afectació, el que ve a corroborar que la persistència en el temps de l’onada de calor té uns efectes devastadors sobre les poblacions de S. fasciculatus.

Durant aquestes setmanes d’octubre, els exemplars amb grans necrosis cada cop són més nombrosos i comencen a aparèixer exemplars morts al fons, tal com s’aprecia en el gràfic 4, en què cau el nombre d’exemplars comptabilitzats en els mostrejos. Aquesta pèrdua d’efectius s’atura al llarg del mes de novembre, el que donaria un bri d’esperança que estem al final del procés d’infecció.

Gràfic 4: Nivell d’afectació en els comptatges realitzats a la Pelosa

En els darrers dos mostreigs es pot observar que ja no hi ha pèrdua d’exemplars i que fins i tot es produeix un lleuger increment d’individus amb postules. També hem de dir que els que tenen grans necrosis, possiblement alguns d’ells acabaran morint.

El treball encara no està finalitzat, esperarem ben entrat l’hivern en què la temperatura hagi baixat i els exemplars restant hagin pogut recuperar-se de la infecció i d’aquesta manera podrem fer l’estimació exacta de la mortalitat d’aquest esdeveniment del 2022

Com a conclusió podem dir que els esdeveniments de mortalitat de les esponges Sarcotragus fasciculatus van lligades als increments de la temperatura del mar i que la seva severitat és directament proporcional a la durada d’aquests.
En el cas estudiat, ha estat el mes d’octubre el moment que s’ha mostrat més mortífer per les esponges, la temperatura mitjana del mes ha estat de 21.4 °C (Josep Pasqual, l’Estartit) i ha oscil·lat entre els 23 °C a principis de mes i els 20 °C a finals d’octubre. Ha estat durant el mes de novembre quan la temperatura de l’aigua ha començat progressivament a baixar i la infecció ha donat els primers símptomes d’aturar-se.

Arxivat com a: Articles

  • 1
  • 2
  • 3
  • …
  • 8
  • Pàgina següent »

Alive Fundació

Port de la Clota s/n. 17130 L’Escala

Tel. 747 459 773

e-mail: info@alivefund.org

Copyright © 2023 · Outreach Pro on Genesis Framework · WordPress · Entra