Per primera vegada el parc natural de Cap de Creus va acollir un Bioblitz, una jornada durant la qual es procura observar el major número d’espècies possibles de fauna i flora. L’activitat es realitza en un lloc concret per tal d’identificar les espècies i tenir una aproximació a la riquesa de la seva biodiversitat.

El primer bioblitz del parc natural de Cap de Creus es va celebrar el passat 15 d’octubre i va ser promogut pel mateix parc i organitzat per EmpordaiNat- IAEDEN. La jornada va aplegar al voltant d’una seixantena de persones. Els assistents, un públic divers i alhora familiar, van poder assistir a sortides de descoberta amb experts en aus, plantes, abelles, papallones, aranyes, rèptils, mamífers o amfibis, tot documentant allò que s’anaven trobant. En total es van fer unes 800 observacions i s’han identificat prop de 400 espècies.

Recull d’imatges a iNaturalist

Per tal d’agrupar totes les fotos fetes pels participants i ajudar a identificar algunes de les espècies, es va fer servir iNaturalist, una aplicació mòbil que compta amb un sistema d’intel·ligència artificial que suggereix quina és l’espècie observada quan es puja una foto i que a més a més compta amb una comunitat d’usuaris experts que ajuden a validar les observacions fetes.
El Bioblitz va comptar amb la participació Bernat Garrigós (Fundació Alive), Jacobo Krauel (EmpordaiNAt-IAEDEN), Narcís Vicens, Agnès Batlle, Jofre Espigulé (EmpordaiNat-IAEDEN), Eduard Filella i Marcel Nadal (Societat Catalana d’Herpetologia), Joan Ventura (Antaxius), Neus Ibáñez (Institut Botànic de Barcelona), Arnau Bosch (CSIC), Ignasi Batet (IAEDEN), membres de l’Associació Catalana d’Entomologia, l’Institut Català d’Ornitologia i experts anelladors i anelladores.

Cap de setmana d’activitats de natura

El Bioblitz va coincidir amb el Cap de Creus Autum Weekend, un cap de setmana d’anellament d’aus al Parc, amb la qual cosa el públic va poder veure de prop aquesta activitat científica.
Totes les observacions que es van fer es poden consultar a la pàgina del projecte

• L’ATS provoca que, un cop cuinats, els peixos tinguin una textura de pneumàtic.
• La principal hipòtesi apunta a la contaminació relacionada amb la presència d’activitats humanes.

Investigadors de diferents països han estudiat, al llarg dels darrers anys, un fenomen molt rar que pateixen alguns exemplars de sargs (Diplodus sargus), un peix que es troba al llarg de tot el Mediterrani i que habita principalment en fons de roques, sorra i prats marins. Es tracta d’una anomalia que es detecta un cop s’ha cuinat el peix i que els científics han anomenat com a “Abnormally Tough Specimen Syndrome (ATS)”.

Aquesta alteració només es pot detectar després de la cocció del peix, ja que esdevé immenjable, amb una textura semblant a gomes de pneumàtic. Aparentment, el peix afectat amb la síndrome no se’l pot diferenciar de la resta i s’ha demostrat que l’ATS no està relacionada ni amb la manera de pescar ni de cuinar el sarg, però sí que podria estar molt relacionada amb la contaminació.

De fet, aquest fenomen succeeix des de fa més de trenta anys, especialment a les costes de França, Espanya i Itàlia, on ja es coneix com “il sarago di goma”, i tot i que afecta principalment als sargs (Diplodus sargus), ocasionalment també s’ha pogut observar a algunes altres espècies, especialment de la mateixa família, Sparidae, la qual inclou l’esparrall, l’orada, l’oblada o la salpa.

En una enquesta feta a pescadors recreatius es va constatar que l’ATS apareix a diferents llocs i en diferents graus i, per tant, aquesta gran dispersió exclou la possibilitat que sigui una malaltia de contagi. Curiosament, però, es va detectar un possible vincle entre casos d’ATS i presència d’activitats humanes, amb un augment de casos al voltant de piscifactories i ports comercials i industrials.

Científics de la Universitat de Girona estan estudiant el possible origen de l’ATS en sargs, tot i que per ara no se n’han pogut determinar clarament les causes, tot apunta que podria relacionar-se directament amb la contaminació, una hipòtesi que ja advertien molts pescadors.

Hipòtesis dels sargs de goma

Fa més d’una dècada, investigadors italians van relacionar el fenomen dels sargs de goma amb la introducció de la Caulerpa racemosa, una alga invasora al Mediterrani, però l’equip d’investigadors gironins liderat per la doctora en biologia animal Margarida Casadevall, han descartat inicialment aquesta hipòtesi perquè el primer cas de sarg amb ATS a Catalunya va detectar-se molt abans de l’arribada de l’alga a les costes catalanes.

Un altre dels factors estudiats com a precursors de la síndrome és el poc greix acumulat pels peixos, una reserva que resulta vital per la supervivència de l’espècie, ja que actua com a font d’energia en períodes reproductius. Llavors la sospita va recaure en el fet que una reserva baixa de greixos dels sargs els podria fer més susceptibles a malalties, sobretot lligades a factors ambientals. Tanmateix, l’equip de científics gironí ha descartat, també, aquest factor per dues raons: la síndrome apareix al llarg de tot l’any, no només en època de posta, i l’únic peix amb ATS era, precisament, molt gras.

La contaminació en sargs : coure i mercuri en el punt de mira

No obstant això, durant l’estudi dels greixos en sargs, els investigadors varen trobar, en l’únic exemplar amb ATS, una concentració de coure hepàtica molt alta, cosa que podria suggerir una relació entre el contingut de greix, la concentració de coure i la síndrome d’ATS.

Un cop excloses les dues hipòtesis, l’alga invasora i el greix, el factor de la contaminació ha pres rellevància en la investigació de la síndrome ATS, un supòsit reafirmat pel fet que el problema s’hagi anat observant en diferents punts del Mediterrani especialment afectats per la contaminació.

En els estudis dels investigadors de la UdG també s’han detectat, a la carn dels sargs, concentracions mitjanes de mercuri superiors als límits imposats per la UE, a més de nivells més alts de Cu i Zn en individus del golf de Roses, on, tenint en compte els hàbits alimentaris del sarg, es va plantejar una possible relació amb les pintures antiincrustants de vaixells i gàbies d’aqüicultura.

Malgrat els avenços en la investigació, encara no s’ha determinat una relació causal clara, i els científics reafirmen la necessitat de més estudis per avaluar fins a quin punt els hàbits d’alimentació del sarg i el lloc d’on s’alimenten poden ser responsables de la bioacumulació d’elements tòxics en l’individu.

El pròxim 15 d’octubre de 2022 se celebra, al Mas de Rabassers de Baix, de Cadaqués, el primer BioBlitz organitzat pel parc natural del Cap de Creus. Una activitat que coincideix amb el CCAW,  una trobada d’amants de la natura, ornitòlegs i anelladors, que durant un cap de setmana intensiu en època de migració recopilen informació dels ocells que passen pel Parc Natural de Cap de Creus en el seu camí cap on hivernaran.

La primera de les activitats del BioBlitz la desenvoluparà Bernat Garrigòs, president de la Fundació Alive.

Què és un Bioblitz?

És un esdeveniment de ciència ciutadana que té l’objectiu de registrar tantes espècies de fauna i flora com sigui possible en un lloc determinat.

Cal inscripió prèvia: pncapcreus@gencat.cat