Alivefund

Fundació Alive

  • Facebook
  • LinkedIn
  • Twitter
  • Inici
  • La Fundació
    • Missió
    • Organigrama
    • Patronat
    • Transparència
  • Projectes
    • Surfing For Science
    • MedFoto. Concurs Internacional de Fotografia de la Mediterrània
    • Formacions
    • Projecte Gram
      • Qui som (Projecte Gram)
      • Espècies del prat de Gram
      • Galeria
    • Un Pop de Gram
    • Beca de recerca del Gram
      • Convocatòria 2021
    • II Jornades 2023
    • Sealife Collection
  • Notícies
  • Articles
  • Recursos
  • Uneix-te a Alive
    • Treballa amb nosaltres
    • Fes-te voluntari
    • Fes un donatiu

Conservació marina amb vedats de pesca

21 de febrer de 2023 by Bernat Deixa un comentari

Bernat Garrigós
Patró i director de la Fundació Alive
Biologist
& naturalist

El passat 25 de gener d’enguany, la Càtedra d’Estudis Marítims de la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Palamós van organitzar una xerrada dins el cicle de conferències “Pesca i Ciència” per a donar a conèixer els resultats de diversos estudis als vedats de pesca que es troben als fons de plataforma, davant la costa empordanesa. Els resultats són encoratjadors fins al punt que a la presentació vàrem poder sentir alguns pescadors defensant la creació de reserves marines on no es pugui pescar.

Aquest és un canvi que feia temps que esperàvem, ja que fins ara el sector pesquer ha estat, en general, contrari a la creació de reserves. Però anem a pams.

Quines són les eines més habituals que s’han utilitzat per a la conservació dels recursos pesquers?

Bàsicament, són de tres tipus: la veda parcial i la reducció de pressió pesquera, els mètodes selectius i la veda total o reserva.

Veda parcial

La veda parcial consisteixen a reduir la pressió temporalment en una zona pesquera determinada. Aquestes són les mesures més usuals avui en dia. Durant uns dies, setmanes o mesos, els pescadors no surten al mar a fer la seva feina, donant un temps als estocs de peixos per a recuperar-se. Els seus efectes són de curta durada, i en general no estan servint per a aturar la davallada continua i a llarg terme dels estocs de peixos. La majoria de les espècies marines estan sobreexplotades i aquesta és la primera mesura que s’aplica per intentar frenar la davallada.

Reducció pesquera

Una variant de la veda parcial per a recuperar els estocs és limitar els dies que els pescadors poden sortir a mar. Aquesta és una de les eines afavorides dels reguladors europeus. L’impacte és temporal també, ja que després de les vedes la pressió torna a ser alta i ràpidament es captura l’estoc augmentat de peix.

Una altra opció és la retirada de llicències de pesca o de potència de barques, sovint amb una indemnització pels afectats. Aquest és un mètode molt efectiu i durador, ja que treu pressió real a llarg terme. La sobreexplotació és bàsicament fruit de l’increment de l’esforç pesquer, de més potencia de barques i més tecnologia, i tot plegat ha dut a la pesca i extracció per sobre de la capacitat biològica dels estocs per a recuperar-se.

Mètodes selectius

Un altre grup de mesures molt importants i efectives són la utilització de mètodes selectius, per exemple augmentant el forat de malla de les xarxes d’arrossegament de 40 mm a 50 mm de llum. Aquest és un mètode que s’ha comprovat molt efectiu per algunes espècies. L’increment del forat permet que s’escapin peixos que estan a punt per criar i, per tant, ajuden a la recuperació de l’estoc. Un altre problema és que alguns tipus de pesca poc selectius, com l’arrossegament, els palangres i les xarxes fantasmes, capturen grans quantitats d’espècies no comercials, tant de peixos sense valor econòmic, com d’aus, mamífers o tortugues. Una major selectivitat de la pesca permet reduir aquestes captures accidentals i ajuda a conservar una comunitat més estable i rica.

Veda total

El darrer grup de mesures de conservació és la delimitació de zones protegides, amb una veda total, sense pesca de cap mena i de caràcter permanent. A Catalunya hi ha una xarxa molt extensa de reserves de fondària, per a gestionar la pesca de lluç, escamarlà i gamba principalment, i algunes reserves petites al litoral, però de gran impacte, com són les reserves de les Medes i el Cap de Creus, que estan regulades per llei.

Figures de protecció i zones de veda
Parc natural de Cap de Creus
Figures de protecció i zona de veda
Plànol de la reserva natural parcial marina de les illes Medes

Efectes positius, però no suficients

Imatge Illes Medes. Zona de veda.
Fotografia a les Illes Medes

L’efecte de les reserves també és considerable, i no només permeten conservar el recurs pesquer concret sinó tota la comunitat d’espècies acompanyants i les seves funcions ecosistèmiques.

A les presentacions dels investigadors de la Universitat de Girona ens van ensenyar com les reserves de lluç, roger i escamarlà, permetien l’augment mitjà de la talla de peixos que viuen dins la reserva, i també la seva densitat, arribant-se a detectar densitats de peix i marisc fins a 10 vegades més altes dins les reserves que fora d’elles. Aquesta major densitat té un efecte extraordinari a les zones properes a les reserves, i els investigadors han demostrat com fins a 5 km de les reserves les captures són més altes que a les zones sense reserves, multiplicant-se fins a 5 vegades gràcies a la protecció.

Els avantatges de les zones de veda són importants i quantificables, amb un balanç molt positiu, però malauradament no estan encara revertint la tendència general de les poblacions i les captures pesqueres a tot el territori marí català. A les zones protegides les tendències negatives es frenen o fins i tot s’inverteixen localment, però no prou encara per a ser les úniques mesures necessàries per a la gestió marina catalana. Les reserves són necessàries però no suficients.

Aposta per zones de veda, una tasca de tots

Personalment, l’impacte de la jornada va ser sentir explicar a alguns pescadors d’arrossegament com les reserves els ha millorat la seva qualitat de vida, ara pesquen més, a millor preu i treballant menys. Han recuperat temps per dedicar a la família i la feina ha deixat de ser esclavitzant.

Aquí cal també agrair la feina d’alguns polítics, com el director general de pesca, el Sr. Sergi Tudela, que han estat valents d’aplicar polítiques de gestió innovadores, que van més enllà de les polítiques europees bàsicament centrades en la reducció d’hores de pesca. Catalunya s’ha emmirallat en països més valents en gestió pesquera, principalment de l’esfera angloparlant com són Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà que han aplicat xarxes de reserves, com les que nosaltres ara estem demostrant que són efectives.

Pensem que aquesta és la feina dels polítics, aplicar polítiques que afavoreixin el bé comú i no que siguin només defensors corporatius dels seus clients sectorials. Defensant els interessos dels pescadors actuals, sense pensar en tot el país i les generacions futures, no porta enlloc. Cal treballar per a tots, pels pescadors i per la societat en general.

30×30 … i més!

Ara que els organismes internacionals s’han posat d’acord en establir que el planeta necessita una protecció del 30% dels seus ecosistemes per a poder funcionar mínimament i sustentar l’espècie humana, també és l’hora de ser valent i treballar per la creació de zones de veda que protegeixin el 30% de les aigües litorals. Reserves com les illes Medes i el Cap de Creus han demostrat que petites zones sense pesca permeten una recuperació espectacular de les poblacions de peixos i que aquests es pesquen a les zones perimetrals afavorint als mateixos pescadors que han sacrificat no pescar en una zona determinada.

