Primera sortida Fotosub de ciència ciutadana 19 de juny de 2022
Apareixen les flors als prats de Cymodocea de l’Empordà
Boris Weitzmann
Biòleg associat a la Fundació Alive
Biologist
Els membres de la Fundació Alive portàvem ja dos anys (des del 2019) insistint a trobar la floració d’aquests prats submergits a la badia de Roses. Durant les campanyes de Carboni Blau de l’hivern del 2021 es va detectar els fruits la qual cosa és una prova irrefutable que hi havia hagut flors durant la primavera.
Finalment, a finals de juny 2022, durant la 1ª trobada de ciència ciutadana entre fotògrafs d’alt nivell i biòlegs i naturalistes, es va poder registrar la primera flor masculina de la Cymodocea nodosa. Aquesta dada és molt important, ja que és la primera floració que es registra a la badia de Roses.
Unes setmanes després, a la badia de Pals, durant el seguiment dels refugis del projecte Un pop de Gram, hem pogut constatar que aquí també hi ha hagut floració, la qual cosa ens ha donat una gran alegria, perquè, en aquests herbassars, també és la primera vegada que es constata aquest fet.
La flor masculina i la flor femenina
Com ja s’ha explicat en altres articles, Cymodocea nodosa és una planta superior, que va retornar al mar fa molts milions d’anys. I per això és capaç de generar flors sota el mar a finals de primavera i inicis d’estiu.
La masculina és una flor discreta, petita i molt enganxada al sediment. Per veure-la, t’hi has de fixar molt, ja que està reduïda a dos estams plens de pol·len de color marronós i dura molt poc temps. La femenina és minúscula i pràcticament invisible pel bussejador.
Aquestes flors, que es pol·linitzen amb els corrents marins, són la manera que té el Gram de dur a terme la reproducció sexual, per ajudar a colonitzar nous territoris i per crear variabilitat genètica.
La major part de la feina de manteniment i de creixement de l’herbassar, però, es fa via reproducció asexual. Aquest sistema es basa en el fet que els rizomes (que són les tiges soterrades en el sediment) van creixent a una velocitat relativament gran i creant estolons. Aquests es van entrecreuant fins a formar prats densos. Hi ha qui diu que semblen pastures de la muntanya.
Si teniu ocasió fixeu-vos bé la pròxima primavera a veure si sou capaços de distingir les flors de Cymodocea nodosa.
Immersió amb torpedes al Gram . Abril 2022
El passat 10 d’abril es va realitzar una immersió amb torpedes al prat de Gram, cosa que va permetre poder recórrer 1.500 metres.
Després dels temporals de les darreres setmanes, l’equip n’ha pogut observar una clara conseqüència: En, aproximadament, un 20% del trajecte amb torpedes s’han trobat els rizomes de la Cymodocea nodosa desenterrats.
Aquesta situació, però, ha sigut aprofitada per algunes espècies, com els calamars, que hi han fet les postes d’ous.
La dinàmica dels temporals fa que els espais sense Cymodocea de la cartografia existent, es mogui any rere any, segons les parts arrencades i les noves colonitzacions del Gram.
El Gram dona fruits a la badia de Roses
Aquesta tardor s’han detectat fruits de la planta marina Cymodocea nodosa enterrats entre les arrels a la badia de Roses.
Com ja hem explicat en una altra notícia, a finals d’estiu hem realitzat un seguit de campanyes entre la Fundació Alive i l’Associació Biosfera , entitat beneficiària de la beca del projecte Gram. L’objectiu d’aquestes prospeccions ha estat analitzar la quantitat de Carboni Blau de l’herbassar de la badia de Roses . Aquest Carboni és el que les plantes submarines han anat capturant al llarg de centenars d’anys i que han enterrat al sediment. D’aquesta manera la vegetació submarina ajuda a mitigar el canvi climàtic. La intenció dels estudis és valorar la importància ecosistèmica del Gram de la badia de Roses.
PRIMERA NOTÍCIA SOBRE REPRODUCCIÓ SEXUAL
Ha estat una sorpresa quan, a l’hora d’analitzar en el laboratori una mostra de les plantes de Cymodocea nodosa, hem pogut observar que hi havia llavors enganxades als rizomes. Aquesta observació representa una prova irrefutable del fet que al Gram del golf de Roses es dona reproducció sexual.
Aquesta és una notícia important, perquè evidencia una dada que es desconeixia. Fins al moment actual no s’ha observat mai la floració de l’herbassar de Cymodocea nodosa de la badia de Roses, malgrat els esforços que els bussejadors de la Fundació Alive han fet per tal de detectar les flors masculines durant la primavera. I és que hem estat buscant les flors mentre fèiem les prospeccions mensuals, per tal de registrar la seva presència, però sense èxit.
