A mitjans d’octubre vàrem tenir diversos dies de forts vents de sud que van anar girant a llevant. El dia 21 d’octubre, sense una ventada prou forta per a fer-nos suspendre la immersió d’entrada, vàrem decidir sortir i intentar fer la immersió mensual del projecte gram. Un cop davant l’Escala ja vàrem veure que hi havia una mar de fons de llevant de 1 m d’alçada. L’aigua es veia prou neta i vàrem decidir baixar.
La immersió real va durar molt pocs minuts. A la localitat triada davant l’Escala, amb 16 metres de fondària, als primers 14 metres l’aigua era pou clara, però un cop ens acostarem al fons la visibilitat baixà en picat i no vàrem poder veure res. Hi havia moments que no veiem les pròpies mans si les estiràvem endavant i era perillós seguir pel risc a perdre’ns tot i el fil guia que utilitzàvem. A més, tampoc no podíem veure absolutament res del que veniem a buscar i no tenia sentit continuar més.
És interessant veure com en una situació de pretemporal, només el moviment horitzontal de l’aigua endavant i endarrere era capaç de crear unes condicions tan dures per l’entorn. En una situació de temporal, on hi pugui haver molta més turbulència podem arribar a imaginar que ser allà sota ha de ser un mal son, fins i tot pels peixos més ben adaptats a l’entorn marí.
Mireu la minicrònica d’en Boris.