Les reserves de lluç i escamarlà, dins la seva dificultat, són “fàcils” de crear. Només el col·lectiu de pescadors d’arrossegament hi tenia accés anteriorment i, per tant, negociant amb un sol col·lectiu s’han pogut dur a terme. Les reserves litorals i les seves regulacions afecten a la pesca d’arts menors, als pescadors esportius, als pescadors de fusell, als submarinistes, a la nàutica i a tants altres col·lectius que gaudeixen i viuen al litoral.

Les zones de veda funcionen, la pesca augmenta, els ecosistemes milloren i es tornen més resilients. Ara és l’hora de treballar per crear més reserves.

Arxivat com a: Articles

Projecte PopNCo a les Medes 2022

27 de desembre de 2022 by Boris Weitzmann Deixa un comentari

Boris Weitzmann
Biòleg associat a la Fundació Alive
Biologist

El passat mes de desembre 2022, des de la Fundació Alive, vàrem donar suport al projecte PopNCo  amb la intenció d’explorar els canvis temporals en la connectivitat, estimant la variabilitat interanual de la connectivitat als climes passats i presents i comparant-la amb la tendència induïda pel canvi climàtic a llarg termini.

Equip de PopNCo a les Illes Medes

Objectiu de PopNCo

L’objectiu del projecte PopNCo és estudiar l’efecte del canvi climàtic sobre la connectivitat entre poblacions de gorgònies (Eunicella singularis i Paramuricea clavata).

La resiliència de les poblacions de gorgònies depèn, en gran part, de la connectivitat amb altres poblacions, és a dir, de que les larves s’intercanviin entre poblacions diferents. Com és ben conegut, les poblacions no són aïllades les unes de les altres, sino que es connecten per mitjà de corrents marins. Tot i que molts pensin que els nous individus de gorgònia només venen de les poblacions locals, és més i més evident que hi ha connexió entre poblacions distants gràcies als corrents marins. De fet, és ben acceptat que les àrees marines protegides haurien de funcionar més com un network que no pas com a entitats aïllades.

En aquest context, el canvi climàtic no només afecta la supervivència de les gorgònies, com estem observant en els darrers anys, sinó que el canvi climàtic pot afectar la circulació dels corrents marins. I, si els corrents marins canvien, la connectivitat entre poblacions també canviarà. I això alterarà la resiliència de les poblacions.

Mètode de PopNCo

El projecte PopNCo compara les dades de genètica de les poblacions d’Eunicella singularis i Paramuricea clavata actuals amb les recollides fa 10 anys a la zona compresa entre Livorno (Itàlia) i les illes Medes. Per això aquest any 2022 s’està repetint el mateix mostreig a les mateixes localitzacions que es van efectuar fa 10 anys, concretament a les àrees marines protegides italianes i franceses com el parc de Portovenere, 5 Terre, Portofino, Bergeggi, Port Cros, Calanques, Cote Bleue, Agde et Banyuls/Cerbere, i a les àrees marines protegides de Catalunya del PN Montgrí illes Medes i Baix Ter i del PN Cap de Creus.

Durant les campanyes del desembre vàrem acompanyar l’equip liderat pel Dr. Lorenzo Bramanti (científic titular al CNRS a l’Obsevatoire Oceanologique de Banyuls sur mer) en els mostrejos realitzats al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, sol·licitant l’autorització a l’administració competent.

Durant els mostrejos fets a les Illes Medes, un equip de bussejadors científics va agafar dades sobre densitat i estructura de talla de Eunicella singularis per mitjà de quadrats d’1×1 m en els quals es comptaven les gorgònies i mesuraven les seves alçades.

Imatge de submarinista en la recol·lecció no destructiva del porjecte PopNCo

El segon equip de submarinistes del projecte va fer la recol·lecció no destructiva de petits fragments apicals (4 cm) de 30 gorgònies de cada classe de talla. Aquest mètode s’utilitza molt sovint per a la genètica de poblacions i no provoca cap dany a les colònies. Els trossets de branques apicals es varen conservar en etanol i s’analitzaran conjuntament amb totes les altres mostres recol·lectades durant aquest estiu a les altres àrees marines portegides. Amb aquestes dades l’equip espera poder conèixer la les connexions entre les diferents poblacions.

A més, en el projecte PopNCo es vol treballar sobre simulacions numèriques de la circulació de corrents marins per tal d’integrar les dades de simulacions dels canvis de corrent amb dades de connectivitat genètica. D’aquesta manera, amb el PopNCo tindrem una idea de com canviarà la connectivitat en les pròximes dècades i com hauran de respondre les entitats de gestió i conservació de les àrees marines protegides.

Arxivat com a: Articles

Projecte peixos i escalfament: resultat dels primers 15 mesos de mostreig

20 de desembre de 2022 by Sònia Duñach Deixa un comentari

Eduard Marquès i Manel Ortega
Col·laboradors

Dins del marc del projecte “Peixos i escalfament” d’Observadors del mar“, des del mes de setembre del 2021, hem estat fent un seguiment acurat de quatre punts de la Costa Brava Nord: tres dins del Cap de Creus i un a l’Albera Marítima.

L’objectiu és tenir una sèrie llarga que reflecteixi com evolucionen les poblacions d’algunes espècies de peixos que poden ser utilitzades com a indicadores del canvi climàtic, escollides pel seu caràcter termòfil, per què estan lligades a aigües més fredes o per què poden entrar en competència amb espècies invasores, i d’altres són espècies invasores.

Aquest escrit vol mostrar els primers resultats que hem obtingut i que vindrien a ser el punt de partida del seguiment.

Índex de contingut
  • Ubicacions dels transsectes
  • Mètode de comptatge
    • Resultats per espècie
      • Coris Julis (Guiula)
      • Thalossoma pavo (Fadrí)
      • Serranus cabrilla (Serrà)
      • Serranus scriba (Vaca serrana)
    • Resultats per espècies antagonistes
      • Coris julis vs Thalossoma pavo
      • Serranus cabrilla vs Serranus scriba
    • Conclusions
    • Bibliografia
Transsectes de peixos i escalfament
Imatge 01. Ubicacions dels transsectes en el tram de la Costa Brava nord.

Ubicacions dels transsectes

Les ubicacions s’han escollit per raons pràctiques, com és la seva accessibilitat, i per considerar-les uns indrets on hi ha establerts uns bons contingents de les espècies objectiu d’estudi.

Tres d’aquestes estacions actuen com veritables àrees de reclutament, una mena de “llar d’infants” per a moltes espècies de peixos. Cal remarcar que es troben al costat de praderies de posidònia, la qual cosa és molt important.

  • La Pelosa i el Cros són les estacions que podríem considerar de reclutament i de fàcil accés amb vehicle.
  • La Cativa és un lloc totalment exposat a la Tramuntana i el seu accés és a peu. El que la fa menys accessible és el vent de nord que, per fluix que bufi dificulta molt l’entrada a l’aigua.
  • L’Almadrava el vàrem incorporar més tard, al veure que era un bon lloc de reclutament i que la nostra disponibilitat ens permetia de fer-ho. D’aquesta forma teníem dues estacions al costat nord del Cap de Creus i dues al sud.