UNES FLORS MINIMALISTES
La Cymodocea nodosa és una planta dioica, el que significa que hi ha individus masculins i individus femenins diferenciats. Però no és d’estranyar que als submarinistes els costi trobar les flors mentre bussegen, si tenim en compte que les flors masculines són molt simples i petites formades per uns estrets estams de fins a 10 mm de llargada i que les flors femenines són pràcticament invisibles a simple vista (1-2 mm). La floració té lloc entre abril i maig i els fruits es poden observar entre juliol i agost. Els fruits maduren a la tardor i les llavors, que queden enterrades en el sediment, germinen entre abril i juny de l’any següent.
UNES LLAVORS PESADES
Els fruits, que es produeixen per parells, tenen forma de llentia amb un extrem punxegut. La seva mida és d’uns 6×10 mm. Els fruits generalment germinen al costat de la planta mare, ajudant al manteniment de l’herbassar.
Però amb els corrents marins i els temporals de l’hivern es poden desenterrar i separar centenars de metres. D’aquesta manera també participen en la dispersió dels prats.
UNA DENSITAT MODESTA
Un càlcul posterior al laboratori ens ha indicat que la densitat de llavors al Gram de la Badia de Roses és entre 16 i 48 llavors per metre quadrat a la localitat estudiada, prop de la desembocadura del riu Muga. Si considerem que, segons la bibliografia, la densitat de llavors als herbassars de Cymodocea nodosa és molt variable, amb valors màxims de 200 a 600 llavors per metre quadrat, podem arribar a la conclusió que, segons els registres del sediment estudiat, la producció de llavors al Gram de Roses és modesta. No obstant això, l’any que ve els bussejadors de la Fundació Alive estaran a l’aguait per caracteritzar millor la presència de llavors a la badia de Roses, ja que la variabilitat de densitat de llavors entre localitats pot ser molt elevada.
Des de Fundació Alive continuem recollint informació d’aquest prat submarí de 800 ha que, si bé els pescadors locals el coneixen bé, des de l’administració no es tenia coneixement oficial fins fa dos anys, que és quan es va descriure i cartografiar per primera vegada.
És molt important anar descobrint l’ecologia d’aquest ecosistema i compartir aquest coneixement per tal de reivindicar aquest patrimoni natural submergit que tenim ben a prop.
El carboni blau a la badia de Roses, 800 Ha de prat
Bernat Garrigós
Patró i director de la Fundació Alive
Biologist & naturalist
Des de Fundació Alive estem coordinant un estudi per analitzar el Carboni blau de l’herbei de Gram (Cymodocea nodosa) de la badia de Roses. Aquest prat submergit ocupa 800 ha entre l’Escala i Roses. L’associació Biosfera és l’encarregada de portar a terme l’estudi.
Però, què és el carboni blau? És el terme amb què s’anomena al carboni capturat i emmagatzemat pels ecosistemes oceànics i costaners del món, com són els manglars, les maresmes i els herbeis o herbassars.
Aquests ecosistemes segresten grans quantitats de diòxid de carboni (CO₂) de l’ambient, actuant com a embornals de carboni i ajudant a mitigar el canvi climàtic. Aquest carboni l’emmagatzemen a les plantes i al sediment inferior. Per exemple, més del 95% del carboni dels prats d’herbes marines s’emmagatzema als sòls.
Els manglars, maresmes i prats marins són fonamentals a les costes d’arreu del món, donant suport a la qualitat de l’aigua costanera, a la pesca sostenible i a la protecció de la costa davant les inundacions i les tempestes. Els seus serveis ecosistèmics permeten la subsistència de poblacions humanes costaneres de tot el món.
A escala planetària, els prats marins cobreixen menys del 0,2% del fons marí, però emmagatzemen aproximadament el 10% del carboni enterrat als oceans cada any.
Lamentablement els prats marins s’estan perdent a un ritme de l’1,5% anual i ja han perdut aproximadament el 30% de la seva cobertura en l’àmbit mundial. I el pitjor és que quan els prats marins es degraden o es destrueixen, aquests ecosistemes alliberen a l’atmosfera el carboni que han emmagatzemat durant segles i es converteixen en fonts d’emissió de gasos d’efecte hivernacle, accelerant el canvi climàtic. Els experts estimen que els prats marins degradats alliberen anualment més de 1.000 milions de tones de CO₂ a l’atmosfera, la qual cosa equival al 19% de les emissions degudes a la desforestació tropical mundial.
Càlcul del Carboni Blau
Per tal d’analitzar la quantitat de carboni blau que l’herbei de Gram acumula a la badia de Roses, estem estudiant l’acumulació de carboni en el sediment sota el prat de Cymodocea nodosa. Per aquest estudi estem fent servir el mètode d’agafar cores de sediment, que consisteix a clavar uns tubs de quasi 2 metres de llargada, per tal d’extreure una mostra de sediment. Aquesta mostra ens donarà informació sobre la quantitat de carboni que s’ha anat acumulant al llarg del temps, i podrem deduir la importància de l’herbei de Gram de la badia de Roses com a embornal de CO₂. Així podrem quantificar els beneficis de la conservació d’aquest herbei per mitigar el canvi climàtic.
Mireu el vídeo de la immersió per extreure mostres de sediments per analitzar-los.