Alivefund

Fundació Alive

  • Facebook
  • LinkedIn
  • Twitter
  • Inici
  • La Fundació
    • Missió
    • Organigrama
    • Patronat
    • Transparència
  • Projectes
    • Surfing For Science
    • MedFoto. Concurs Internacional de Fotografia de la Mediterrània
    • Formacions
    • Projecte Gram
      • Qui som (Projecte Gram)
      • Espècies del prat de Gram
      • Galeria
    • Un Pop de Gram
    • Beca de recerca del Gram
      • Convocatòria 2021
    • II Jornades 2023
    • Sealife Collection
  • Notícies
  • Articles
  • Recursos
  • Uneix-te a Alive
    • Treballa amb nosaltres
    • Fes-te voluntari
    • Fer un donatiu

El carboni blau a la badia de Roses, 800 Ha de prat

5 d'octubre de 2021 by Bernat 4 Comentaris

Bernat Garrigós
Patró i director de la Fundació Alive
Biologist
& naturalist

Des de Fundació Alive estem coordinant un estudi per analitzar el Carboni blau de l’herbei de Gram (Cymodocea nodosa) de la badia de Roses. Aquest prat submergit ocupa 800 ha entre l’Escala i Roses. L’associació Biosfera és l’encarregada de portar a terme l’estudi.

Però, què és el carboni blau? És el terme amb què s’anomena al carboni capturat i emmagatzemat pels ecosistemes oceànics i costaners del món, com són els manglars, les maresmes i els herbeis o herbassars.

Aquests ecosistemes segresten grans quantitats de diòxid de carboni (CO₂) de l’ambient, actuant com a embornals de carboni i ajudant a mitigar el canvi climàtic. Aquest carboni l’emmagatzemen a les plantes i al sediment inferior. Per exemple, més del 95% del carboni dels prats d’herbes marines s’emmagatzema als sòls.


Els manglars, maresmes i prats marins són fonamentals a les costes d’arreu del món, donant suport a la qualitat de l’aigua costanera, a la pesca sostenible i a la protecció de la costa davant les inundacions i les tempestes. Els seus serveis ecosistèmics permeten la subsistència de poblacions humanes costaneres de tot el món.

A escala planetària, els prats marins cobreixen menys del 0,2% del fons marí, però emmagatzemen aproximadament el 10% del carboni enterrat als oceans cada any.

Lamentablement els prats marins s’estan perdent a un ritme de l’1,5% anual i ja han perdut aproximadament el 30% de la seva cobertura en l’àmbit mundial. I el pitjor és que quan els prats marins es degraden o es destrueixen, aquests ecosistemes alliberen a l’atmosfera el carboni que han emmagatzemat durant segles i es converteixen en fonts d’emissió de gasos d’efecte hivernacle, accelerant el canvi climàtic. Els experts estimen que els prats marins degradats alliberen anualment més de 1.000 milions de tones de CO₂ a l’atmosfera, la qual cosa equival al 19% de les emissions degudes a la desforestació tropical mundial.

Càlcul del carboni blau al fons marí

Càlcul del Carboni Blau

Per tal d’analitzar la quantitat de carboni blau que l’herbei de Gram acumula a la badia de Roses, estem estudiant l’acumulació de carboni en el sediment sota el prat de Cymodocea nodosa. Per aquest estudi estem fent servir el mètode d’agafar cores de sediment, que consisteix a clavar uns tubs de quasi 2 metres de llargada, per tal d’extreure una mostra de sediment. Aquesta mostra ens donarà informació sobre la quantitat de carboni que s’ha anat acumulant al llarg del temps, i podrem deduir la importància de l’herbei de Gram de la badia de Roses com a embornal de CO₂. Així podrem quantificar els beneficis de la conservació d’aquest herbei per mitigar el canvi climàtic.

Mireu el vídeo de la immersió per extreure mostres de sediments per analitzar-los.

Arxivat com a: Articles del Gram, Articles, Beca Gram, Seguiment

App per fondejar a Catalunya i respectar els prats de fanerògames marines

9 d'agost de 2021 by Bernat Deixa un comentari

Bernat Garrigós
Patró i director de la Fundació Alive
Biologist
& naturalist

Com tots sabeu la Posidonia és una planta submarina amenaçada i protegida. Una de les causes principals de la seva desaparició progressiva de les nostres costes és el fondeig irrespectuós que n’arrenca la planta i que pot trigar fins a 20 anys per a recuperar-se d’una sola arrancada d’àncora.

La Generalitat de Catalunya acaba de publicar un mapa de totes les fanerògames al territori català; la Posidonia, el gram i altres espècies menors, que es pot consultar amb l’aplicació per mòbils CarryMap.

Aquesta aplicació utilitza el GPS del mòbil i us diu si us trobeu a sobre o no d’un prat de plantes submarines. És la responsabilitat de cadascú respectar les zones sensibles i buscar un lloc de sorra o pedra sense aquestes espècies.