Mètode de comptatge

En cada un dels punts es fan dos transsectes amb les seves respectives rèpliques, quatre en total, la distància de cada transsecte és de 50 metres aproximadament, en el nostre cas hem agafat com a punt per iniciar i acabar el transsecte una fita del relleu del lloc, d’aquesta manera és més precís i, sempre es fa el mateix recorregut (en el projecte s’aconsella fer-ho pel temps de desplaçament 5 minuts).

La fondària en la qual fem el comptatge és la superficial, de zero a tres metres aproximadament, això ens permet fer-ho a pulmó, resultant molt més pràctic, àgil i econòmic.L’amplada del transsecte és de 5 metres segons es demana en el projecte.

En el nostre cas, el comptatge el fem dues persones, i haurem de tenir en compte que són 10 metres ja que aquestes dades que presentem hem integrat els dos comptatges que s’han fet en el mateix moment i lloc. Una de les persones sempre va per la part de tocar la paret que està a menys fondària i, l’altre, va per la part de fora i té una mica més de fons. No modifiquem mai cap d’aquests paràmetres, ni de la posició de l’observador, ni de la persona que fa l’observació, ni del recorregut, per la qual cosa les dades són sòlides. L’horari sempre és el mateix exceptuant el mes d’agost i setembre que s’avança un parell d’hores.

Per fer els recomptes ens ajudem d’una tauleta que ens ha facilitat el programa, on hi consten totes les dades que cal recollir:

Imatge 02. Tauleta de treball subaquàtic

Les espècies que cal comptabilitzar són les que es veuen a la tauleta. Cal tenir en compte que aquest és un estudi que es fa en als països circummediterranis i algunes d’aquestes espècies encara no les tenim a la nostra costa.

En l’àrea geogràfica que fem els comptatges, i fins al dia d’avui, les espècies que ens estem trobant en superfície han estat:

  • Coris julis
  • Thalossoma pavo
  • Serranus cabrilla
  • Serranus scriba
  • Sarpa salpa.

En total, s’han fet 53 jornades de mostreig en les quatres estacions escollides (Almadrava, Pelosa, Cativa i Cros) durant 15 mesos, amb un total de 212 transsectes i s’han comptabilitzat més de 27.000 exemplars.

Cada mes enviem els resultats dels comptatges al programa de “Peixos i escalfament” i ells ho inclouen al conjunt de dades que reben de la resta d’estacions i voluntaris, les quals estan escampades pel litoral de França, Itàlia, Grècia, etc. Això ha de servir per tenir una radiografia de l’estat de les espècies considerades com a indicadores del canvi climàtic , així com de les invasores, ja siguin les espècies lessepsianes i fruït de la tropicalització, invasores que han entrat pel canal de Suez i de Gibraltar, o les espècies pròpies d’aquest mar i que amplien l’àrea de la distribució geogràfica cap al nord, degut a la meridionalització del mar Mediterrani, tot seguint l’escalfament de les aigües (1).

En aquest escrit comentarem sobre l’estat de la població de quatre d’aquestes espècies sensibles a la temperatura durant el període abans assenyalat (Set 2021 a Nov 2022) i que són: Coris julis, Thalossoma pavo, Serranus cabrilla i Serranus scriba.

C. julis és l’espècie que potencialment es pot veure afectada per l’arribada i creixement de les poblacions de T. pavo , que és termòfila i degut al increment de la temperatura està extenent les poblacions direcció nord (meridionalització). Pel que fa als serrànids, seguim a S. cabrilla enfront de S. scriba , desconeixem quina serà la seva evolució, se sap que la distribució dins de la columna d’aigua és diferent, sent S.cabrilla més pròpia de fons i S. scriba de superfície, és per això que caldrà veure com reaccionen a aquest increment de la temperatura. D’aquí la importància que aquest treball pugui fer-se durant una llarga sèrie d’anys, i així, poder testimoniar si aquesta previsió es compleix.

Resultats per espècie

Coris Julis (Guiula)
Gràfic 01.: Densitats de Coris julis per estació i mes.

Observant el Gràfic 01, el primer que veiem és aquest paral·lelisme entre les línies d’evolució de la densitat poblacional de les diferents estacions. Podrem veure que a finals de l’any 2021, període de Setembre-novembre, els valors mitjans els teníem just per sota de 50 individus de mitjana per estació de mostreig i a finals del període estudiat els tenim doblats amb valors propers als 100 exemplars.

El mínim de població es va donar durant el mes de gener, moment en el que tenim el període de insolació més curt i les temperatures de l’aigua són baixes, quan el període de llum comença a allargar-se es veu un rebot de la densitat de la població, tot i això, al mes de març i coincidint amb dues setmanes de pluja acompanyada de mala mar, va ser un mes en que es van detectar una baixada de les poblacions en general.

La baixada no l’observem a la Pelosa perquè aquí el mostreig es va fer just abans del canvi de temps, a principis de mes. És en el període de maig-juny quan s’assoleix un màxim de densitat, i aquest fet coincideix amb l’arribada d’exemplars juvenils, que no es veien en anteriors mostrejos. En algunes estacions de mostreig es poden observar agrupacions d’exemplars juvenils nombroses, d’entre 10 i 20 exemplars, que semblen vigilades per exemplars femella subadults. Desconeixem on estaven aquests exemplars amb anterioritat, durant els mesos més freds, possiblement amagades a les praderies de posidònia molt properes.

Durant el període de finals de primavera i principis d’estiu es produeixen unes variacions que no sabem quin és el motiu, molt possiblement són factors ambientals, interacció amb altres espècies depredadores o de comportament de la pròpia espècie, per exemple disperssió. Ja entrat l’estiu i fins al final del període estudiat, podem veure com hi hagut una estabilització de les densitats de població.
Com es pot observar l’espècie ha tingut una evolució molt positiva i la seva població s’ha duplicat respecte als inicis dels comptatges.

D’entrada tot i haver una onada de calor mai registrada durant aquest estiu del 2022, sembla que aquesta pujada de la temperatura de l’aigua no li ha anat malament en cap dels tres punts de mostreig. Sent l’Almadrava l’estació on s’hi troba la densitat més alta, seguida de la Pelosa i el Cros, tots tres punts els veiem com a zones de reclutament, al ser llocs arrecerats dels temporals i al costat de praderies de posidònia.

En aquests llocs hi ha una activitat turística important, tot i que sigui a l’estiu quan les poblacions han fet un descens, poder per l’efecte de la pesca, tot i que no és una espècie molt pescada.

Thalossoma pavo (Fadrí)

Thalossoma pavo és una espècie peculiar i caldrà tenir cura a l’hora de buscar les explicacions a les oscil·lacions que es produeixen en els resultats. D’entrada estem observant en molts llocs valors baixos i més, si ho comparem amb els valors de la seva espècie antagònica, Coris julis, la qual, té densitats de dos ordres de magnitud més gran.

T. pavo és una espècie extremadament ràpida en els desplaçaments i segurament és la que pot provocar més errors en els comptatges per repetició d’algun exemplar, tanmateix són fàcils de localitzar però, els pots perdre ràpid del camp de visió o zona de comptatge i cal està ben coordinats entre les dues persones que fan el transsecte.

