Aquest hivern hem tingut a la Badia de Roses un dels temporals de mar més durs del darrer segle. Durant diversos dies les onades van ultrapassar alçades màximes de 10 metres i arribaren a màxims de 12 i 13 metres just davant del nostre litoral.

A l’interior de la Badia les onades arribaven amb moltíssima força i van dipositar sobre la platja arbres sencers, peixos, meduses, i tones de rizomes de Gram.

Des del projecte Gram ens preguntàvem si havia quedat algun feix de Gram al fons sorrenc del prat, i per tant frisàvem per tornar a capbussar-nos. Però també va arribar l’emergència de la Covid-19 i el confinament, i la inspecció del prat es va haver d’esperar fins al mes de maig. Hi quedaria alguna cosa?

Finalment va arribar la capbussada. Càmares preparades i a veure com ho trobem. I deunido quina sorpresa, el prat aguantava perfectament a quasi tot arreu, hi havia grans extensions de prat que no semblaven haver patit gens, totes les tiges ben cobertes de sorra i un creixement aparentment normal.

Enmig d’aquestes extensions hi hem trobat uns forats on el temporal ha excavat 30 o 40 cm de sorres i se les ha endut enllà, on fos. En aquestes àrees, es pot veure tot el gram descalçat, més o menys agafats al fons o acumulats en feixos. Són àrees concretes, i limitades en l’espai, res de generalitzat, però és curiós com la mar excavava aquelles zones i deixava intactes les zones del voltant. Per què? Hem de suposar complexos processos hidrodinàmics que concentren les seves forces en punts aïllats, però tampoc en sabem gaire més.

Conclusions de l’efecte dels temporals

En general hem de confirmar el bon estat del prat de Gram, una planta resilient i altament adaptada a aquest entorn de temporals i corrents que destrueixen quasi tot el que es posa davant seu. Però el gram no, aquest cop no han pogut amb ell.

El Gram és una planta superior, una fanerògama, i per tant fa flors, tiges, fulles i arrels, tot i viure sota el mar. No és una alga. I per tant, és una planta que té una època de floració, després en fa llavors, també perd les fulles i té èpoques de més creixement i altres de menys actives.

El Gram té doncs una estacionalitat marcada (les algues també la poden tenir) que es fa sobretot evident en el creixement de les fulles i en la floració. Aquest 2020 no hem pogut baixar totes les vegades que voldríem per culpa de la Covid-19, però si us volem compartir unes fotos de l’estat de les fulles des del mes de gener fins a l’agost.

Com podeu veure a ple hivern les fulles són curtes i esparses, es pot veure bé a través del prat. Pel mes de maig les fulles es comencen a allargar, però encara tímidament, i no és fins als mesos d’estiu de juny a agost que el prat és alt i espès, sovint costa de veure el substrat de sorra inferior i t’has d’obrir pas entre les fulles per arribar-hi.

L’algueró o Cymododea realitza diverses funcions molt importants a la comunitat de prat submarí. Una d’elles seria la fotosíntesi, una altra la fixació de les sorres i els fangs, però una altra de molt important és que doten d’estructura, i això afavoreix a la biodiversitat i la complexitat del sistema. Què vol dir que dota o crea estructura?

Doncs vol dir que crea suports físics on podran fixar-se o viure altres espècies de la comunitat. Algunes de les espècies que podran aparèixer gràcies a la presència de la Cymodocea són aquelles que es fixen a la superfície de les fulles, són les anomenades epífites, com per exemple aquesta petita anèmona (Bunodeopsis strumosa).

A més d’anèmones epífites hi podrem trobar també, mol·luscs o briozous, espècies que també podran ser font d’alimentació de nudibranquis, peixos i altres predadors.

Al final doncs obtenim una comunitat rica en espècies, productiva i resilient, que proveirà tot una sèrie de serveis importants pels humans.