Aquestes són les captures de la zona de l’Escala, Cala Montgó i la Badia de Roses.

Descarregar l’App de fanerògames marines

Us podeu instal·lar l’aplicació en versións Android i per IOS.

També podeu consultar les instruccions d’instal·lació en aquest document.

Instruccions instal·lació CarryMap i FanCatBaixa

Un cop teniu l’aplicació instal·lada us heu de baixar la capa d’informació FanCat que és la que ha publicat la Generalitat. Podeu baixar l’arxiu actualitzat a 9 d’agost del 2021 aquí.

Fitxer capa FanCat format cmf2 comprimit en un zipBaixa

També podeu baixar les instruccions i la capa del FanCat en la seva darrera versió directament de la web de la Generalitat.

CarryMap : els prats de fanerògames marines

Arxivat com a: Articles

Breaking Boundaries, el documental de 2021

6 de juny de 2021 by Bernat Deixa un comentari

Bernat Garrigós
Patró i director de la Fundació Alive
Biologist
& naturalist

Aquest mes de juny Netflix ha estrenat un documental de caràcter ambiental que cal veure. El documental dirigit per John Clay i narrat per David Attenborough exposa la recerca del científic suec Johan Rockstrom sobre els nou límits que defineixen la sostenibilitat del planeta terra. I en detalla en quin punt ens trobem respecte a cada límit i perquè són importants. El documental s’anomena Breaking Boundaries i el podeu veure a Netflix.

Aquí en podeu veure el tràiler

Els límits avaluats són

  • Canvi climàtic
  • Destrucció de la capa d’ozó
  • Aerosols atmosfèrics
  • Acidificació dels oceans
  • Cicles de nutrients, N i P.
  • Ús d’aigua dolça
  • Usos del sòl
  • Integritat de la biodiversitat
  • Nous contaminants

La recerca estableix una escala de seguretat per cada un d’aquests límits, i ens trobem en zona verda si no hem passat el primer límit, en zona taronja quan hem passat a un risc elevat de desencadenar alteracions a nivell planetari d’aquella categoria o en zona vermella quan ens trobem en un risc molt alt de desencadenar aquelles alteracions. Un cop travessem un d’aquests límits podem desencadenar conseqüències en cascada que encara degradin més la sostenibilitat de tots aquests processos que ens mantenen en vida al nostre planeta i que per tant implicaran una menor capacitat del planeta per seguir sustentant vida.

Segons el professor Rockstrom ja ens trobem en la zona vermella pel que fa a la biodiversitat i els cicles de nutrients, ens trobem a la zona taronja en els canvis d’hàbitat i canvi climàtic, i estem a la zona verda en la destrucció de la capa d’ozó, l’acidificació dels oceans i l’ús d’aigua dolça. Pel que fa a les categories de nous contaminants i aerosols atmosfèrics no tenim dades per avaluar en quin punt ens trobem dins l’escala de seguretat dels límits.

El documental apunta a solucions per alguns d’aquests problemes, i és curiós sentir que un dels elements amb un potencial més important per corregir els problemes de la terra és el tipus d’alimentació que triem, i aquesta és una decisió ben personal que depèn molt poc dels àmbits polítics.

No us el perdeu, segur que us farà pensar.

Arxivat com a: Articles

L’economia de la biodiversitat. L’informe Dasgupta 2021.

10 de març de 2021 by Bernat Deixa un comentari

Bernat Garrigós
Patró i director de la Fundació Alive
Biologist
& naturalist

El 2 de febrer passat es va publicar un informe al Regne Unit que molt probablement canviarà la manera com veiem i tractem la biodiversitat amb la qual compartim aquest planeta, es tracta de l’informe Dasgupta sobre l’economia de la biodiversitat.

L’informe l’encarregà el govern britànic a un panell d’experts dirigits pel professor Sir Partha Dasgupta de la Universitat de Cambridge, amb la intenció de posar el dia els coneixements econòmics que tenim sobre la biodiversitat i poder gestionar-la adequament. La iniciativa l’origina la mala gestió que estem fent actualment de la biodiversitat, on s’estan perdent actius tan importants com són les pesqueres, els boscos tropicals, l’aire net, la salut ambiental i tants i tants aspectes que els ecòlegs fa anys que anuncien, però que no som capaços de traspassar a la gestió diària de l’economia.

Aquest informe segueix les passes de l’informe Stern que el 2006 el mateix govern britànic va encarregar per conèixer les implicacions econòmiques mundials del canvi climàtic. I és un dels documents més importants que es va utilitzar per arribar als acords mundials sobre el canvi climàtic.

Potser és hora que fem el mateix amb la biodiversitat i puguem valorar millor tot aquest capital que estem perdent simplement perquè els models econòmics tenen en compte només els fluxos de riquesa que genera l’explotació de la biodiversitat, però no tenen en compte que al mateix temps n’estem consumint el seu capital natural.