Gràfic 02.: Densitats de Thalossoma pavo per estació i mes

S i observem el Gràfic 02, concretament les dades dels tres primers mesos corresponent a l’any 2021, veiem que es produeix un increment de la corba fins arribar a un màxim al mes de novembre en les 3 estacions que aleshores estudiàvem. Posteriorment i ja entrat l’hivern amb la baixada de la temperatura, els valors també davallen i fins i tot, al mes de gener tenim valors propers al zero.

En general els valors de les estacions s’han mantingut en la franja compresa entre 0 i 5 la majoria dels 15 mostrejos i les respectives estacions.

El que ens cridarà l’atenció són els valors al mes de novembre 2022, moment en que es produeix un altre cop un pic que quasi podríem qualificar d’espectacular. Les poblacions de les estacions del Cros, Pelosa i Cativa quasi dupliquen els seus efectiu respecte als valors del novembre del 2021 moment en que també es va donar un pic.

Aquest valor encara és més alt a l’estació de l’Almadrava, tal i com hem dit abans, aquesta és una estació que es comporta com una excel·lent zona de reclutament i és que ha estat al mes de novembre en que es produeix el reclutament de l’espècie, arribant els nous exemplars nascuts a l’estiu i que podien estar refugiats a la posidònia i que durant els mesos més freds, busquen el recer en aquest punts que funcionen com uns bons refugis per tenir les aigües més somes.

Serranus cabrilla (Serrà)

Serranus cabrilla és una espècie força críptica degut a la seva coloració i que cal saber els seus costums per saber-la trobar quan està quieta o a l’aguait. Té unes poblacions força baixes segons els comptatges realitzats en les quatre estacions mostrejades de 0 a 3 metres, un dels motius és que la fondària en que realitzem els comptatges no és l’òptima per l’espècie, ja que es troba a profunditats més grans, una altra raó és que rep una pressió negativa per part de la pesca esportiva que es practica a diferents intensitats en els àrees de mostreig que tenim.

Gràfic 03.: Densitats de Serranus cabrilla per estació i mes

El valors de densitats solen estar compresos entre 0 i 3 exemplar de mitjana a la major part dels mostrejos de les quatre estacions. Si dividim els Gràfic 03 en dos de complementaris (04 i 05) serà més fàcil de interpretar.

Gràfic 04.: Densitats de S. cabrilla Pelosa, Cros i l’Almadrava

Observant el Gràfic 04, veiem que a l’estació de la Pelosa es troben uns valors que mostren alguns pics mensuals però el valor mitjà total està en 2,38 exemplars, caldrà veure en un termini més llarg quina és la tendència d’aquest punt. Aquí la pressió de pesca esportiva és baixa i fins i tot, un dels transsectes està dins de la reserva del Cap Norfeu que ho prohibeix. Serà interessant saber quina és l’evolució de l’espècie en aquest tram.

Per contra, a les estacions del Cros i l’Almadrava és mostra una tendència a la disminució dels efectius que fa pensar que sigui la pesca esportiva amb canya la principal causant d’aquesta disminució.

Gràfic 05.: Densitat de S.cabrilla a Cativa

En el Gràfic 05 és veu l’estació de la Cativa, un lloc molt exposat al vent del nord i una pressió de pesca esportiva menor, però no inexistent. Aquí és l’únic punt on s’entreveu que hi ha una molt lleugera recuperació de la població de S. cabrilla els darrers mesos. Aquest punt rep més sovint les aigües fredes de les corrents del nord i té una menor presència antròpica, factors que podrien jugar al seu favor.

Serranus scriba (Vaca serrana)

És una espècie que a nivell pràctic quan fem els transsectes te’n adones que sol amagar-se al veure’t per la qual cosa, alguns exemplars es possible que s’escapin dels recomptes degut a aquest comportament esquiu.

Tot i això, sabent d’aquest comportament, cal estar atents i buscar-los en aquests indrets de refugi. Tanmateix, si no els veus en el transsecte d’anada, moltes vegades és a la tornada quan si els pots detectar amb més facilitat. També és una espècie que pot ser víctima de la pesca esportiva amb canya i aquesta també pot ser una de les causes de que el nombre sigui baix en l’època de màxima afluència de turisme.

Gràfic 06.: Densitats de Serranus scriba per estació i mes

El valors de densitats solen estar compresos entre 1 i 3 la major part dels mostrejos de les quatre estacions. Si dividim el Gràfic 06 en dos serà més fàcil de veure.

Gràfic 07.: Densitats de S.scriba Pelosa, Cros i l’Almadrava

En el Gràfic 07 és veuen clarament aquestes oscil·lacions que tenen les seves poblacions però, si que volem remarcar que té una baixada acusada en el moment que l’aigua és més freda, això es va donar al mes de març i, és a partir d’aleshores que la població va remuntant poc a poc en tots els punts. Aquesta pujada es fa més patent a la Pelosa en que s’arriba a un màxim de pràcticament 6,25 d’exemplars de mitjana al novembre després d’un ascens sostingut i sense grans variacions. A l’Almadrava molt possiblement hi hagi una influència negativa de la pesca esportiva, al igual que al Cros, en aquests dos l’activitat és força més intensa.

Gràfic 08.: Densitat de S.scriba a Cativa

Per un altre costat S. scriba el trobem amb densitats molt baixes en els transsectes de l’estació de Cativa, lloc on les aigües fredes arriben de mar endins empeses pels vents de tramuntana i que aquest sigui la causa d’aquest nivell tan baix.


Resultats per espècies antagonistes

Coris julis vs Thalossoma pavo

Segons diuen els experts, el T. pavo actualment està en franca expansió a la Mediterrània occidental i es dirigeix cap al nord, aquest fenomen s’ha vingut a denominar com la meridionalització de la Mediterrània. Aquesta espècie es creu que entrarà en competència amb Coris julis, ja sigui per l’espai i/o per l’aliment. Aquest fet es creu que farà desplaçar a l’espècie perdedora, Coris julis, cap a altres zones menys adients com podrien ser zones més profundes i més fredes on T. pavo no hi té la seva temperatura més adient.

També es pensa que aquest desplaçament podria ser cap a hàbitats que no són tant òptims per C. julis, com poden ser les praderies de posidònia, fins i tot suggereixen que l’elevada temperatura de l’aigua pot afectar la conducta de l’espècie que millor tolera l’aigua freda, C. julis en favor de T.pavo (2) i (3).

Tanmateix, també hi ha estudis de predicció que fan projeccions per a mitjans i finals d’aquest segle i, diuen que al sector de la nostra costa mediterrània (NO) seria la zona on aquests canvis no es donarien, s’entén que al tractar-se de la part de la Mediterrània on les onades de calor marines seran més lleus i podrien no afavorir tant a l’espècie termòfila T. pavo (4) .

Les nostres dades poden ajudar a aportar una mica d’informació de camp pel que fa a quina és l’estat de la qüestió, la interrelació interespecífica entre aquestes dues espècies que, inicialment són antagòniques.

Creiem que el valor afegit d’aquest treball és la seva ubicació, el Cap de Creus i l’Albera marítima se situen en la zona que podríem considerar com la “més freda” de la Mediterrània en tot el seu conjunt. La causa és ben coneguda, l’acció del vent de la tramuntana impulsa i refreda les aigües superficials del golf de Lleó fins a casa nostra.

Tot i que és entrar dins del camp de l’especulació meteorològica, caldrà tenir en compte el descens dels episodis de vent del Nord que s’estan donant els darrers anys. Aportarem un gràfic que no ha estat publicat i que entreveuen un descens de l’activitat de la tramuntana en els darrers anys 25 anys. Aquest fet si continua o si s’accentua podria canviar l’escenari de les previsions fetes amb anterioritat.

