Avui comencem a incorporar les cròniques de les immersions al blog del projecte Gram, així us anirem explicant què anem trobant cada vegada que baixem a visitar el prat. En aquest cas, fem una immersió per delimitar el prat de Gram que prèviament tenim cartografiat. Normalment fem dues immersions llargues de més d’una hora cada una al llarg d’un matí. Avui, com que hem fet una immersió a quasi 19 metres de fondària, hem escurçat la primera immersió.
La intenció de la immersió d’aquest 17 de setembre és comprovar els límits inferior i superior del prat. Us els hem marcat a aquest mapa.
Resultats de la immersió per delimitar la zona del gram
A la primera immersió hem anat a buscar la part més fonda del prat. Sabíem que a la part nord del prat el límit inferior es troba cap als 13 metres de fons i que a la part sud aquest límit era inferior. Ens pensàvem que el límit es trobaria sobre els 15 m però avui hem pogut veure que com a mínim el Gram arriba fins als 18,5 m de fondària a la Badia de Roses.
Allà el Gram no té la força i la vitalitat d’altres zones menys fondes. La densitat era baixa i el recobriment d’espècies epífites era molt alt, sobretot de petits hidrozous recoberts de partícules sòlides.
Sorprenentment, avui per primera vegada hem trobat la termoclina, una baixada sobtada de la temperatura i la visibilitat, quan entre els 12 i 15 metres, la temperatura ha baixat de 21 a 18ºC. La visibilitat no era gaire bona i la manca de llum era important comparat amb les parts més altes del prat.
En aquesta zona hem trobat una bona densitat de Veretillum i grans colònies d’Aglaophenia.
Posteriorment ens hem desplaçat cap el NW, davant la zona del Riuet, només a 7 metres de fondària. Hi hem trobat un prat amb zones denses combinades amb zones obertes, aquí segurament els temporals deuen marcar molt l’extensió del prat. La llum abundava i el paisatge era espectacular, l’aigua encara aguantava els 21ºC i era molt agradable.
Per primera vegada des del temporal Glòria han retornat els Borms blaus, les grans meduses que vivien dins la Badia i que havien desaparegut completament pels grans temporals de l’hivern passat.
Aquesta és una medusa de grans dimensions però potser no és el cnidari més abundant. Avui gran part de les fulles del Gram estaven recobertes de la diminuta anèmona Bunodeopsis strumosa, unes anèmones que sovint trobem nedant lliurement i que aleshores semblen petites meduses.
Mar plana, vent variable molt fluix.
Submarinistes: Boris Weitzmann, Xavier Salvador, Josep Vilanova, Martí Vilanova i Bernat Garrigós.
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.