Habemus Pop!

Aquest darrer cap de setmana hem pogut comprovar que la línia de l’Escala, situada davant Sant Martí d’Empúries i senyalitzada amb dos galls grocs, ja té com a mínim un dels refugis ocupats.

Es tracta de l’olla número 19, un cadup o catúfol que actua com a refugi petit. A la imatge podem veure el pop a l’interior del seu nou apartament, on ja ha començat a traslladar algunes de les seves pertinences, com la bivalva que es veu en primer pla.

Amb aquesta troballa es comprova que el projecte “Un Pop de Gram” comença el seu camí. D’aquí a uns quinze dies, els biòlegs i submarinistes de la fundació baixaran a recollir les primeres mostres de les restes d’aliments i comprovaran si, a més de l’apartament P19 de la línia de l’Escala, hi ha algun altre refugi ocupat.

Un Pop de Gram

El projecte “Un pop de Gram” proposa iniciar l’estudi del pop als prats de Cymodocea nodosa del golf de Roses i al de Pals per tal de conèixer quina és la situació de la població d’aquest cefalòpode, quina és la seva dieta, els seus hàbits de reproducció i quina disponibilitat d’aliments troba en aquestes praderies.

Per a desenvolupar aquest estudi, s’han instal·lat dues línies sobre el fons sorrenc del prat de Gram, una al golf de Roses i una al de Pals, de 500 metres i amb 20 catúfols o cadups (refugis per a pops).

A partir de la seva instal·lació, i fins a principis d’octubre, es farà un seguiment quinzenal, fent servir escafandre autònom, per valorar l’evolució de les olles i recollir la informació que puguin aportar. Es visitaran les olles i es registrarà la presència/absència de pops i dels seus rastres. Això ens donarà informació de quan i quants pops hi ha i ens aportarà coneixement de l’eficiència dels cadups de fang com a refugi per pops.

A més, es recolliran les restes de menjar (closques de mol·luscs i crustacis) que es trobin a cada olla i al seu entorn i es guardaran en una bossa individual per a cada cadup numerat. Aquestes restes seran analitzades per identificar l’espècie i la mida. I també es localitzaran les olles en els quals les femelles hagin post els ous, i així es podrà saber quan posen els ous i quin model de cadups prefereixen.

Aquest projecte s’executa amb finançament europeu a través del Grup d’Acció Local Pesquer Costa Brava i el Departament d’Acció climàtica, Alimentació i Agenda rural.

També compta amb el suport del Projecte Sèpia, la Confraria de Roses, la Confraria de l’Escala, la Confraria de l’Estartit, el Parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, el Parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà i l’ACPR – Associació Catalana per a una Pesca Responsable

Els pops són animals invertebrats increïbles. Poden canviar el color i la textura de la pell a voluntat i saben resoldre problemes complicats. El seu cervell té tantes neurones com les d’un gat, i li permet ser un dels animals més intel·ligents del mar. Però, sorprenentment, aquestes neurones estan repartides entre els vuit braços amb capacitat de decisió pròpia i, a més, es poden regenerar a voluntat.

El pop es reprodueix només una vegada i mor

Els pops, sèpies i calamars són animals semèlpars (del llatí semel ‘una sola vegada’ i pari ‘engendrar’) i com a tals es caracteritzen per tenir un únic episodi reproductiu abans de morir. De fet, la mort després de la reproducció és part d’una estratègia global que inclou utilitzar tots els recursos disponibles per maximitzar la reproducció, a costa de la continuació de la vida.

Això ens resulta molt estrany a nosaltres, que som animals mamífers, perquè ens reproduïm més d’una vegada i vivim molt més enllà de la nostra edat reproductiva. Però és una estratègia que té sentit si considerem que tot el propòsit de la vida és transmetre els teus gens.

Estratègia de vida en un sistema finit

L’energia d’un individu és limitada (recordem que vivim en un planeta finit, en què el creixement il·limitat no hi té cabuda), i aquest ha d’escollir entre invertir en continuar creixent o en reproduir-se. I val a dir que els pops, les sèpies i els calamars són mol·luscs que creixen molt de pressa consumint gran quantitat d’energia i de recursos.

El cas és que les femelles d’aquests cefalòpodes que han estat fecundades, ponen els seus ous (molts ous) i poc temps després el seu cos es descompon i acaben morint. És una situació semblant a l’obsolescència programada que determina la fi de la vida útil d’un producte.

I pel que sembla és la glàndula òptica qui controla la mort dels adults després de la reproducció. Aquesta glàndula provoca una muntanya russa d’hormones que sembla tornar bojos a aquets mol·luscs. Això s’observa tant al pop de roca (Octopus vulgaris), on la mare cuida, ventila i protegeix els seus ous dins d’una cova, com a la sípia (Sepia officinalis) i al calamar (Loligo vulgaris), on la mare amarra els seus ous a un substrat sòlid i els abandona a la seva sort sense invertir en cura parental.

I per què?

La ciència encara es pregunta per què aquests animals, que han evolucionat cap a una tecnologia animal sorprenent i una intel·ligència d’altíssim nivell, acaben la seva vida d’aquesta manera sobtada, causant la seva pròpia mort i amb una esperança de vida de tot just un any. Una forma de vida que podria recordar a la famosa frase de James Dean:

Viu ràpid, mor jove i deixaràs un cadàver bonic”.

Aquesta estratègia podria ser una manera de protegir les seves cries davant el canibalisme dels seus pares. O també el control natural d’un súperdepredador que podria continuar creixent indefinidament dins d’un sistema finit. Com podria ser el cas del Kraken o Cthulhu en la mitologia.