Gràfic 09.: Nombre de tramuntanades/any dels darrers 25 anys. (Dades del meteoròleg Sergi Corral)

Per part nostra podem aportar una aproximació de quin és l’estat de “salut” de cada una de les espècies. Si que cal aclarir que les dades que nosaltres observem són molt altes i és que som dos observadors els que fem cada transsecte, el que significa una amplada del doble de la que es demana, 10 metres per 50 de longitud (500 m2). Tot i això, les dades segueixen sent molt altes si ho comparem amb les dades d’altres indrets de la Mediterrània.

La realitat és que C. julis té al Cap de Creus unes excel·lents poblacions i més encara en els punts on la línea de la costa, l’orografia i la biota li són favorables, aquests llocs són uns excel·lents punts de reclutament per a moltes espècies de peixos.

Gràfic 10.: Comparativa de densitats entre C. julis i T. pavo en cada estació de mostreig.

Si mirem la gràfic 10 podem veure el resultat de combinar les dades de densitats per cada una de les espècies en cada estació de mostreig, el que més sorprèn, és el gran diferencial que existeix entre totes dues espècies antagòniques, la qual, és pràcticament d’un ordre de magnitud en favor de C. julis espècie d’aigües més fredes.

A l’Almadrava és on es dona una diferència més gran, tot i que és el lloc on la temperatura de l’aigua, molt possiblement, és més alta que en les altres estacions, les poblacions de Coris julis són aquí molt importants. Aquest fet ens fa pensar que Thalossoma pavo encara es troba en una fase inicial d’ocupació d’aquest entorn.

Tot i això, recordem (Gràfic 02) que T. pavo al mes de novembre ha tingut un repunt espectacular, bàsicament amb l’arribada de nous efectius juvenils, serà molt interessant veure com evoluciona aquesta població durant el proper any i si té una tendència a l’alça que pugui significar una competència per C. julis, a hores d’ara no s’observa. Els que si que es veu una certa agregació dels exemplars de T. pavo en una part d’un dels transsectes, com si hi hagués una certa territorialitat per part d’aquesta espècie.

En les altres tres estacions, Pelosa, Cativa i Cros, C. julis també assoleixen unes densitats elevades al mes de novembre, amb un valor realment important al voltant dels 100 exemplars en cada un dels punts, tanmateix aquesta densitat és força sòlida ja que s’ha mantingut estable des dels inicis de l’estiu fins al novembre.

En aquestes tres estacions també hi hagut un repunt de T. pavo al novembre però de menor magnitud (Gràfic 02), com hem dit abans, caldrà veure si la propera temporada aquests nous efectius de l’espècie termòfila incrementaran la densitat de població de cada una de les estacions, o quedaran delmats, ja sigui per dispersió a altres trams de costa o per depredació.

Per resumir i, veient els resultats d’aquests comptatges fets durant aquesta sèrie de 15 mesos, podem entreveure que a hores d’ara sembla encara lluny que es produeixi un xoc competitiu interespecífic entre C. julis i T. pavo al Cap de Creus i l’Albera marítima.

S’han fet assajos visuals del comportament de T. pavo enfront de C. julis proporcionant-los menjar i es veu una clara jerarquia, sent els mascles de T. pavo els dominants que tenen accés al menjar enfront als altres.

Serranus cabrilla vs Serranus scriba

Segons s’ha vist en estudis fets amb aquestes dues espècies de serrànids a l’illa de Cabrera (A. Garcia-Rubies) i Medes, la seva densitat poblacional està molt lligada a la batimetria i és totalment divergent entre les dues espècies, així tenim que les densitats de S. cabrilla tendeixen a incrementar amb la fondària, mentes que les de S. scriba disminueixen.

Tot i que trobem presència de les dues espècies en tot el perfil batimètric estudiat, s’ha constatat que S. scriba té les poblacions més denses en superfície. Aquesta segregació de les poblacions que es dona a Cabrera, on S. scriba ocupa una zona marginal superficial també es podria donar a casa nostra.

Imatge 03. Extret del treball “Distribució batimètrica dels peixos litorals de substrat rocós a l’Illa de Cabrera”

Semblaria que aquesta pot ser una de les causes que fa que ens surtin unes densitats tan baixes de S. cabrilla a la fondària a la que nosaltres fem els comptatges, que és absolutament superficial, recordem que és de 0 a 3 metres, però creiem que també n’hi ha d’altres. En algunes de les estacions creiem que un dels factors negatius és la pesca esportiva amb canya. Si a les densitats baixes de l’espècie hi sumem la pesca, aquesta pot arribar a reduir molt significativament la seva presència.

Un tercer factor de menor pes podria ser la morfologia del fons que hi ha en les estacions mostrejades.

En aquestes estacions hem observat comportaments específics, ens referim a S. scriba, creiem que aquests fons que tenen roques de diferents dimensions i densitats i amb anfractuositats, es generen bons refugis per amagar-se i que sovint són utilitzats per S. scriba i en els fons on no troba amagatalls i no li és propici, la densitat és més baixa, aquesta és una especulació fruit de l’observació empírica que caldria demostrar científicament.

Gràfic 11.: Comparativa de densitats entre S. cabrilla i S. scriba per estació de mostreig

En el gràfic 11 podem observar com han evolucionat les densitats de les dues espècies durant aquests primers 15 mesos de l’estudi.

A l’Almadrava, que tant sols hi ha dades des del mes d’abril, podem veure com la població que domina lleugerament és la S. scriba en front de S. cabrilla i que en ha arribat ha desaparèixer dels comptatges en els darrers quatre mesos estudiats. En aquesta estació molt possiblement podria tenir una densitat molt més gran, però és la que rep més pressió per part de la pesca esportiva. Aquest escenari podria canviar durant l’hivern-primavera i donar-se una recuperació amb efectius vinguts dels territoris adjacents.

A la Pelosa, ubicada una mica més al nord de l’Almadrava, veiem que els darrers mesos del 2021 les poblacions de les dues espècies van oscil·lar entre 1 i 3 exemplars de mitjana, fins que arribat l’hivern, la població de S. scriba va caure i S. cabrilla va tenir el seu pic amb 5 exemplars de mitjana al març, que va ser en el mes que vàrem tenir el registre més baix de temperatura amb 12,2 ºC.

Aquest fet podria fer pensar una relació inversa de les dues espècies amb la temperatura de l’aigua. Cosa que continuem veient si observem la resta de mesos en que S.scriba va guanyant densitat amb el increment de la temperatura i, S. cabrilla perd presència.

Al Cros, es veu com les poblacions de S. cabrilla han anat a menys durant tot el període estudiat i S. scriba, tot i tenir uns mesos primers amb una població minsa, posteriorment ha millorat, tot i que els valors de densitats han fet unes oscil·lacions molt marcades, que podrien ser causades per les pressions antròpiques com és la pesca.

Per últim, a l’estació de Cativa veiem com la presència de S. scriba és molt baixa. Aquesta zona és la que està més exposada a les arribades de les aigües fredes del golf de Lleó i pot ser un entorn poc propici per l’espècie. També hi tenim un factor que hem comentat abans que és la morfologia del fons, que en aquesta estació hi té un perfil diferent a la resta, amb menys amagatalls, per la quals cosa, aquesta podria ser la causa que també expliqués la densitat baixa de S. scriba.

