Un article publicat a la prestigiosa revista Science aquest mes de maig ha posat en primera plana la toxicitat de les cremes solars per a l’ecosistema marí. Els seus autors són Bill Mitch i Djordje Vuckovic, professor i doctorand d’enginyeria ambiental i civil de la reconeguda Universitat de Stanford.

Ja fa anys que sabem que alguns compostos de les cremes solars són tòxics per la fauna i flora dels nostres oceans. I per culpa de les 14.000 tones de cremes solars que arriben al mar anualment el 40% dels esculls de coralls litorals han començat un procés de degradació.

Els governs de les Illes Verges, Palau, Aruba i Hawaii ja han aprovat, entre el 2015 i el 2018, diverses legislacions per prohibir alguns dels compostos més tòxics de les cremes solars com són l’oxibenzona i l’octinoxat. Els seus efectes van més enllà dels coralls, i també afecten les anemones i fins i tot alguns ocells aquàtics, en els quals s’han trobat els compostos tòxics en els ous d’aquestes aus que nidifiquen al parc nacional de Doñana. Els seus efectes tòxics encara s’estan estudiant tant en humans com al medi ambient i, com sovint passa en la ciència, en unes primeres etapes d’un nou descobriment hi ha molts sectors que posen en dubte aquests estudis.

Un pas més en la investigació de les cremes solars

Ara el nou estudi va una mica més enllà i no només recull l’efecte tòxic d’aquests compostos sinó que a més n’explica el mecanisme biològic. L’estudi publicat a Science detalla que els coralls i les anemones absorbeixen l’oxibenzona i transformen aquesta molècula en una fototoxina, una altra molècula que només és tòxica en presència de la llum.

Els investigadors van criar anemones en presència de l’oxibenzona en dos grups diferents, un amb presència de llum diàriament i un altre en la foscor. El grup d’anemones amb presència de llum moria abans de disset dies i del grup a fosques no hi havia cap baixa durant les 3 setmanes que durava l’experiment. Els éssers vius tenim diversos mecanismes de defensa davant dels contaminants. Un d’aquests mecanismes és la modificació de les molècules de contaminants tot afegint una molècula de sucre al contaminant per fer-lo més soluble i així el cos el pot expulsar més fàcilment. En aquest cas sembla que en afegir aquesta molècula de sucre a la molècula de l’oxibenzona la transforma en una molècula més tòxica que la molècula original.

Els investigadors de Stanford han demostrat que les cèl·lules humanes també poden transformar l’oxibenzona en la seva variant més tòxica i fotosensible, però que aquesta no seria tòxica dins el nostre cos on no arriba a la llum, però sí que ho podria a ser a la nostra pell exposada a la llum solar. Tot i que alguns fabricants de cremes solars ja han començat a comercialitzar cremes lliures d’oxibenzona, estan utilitzant molècules similars per a substituir-les. Aquestes noves molècules són semblants en estructura a les que s’estan retirant i podrien patir el mateix procés de modificació i transformació en una fototoxina només tòxica en presència de la llum.

Calen més estudis per anar confirmant aquestes troballes, però aquesta podria ser una de les vies amb les quals podem entendre la pèrdua de diversitat dels nostres mars. Concretament, la nostra costa pateix una freqüentació massiva de turisme a l’estiu que usa cremes solars i que, per tant, aboquen tones de compostos químics artificials cada any a les nostres aigües i això ens permetria començar a explicar la pèrdua de diversitat en musclos, petxines, pops i peixos que pateix la nostra costa.

A la Fundació Alive promovem la recerca que ens ha de permetre descobrir aquests mecanismes de degradació dels nostres ecosistemes i espècies i posteriorment poder proposar actuacions de millora per un ús més sostenible de la nostra mar.