L’informe es presenta en 3 versions, una de completa i dues de resumides.

Versió completa 610 pàgines

Versió intermitja 103 pàgines

Versió resum 10 pàgines

Les reaccions d’experts, economistes i liders mundials indiquen que l’informe Dasgupta pot ser la pedra angular que canvii la manera com veiem i gestionem la biodiversitat.

El mateix govern britànic publica un recull de reaccions entre les que us vull destacar la d’un sol espanyol i català, el nostre company de promoció Enric Sala. Explorer in Residence, National Geographic.

“The natural world makes human life possible, but for long we’ve been told that economic growth prevails over nature. At a time of unprecedented environmental degradation and consequent human suffering, The Dasgupta Review puts the final nail in the coffin of that suicidal way of thinking. The Review is clear: if we are to prevent a global humanitarian catastrophe, we need to curb our excesses, reform our failed institutions at all levels, make the economy work for us and not the reverse, protect what wild is left, and restore much of our degraded lands and ocean.”

En trobareu més informació a la pàgina web del govern britànic

Arxivat com a: Articles

Evolució del Gram al llarg de l’any 2020

13 de febrer de 2021 by Bernat Deixa un comentari

Bernat Garrigós
Patró i director de la Fundació Alive
Biologist
& naturalist

Avui us volem compartir una primera aproximació al canvi vegetatiu del gram al llarg dels dotze mesos de l’any.

Veureu com els mesos d’hivern el prat de Gram sobresurt només uns 5-10 cm de la superfície de la sorra, i els mesos d’estiu el Gram és una gran cabellera verda, densa i esponerosa de fins a 50 cm d’altura.

Aquesta seqüència té un forat de dos mesos del març i abril del 2020 que la Covid no ens va deixar sortir a fer la feina de camp, i són dos mesos importants, doncs són els mesos on es produeix el canvi de creixement espectacular que té aquesta espècie.

Aquest 2021 intentarem completar la sèrie.

Fotografies de l’evolució

Evolució del Gram. Cymodocea nodosa al gener.
Gener

Evolució del Gram. Cymodocea nodosa al gener.
Gener

Evolució del Gram. Cymodocea nodosa al febrer.
Febrer

Evolució del Gram. Cymodocea nodosa al maig.
Maig

Evolució del Gram. Cymodocea nodosa al juny.
Juny

Evolució del Gram. Cymodocea nodosa al juliol.
Juliol

Evolució del Gram. Cymodocea nodosa a l'agost.
Agost

Evolució del Gram. Cymodocea nodosa a l'agost.
Agost

Evolució del Gram. Cymodocea nodosa al setembre
Setembre

Evolució del Gram. Cymodocea nodosa a l'octubre
Octubre

Evolució del Gram. Cymodocea nodosa al novembre.
Novembre

Evolució del Gram. Cymodocea nodosa al novembre.
Novembre

Evolució del Gram. Cymodocea nodosa al desembre.
Desembre

Arxivat com a: Projecte Gram, Articles, Notícies, Seguiment

  • « Pàgina anterior
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • Pàgina següent »

Notícies

Primera sortida de l’ANERIS al prat de gram

Boris Weitzmann Biòleg associat a la Fundació AliveBiologist El 8 de … [Llegeix més...]

Els Ibis ermitans fan parada a Ordis en la seva llarga migració

Divendres 8 de setembre, dos ultralleugers, tripulats per dos pilots i dues … [Llegeix més...]

Les sortides de natura de MedFoto d’aquest 2023 han tingut molt bona acollida

El Concurs Internacional de Fotografia de la Mediterrània MedFoto ha … [Llegeix més...]

1er cens de biodiversitat amb Fecdas

La FECDAS, la Fundació Alive i l'empresa Aton organitzem la primera sortida … [Llegeix més...]

Més entrades d'aquesta categoria

ARTICLES RECENTS

Jornada de taurons al canó de Cap de Creus

Bernat Garrigós Patró i director de la Fundació AliveBiologist & … [Llegeix més...]

Conservació marina amb vedats de pesca

Bernat Garrigós Patró i director de la Fundació AliveBiologist & … [Llegeix més...]

Projecte PopNCo a les Medes 2022

Boris Weitzmann Biòleg associat a la Fundació AliveBiologist El … [Llegeix més...]

Projecte peixos i escalfament: resultat dels primers 15 mesos de mostreig

Eduard Marquès i Manel Ortega Col·laboradors Dins del marc del … [Llegeix més...]

Més entrades d'aquesta categoria

Categories

  • Articles
  • Articles del Gram
  • Beca Gram
  • Formació
  • MedFoto
  • Notícies
  • Projecte Gram
  • Seguiment
  • UICN
  • Un Pop de Gram
  • Uncategorized

Alive Fundació

Port de la Clota s/n. 17130 L’Escala

Tel. 747 459 773

e-mail: info@alivefund.org

Copyright © 2023 · Outreach Pro on Genesis Framework · WordPress · Entra