Pel que fa a S. cabrilla s’observa una caiguda inicial fins arribar a un mínim al mes d’abril i que posteriorment s’ha recuperat, no exempt de fortes oscil·lacions. Creiem que és molt aviat per poder interpretar aquests resultats.

Conclusions

Aquestes primeres dades serveixen per tenir una aproximació de la densitat de població en superfície ( de 0 fins -3 m) de les espècies que han estat escollides com indicadores en el programa “Observadors del Mar”, i en concret a la zona del Cap de Creus i l’Albera marítima.

Podem afirmar que Thalossoma pavo ja es troba establert en totes les estacions de mostreig i la tendència de les seves poblacions és a l’alça. En les estacions del sud del Cap de Creus, l’Almadrava i la Pelosa, és on T. pavo hi té més efectius. En front té a Coris julis amb unes poblacions molt més denses encara, d’un ordre de magnitud! Les màximes densitats es troben a l’Almadrava, la Pelosa i el Cros, llocs que actuen com zones de reclutament (Gràfic 12).

Amb aquestes dades encara no estem en condicions de dir que hi hagi un xoc competitiu entre ambdues espècies, necessitarem una sèrie més llarga per veure si es produeixen interaccions interespecífiques que facin declinar a C. julis i es mantingui un increment de T. pavo.

Serà molt interessant veure com evolucionen les poblacions de C. julis que durant els darrers mostrejos s’han estabilitzat però, que encara són marcadament molt més denses que les de T. pavo, les quals, tot i ser baixes aquest final d’any ha tingut un creixement explosiu. Aquesta espècie termòfila té unes perspectives de increment poblacional en els pròxims anys.

Estarem atents als canvis que es produeixin en les estacions ubicades mes al sud, que per lògica, haurien de ser les que mostrin els primers canvis degut a l’escalfament de l’aigua.

Gràfic 12.: Comparativa de la mitjana del nombre d’exemplars per dia de mostreig entre Coris julis i T. pavo

Pel que fa als serrànids, Serranus cabrilla, té a la Cativa, la Pelosa i el Cros la presència més marcada, a l’Almadrava és on l’espècie hi té menys efectius. Serranus scriba té el màxim d’efectius a les estacions de la Pelosa, el Cros i l’Almadrava, sent a la Cativa on la seva presència és més baixa.

Interpretar aquests primers resultats es fa difícil, els efectius poblacionals són molt baixos i, aquí, hi juguen molts factors que se’ns escapen, com poden ser la morfologia del fons, l’hàbitat, les activitats extractives com la pesca esportiva, el comportament, etc.

Segons diuen alguns estudiosos, Serranus cabrilla no li és gaire propícia la fondària estudiada, i així ho demostren els números que ens estem trobant que són molt baixos però, amb S.scriba també són baixos. Això ens planteja el dubte de si hi podrem veure alguna interacció entre les dues espècies estudiades en un futur.

Gràfic 13.: Comparativa de la mitjana del nombre d’exemplars per dia de mostreig entre S.cabrilla i S.scriba

A hores d’ara encara no es veuen unes tendències clares, S.scriba sembla desenvolupar-se bé en tres de les estacions que actuen com a zones de reclutament, com són l’Almadrava, la Pelosa i el Cros i menys a la Cativa però, en general els valors dels efectius són baixos, el mateix passa amb els valors de S.cabrilla.

Serem cauts i no ens pronunciarem sobre el possible grau de competència entre aquestes dues espècies i més sabent que la distribució de les densitats segons la batimetria son inversament proporcionals.

Bibliografia

(1) https://ciesm.org/online/monographs/35/WM_35_39_45.pdf
(2) https://besjournals.onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1365-2656.2012.02034.x
(3) https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0141113616301155
(4) https://www.researchgate.net/publication/266295499_Spatial_distribution_patterns_of_Coris_julis_and_Thalassoma_pavo_Pisces_Labridae_along_the_south-eastern_Apulian_coast_SE_Italy

Arxivat com a: Articles

The nature of nature, per Enric Sala

25 de novembre de 2022 by Bernat 1 comentari

Bernat Garrigós
Patró i director de la Fundació Alive
Biologist
& naturalist

Aquesta matinada l’he passada llegint i acabant un llibre sobre conservació molt bo. Tant, que no he pogut dormir fins a llegir la darrera pàgina. El llibre és “The nature of nature“, i l’autor és Enric Sala.

L’Enric és un d’aquells catalans il·lustres molt més conegut a fora que al mateix país. Va estudiar biologia a Barcelona, on vàrem coincidir dos anys d’universitat junt amb en Josep Vilanova, també patró de la Fundació Alive. Posteriorment, va fer el seu doctorat al sud de França, per ja després saltar al professorat d’una institució de gran prestigi mundial, l’Scripps Institution of Oceanography.

Imatge del llibre The nature of nature

Al llibre “The nature of nature” repassa aquells primers anys d’investigador especialitzat en ecologia marina, i els recorda escrivint l’obituari de la vida marina, i per això va canviar la seva carrera per esdevenir un conservacionista a temps complet. Va dissenyar un pla per protegir extenses àrees marines i el va presentar a la National Geographic que va apostar pel projecte Pristine Seas i va convertir l’Enric en un National Geographic Explorer In Residence.

El projecte Pristine Seas ha aconseguit promoure a tot el món 25 reserves marines que cobreixen més de 6,5 milions de quilòmetres quadrats (tota la Unió Europea ocupa 4,2 milions de quilòmetres quadrats). Però l’Enric té una actitud inquieta i un objectiu ambiciós d’intentar resoldre el problema de la degradació dels nostres oceans, i el seu nou llibre és una eina més entre les seves qualitats de divulgador i ambaixador de l’ecologia marina i la necessitat de tenir espais marins salvatges altra vegada.

Expedicions i reserves marines promogudes per Pristine Seas

“The nature of nature”: Una lliçó d’ecologia marina

Els primers capítols del llibre se centren en diversos temes vertebrals de l’ecologia marina. L’Enric ens explica conceptes com la successió ecològica o les espècies clau, amb un llenguatge molt clar i planer a l’abast de ments inquietes no especialistes en la temàtica. A través de vivències personals, anècdotes i referències a les recerques d’amics i col·legues, ens va desenvolupant aquells conceptes que relacionen els serveis que obtenim dels nostres oceans amb la necessitat que aquests siguin diversos i ben conservats.

Partint de la successió ecològica que fa que els ecosistemes es facin més complexos amb el pas del temps i al mateix temps més estables i interessants, i com aquests sistemes sense les seves espècies clau es degraden fins a punts insospitats i amb un greu perjudici per la mateixa humanitat.

Ens parla molt del paper dels predadors, tant del conegut cas dels llops de Yellowstone com del paper de taurons i altres peixos predadors que són necessaris pel bon funcionament dels ecosistemes, tot i que encara hi ha una mentalitat molt forta per eliminar-los en veure’ls la competència al mateix ser humà, el superpredador.

De l’ecologia a la protecció

Enllaçant conceptes d’ecologia com la diversitat i les cadenes tròfiques arriba a fer-nos entendre de la necessitat de protegir com a mínim el 30% dels espais marins del món. Aporta dades de tots colors, també del món de l’economia, exemples extraordinaris, com la protecció a les reserves marines que acaben beneficiant als pescadors que troben més peix al seu voltant del que podien pescar abans de la protecció i que habitualment van lluitar per intentar evitar-les.

De les seves estimades Illes Medes en parla molt, però també d’altres llocs com a Cabo Pulmo, a Baja California, on van ser els mateixos pescadors els que van demanar la creació de la reserva on no es pogués pescar per conservar els grans bancs de peixos que moltes espècies necessiten per a reproduir-se.

Els darrers capítols de The nature of nature els destina a parlar del rewilding, la renaturalització, el retorn dels grans animals als nostres espais naturals, de la base moral per respectar els altres éssers vius del nostre planeta, i les justificacions més materials per fer-nos entendre que necessitem mars més salvatges i no els deserts biològics en què s’estan convertint.

L’Enric ens escriu des de la senzillesa i la claredat, i també des del cor, i és així com ell mateix explica que ha convençut caps de govern i primers ministres perquè declaressin grans parcs marins amb reserves estrictes de captura i protecció. És un llibre que serà una referència de capçalera per a mi personalment i per a la Fundació Alive, on esperem aportar el nostre granet de sorra en la línia de treball que l’Enric ens exposa.

Arxivat com a: Articles Etiquetat com a: conservació, ecologia marina, natura

Mortalitat d’esponges a Roses, 2022

24 de novembre de 2022 by Sònia Duñach Deixa un comentari

Eduard Marquès i Manel Ortega
Col·laboradors

Aquest estiu de calor rigorós ens hem trobat amb una nova mortalitat, la de les esponges catedral (Sarcotragus fasciculatus), de les quals avui presentem els seguiments que s’han fet.

Els que subscrivim aquest article portem poc més d’un any fent un seguiment en quatre punts del Cap de Creus, treball de “ciència ciutadana” dels projectes del programa “Observadors del Mar” anomenat “Peixos i escalfament“. Això ens permet sentir el pols de la mar Mediterrània i a la vegada observar successos que poden passar desapercebuts. Per exemple, a finals de juny del 2021 vàrem observar l’aparició sobtada de peus de cabrit (Arca noeae) morts en un tram de costa entre el Cap de Creus (Mar d’Amunt) i l’Albera marítima i, coincidí amb una onada de calor que també va afectar diverses espècies d’ostres.

D’uns anys ençà, s’estan succeint tot un seguit d’onades de calor que van acompanyades de mortalitats d’organismes marins. Si fem una cerca podrem trobar mortalitats de mol·luscs com són les ostres vermelles, les de fulla de rosa o l’ostra plana, les nacres que han quedat en una situació delicada i s’han declarat en perill d’extinció o, els peus de cabrit, també s’han vist afectacions en les gorgònies blanques i vermelles o de les esponges entre altres organismes de la nostra mar.

Avui volem explicar una d’aquestes darreres mortalitats, la de les esponges. Sabem que la capacitat de recuperació és gran en el cas de l’espècie tractada S.fasciculatus, però si les onades de calor es tornen freqüents i persistents, la situació es podrà tornar crítica per algunes d’aquestes espècies de porífers i en concret la que tractem en aquest treball d’observació.

esponges vives
Esponges mortes
Imatge 1: Exemplar censat el 22 de setembre i al costat l’aspecte que tenia un cop morta i abans de desprendre’s de la paret el 2 de novembre del 2022.


Com hem assenyalat abans, estem fent un treball de seguiment de les espècies de peixos sensibles a l’escalfament del mar. Els punts que hem triat per fer aquest seguiment estan situats al nord de la Costa Brava, concretament a l’Almadrava i la Pelosa (Roses) i del costat nord del Cap de Creus, cala Cativa (Port de la Selva) i el Cros (Llançà) a l’Albera marítima.

Durant la segona quinzena d’agost vàrem observar a l’Almadrava que, alguns exemplars d’esponges catedral apareixien amb una part del cos emblanquinada. El primer que se’ns va acudir va ser que podria ser fruit d’alguna erosió de la massa corporal i una posterior infecció. Vàrem fotografiar aquest primer exemplar i el vam compartir a “iNaturalist“.

Sortosament, un dels especialistes que van validar la determinació, ens va explicar que era degut a una malaltia fruit de l’onada de calor que estava patint tota la Mediterrània i, ens va dir que a la costa francesa estava passant el mateix. Posteriorment, vam contactar amb l’especialista del CSIC de Blanes, el Doctor Manuel Maldonado, que ens va confirmar aquest fet i ens va donar uns consells per fer-ne un seguiment.

Per explicar-ho ras i curt, segons sembla, la pujada de la temperatura afecta negativament als cianobacteris simbionts de les esponges. L’espai lliure que queda després de la seva desaparició, és ocupat posteriorment per organismes patògens, aquests podrien ser bacteris del gènere Vibrio sp. (pendent de confirmació científica).
A partir d’aquest moment i si les condicions d’altes temperatures de l’aigua es mantenen, la malaltia continua fent el seu curs fins al punt que pot matar l’exemplar afectat.

Veient la situació ens vàrem plantejar de fer un senzill seguiment, vàrem examinar les esponges dels quatre punts de mostreig que fem (Almadrava, Pelosa, Cativa i Cros) i finalment es va veure que els indrets on la malaltia estava més estesa eren just els que estan situats al sud del Cap de Creus i, on la temperatura de l’aigua és més alta.
L’Almadrava i la Pelosa varen ser els punts escollits per fer-lo. Vàrem delimitar una superfície que correspondria al lloc on fem l’estudi dels “peixos i escalfament” i que té 1.000 m2 (veure imatge 01 i 02), amb una orientació força semblant (W-SW).

Imatge 02.: Àrea estudiada a l’Almadrava (Roses)
Imatge 03: Àrea estudiada a la Pelosa-Calitjàs (Roses)

Aquí hi hem estat censant i fent el seguiment de les esponges S. fasciculatus . El mètode és senzill: les inspeccions es realitzen en apnea, en cada visita es fa el recorregut d’anada i tornada agafant una amplada mitjana d’uns 5 metres. Durant el mateix, es fa una fotografia de cada un dels exemplars trobats i posteriorment s’analitzen les imatges per veure el grau d’afectació que tenen.
Penseu que amb aquest recorregut hi estem molt familiaritzats, ja que el fem com a mínim un cop al mes des de l’agost del 2021. Així, hem generat un arxiu fotogràfic temporal de l’evolució d’aquesta malaltia en les esponges perquè pugui ser revisat.

Les dificultats que més han sovintejat ha estat l’onatge, en ser la zona molt superficial (0-3 metres de fondària), i la presència -amb altes densitat- de meduses (Pelagia noctiluca).
La classificació que s’ha establert ha estat:

  1. Sanes. Exemplars que no mostren cap senyal extern d’afectació.
  2. Postules. Exemplars amb taques superficials ben patents.
  3. Necrosis parcials. Parts del cos afectades que van des del 10 al 99%
  4. Mortes. Quan l’afectació és del 100%

Tot seguit exposem els resultats.

Les esponges a l’Almadrava

Com es veu en la imatge 02 aquest punt té una orografia de fons variada on dominen els grans blocs de pedra i està força arrecerat. Té dues orientacions que són W i SW. Com podeu veure al Gràfic 1, quan es van iniciar els censos era la tercera setmana de setembre (Set_S03) i ja hi havia un nivell d’afectació alt. Les condicions de visibilitat en aquest punt han estat força bones, tan sols un dels dies ens vàrem trobar una elevada concentració de P. noctiluca que va dificultar lleugerament l’activitat (Oct_S04).

Les altres dificultats que hi ha hagut han estat els dies amb una mica d’onatge a l’hora de prendre les imatges dels exemplars més superficials i que aquestes no fossin borroses. Malauradament, no es va poder disposar de material específic per senyalitzar la ubicació de cada un dels exemplars, però aquests indrets hi estem força familiaritzats.

Sí que en els dos indrets el cens és més baix en les primeres visites, això és degut a la descoberta de nous exemplars que estaven menys visibles, entre escletxes, o que eren molt petits.
En el gràfic 1 podrem veure el nombre d’exemplars observats en cada visita i el seu grau d’afectació, s’han detectat un màxim de 29 exemplars durant el tercer mostreig.

Gràfic 1: Nivell d’afectació en els comptatges realitzats a l’Almadrava.

Tal com hem comentat, podem observar que en el primer cens surt un nombre lleugerament menor d’exemplars totals censats, error donat per la dificultat de la localització en l’orografia del fons marí, penseu que s’han censat alguns exemplars d’uns 2 cm d’alçada per 3 cm d’ample.

El que queda més patent és que durant el mes d’octubre ha estat quan la malaltia ha avançat més, arribant a una afectació molt alta de la població estudiada a finals d’aquest mes.
Si en el primer comptatge fet durant la segona setmana del mes d’octubre, hi havia un 52% d’exemplars sans (Gràfic 2), a la darrera setmana ja no en quedava cap i tots havien emmalaltit (Gràfic 3).
Això estaria en la línia del fet que aquestes onades de calor són més letals com més persistents es fan i aquest any 2022 ha estat excepcional.

Gràfics 2 i 3: Nombre d’exemplars i percentatges dels afectats en dos moments claus de l’event.


Tot i aquest panorama tan desolador, esperem que amb la baixada de la temperatura l’activitat dels organismes patògens s’aturi i que alguns exemplars no perdin tota la massa corporal, així la part viva es pugui regenerar per mantenir la presència de l’espècie en aquest indret.
Per part nostra seguirem fent el seguiment les properes setmanes amb la intenció d’estimar quina part de la població supera aquest esdeveniment i quina ha mort.

Les esponges a la Pelosa

El segon lloc estudiat està situat entre la cala Pelosa i la de Calitjàs, s’ubica dins del parc natural del Cap de Creus (Imatge 03). Les característiques són molt similars, la mateixa superfície aproximada de 1.000 m², l’orientació és W i, les variacions les podem trobar en l’orografia del fons marí i els corrents. El que destaca d’aquest lloc és l’elevada densitat d’exemplars de S. fasciculatus que hem trobat, tenim un total de 97 exemplars detectats, enfront dels 29 de l’Almadrava. 

Tal com va passar a l’Almadrava, ha estat en el tercer mostreig (Oct_S02) quan s’ha assolit el màxim d’exemplars vistos (Gràfic4), això és degut al coneixement del lloc adquirit en les diferents visites i la detecció dels exemplars de menor talla i que es troben més amagats. Cal remarcar que aquest elevat nombre pot ser degut a les característiques d’aquest indret, com és la renovació de l’aigua, el relleu, etc.

S’ha de tenir en compte que les esponges són uns organismes filtradors i la renovació de l’aigua és molt important. Quan vàrem iniciar el període de mostrejos la malaltia ja estava activa i igual que a l’Almadrava, ha estat al mes d’octubre que els patògens han generat un major nivell d’afectació, el que ve a corroborar que la persistència en el temps de l’onada de calor té uns efectes devastadors sobre les poblacions de S. fasciculatus.

Durant aquestes setmanes d’octubre, els exemplars amb grans necrosis cada cop són més nombrosos i comencen a aparèixer exemplars morts al fons, tal com s’aprecia en el gràfic 4, en què cau el nombre d’exemplars comptabilitzats en els mostrejos. Aquesta pèrdua d’efectius s’atura al llarg del mes de novembre, el que donaria un bri d’esperança que estem al final del procés d’infecció.

Gràfic 4: Nivell d’afectació en els comptatges realitzats a la Pelosa

En els darrers dos mostreigs es pot observar que ja no hi ha pèrdua d’exemplars i que fins i tot es produeix un lleuger increment d’individus amb postules. També hem de dir que els que tenen grans necrosis, possiblement alguns d’ells acabaran morint.

El treball encara no està finalitzat, esperarem ben entrat l’hivern en què la temperatura hagi baixat i els exemplars restant hagin pogut recuperar-se de la infecció i d’aquesta manera podrem fer l’estimació exacta de la mortalitat d’aquest esdeveniment del 2022

Com a conclusió podem dir que els esdeveniments de mortalitat de les esponges Sarcotragus fasciculatus van lligades als increments de la temperatura del mar i que la seva severitat és directament proporcional a la durada d’aquests.
En el cas estudiat, ha estat el mes d’octubre el moment que s’ha mostrat més mortífer per les esponges, la temperatura mitjana del mes ha estat de 21.4 °C (Josep Pasqual, l’Estartit) i ha oscil·lat entre els 23 °C a principis de mes i els 20 °C a finals d’octubre. Ha estat durant el mes de novembre quan la temperatura de l’aigua ha començat progressivament a baixar i la infecció ha donat els primers símptomes d’aturar-se.

Arxivat com a: Articles

  • 1
  • 2
  • 3
  • …
  • 5
  • Pàgina següent »

Notícies

Èxit de les II Jornades de conservació i aprofitament del mar, 2023

Els dies 3 i 4 de març, l’Escala va acollir les segones jornades de … [Llegeix més...]

Sortida per veure ocells marins els dies 12 i 13 de maig

Només dos dies després de publicar la sortida, les places s'han … [Llegeix més...]

Nous cursos en els parcs naturals a partir del 6 de març

Ens tornem a posar en marxa per començar, en breu, dos nous cursos per … [Llegeix més...]

Entrada massiva de gavots a la costa catalana

Bernat Garrigós Patró i director de la Fundació AliveBiologist & … [Llegeix més...]

Més entrades d'aquesta categoria

ARTICLES RECENTS

Conservació marina amb vedats de pesca

Bernat Garrigós Patró i director de la Fundació AliveBiologist & … [Llegeix més...]

Projecte PopNCo a les Medes 2022

Boris Weitzmann Biòleg associat a la Fundació AliveBiologist El … [Llegeix més...]

Projecte peixos i escalfament: resultat dels primers 15 mesos de mostreig

Eduard Marquès i Manel Ortega Col·laboradors Dins del marc del … [Llegeix més...]

The nature of nature, per Enric Sala

Bernat Garrigós Patró i director de la Fundació AliveBiologist & … [Llegeix més...]

Més entrades d'aquesta categoria

Categories

  • Articles
  • Articles del Gram
  • Beca Gram
  • Formació
  • MedFoto
  • Notícies
  • Projecte Gram
  • Seguiment
  • Un Pop de Gram

Alive Fundació

Port de la Clota s/n. 17130 L’Escala

Tel. 747 459 773

e-mail: info@alivefund.org

Copyright © 2023 · Outreach Pro on Genesis Framework · WordPress · Entra