Bernat Garrigós
Patró i director de la Fundació Alive
Biologist & naturalist
Des de Fundació Alive estem coordinant un estudi per analitzar el Carboni blau de l’herbei de Gram (Cymodocea nodosa) de la badia de Roses. Aquest prat submergit ocupa 800 ha entre l’Escala i Roses. L’associació Biosfera és l’encarregada de portar a terme l’estudi.
Però, què és el carboni blau? És el terme amb què s’anomena al carboni capturat i emmagatzemat pels ecosistemes oceànics i costaners del món, com són els manglars, les maresmes i els herbeis o herbassars.
Aquests ecosistemes segresten grans quantitats de diòxid de carboni (CO₂) de l’ambient, actuant com a embornals de carboni i ajudant a mitigar el canvi climàtic. Aquest carboni l’emmagatzemen a les plantes i al sediment inferior. Per exemple, més del 95% del carboni dels prats d’herbes marines s’emmagatzema als sòls.
Els manglars, maresmes i prats marins són fonamentals a les costes d’arreu del món, donant suport a la qualitat de l’aigua costanera, a la pesca sostenible i a la protecció de la costa davant les inundacions i les tempestes. Els seus serveis ecosistèmics permeten la subsistència de poblacions humanes costaneres de tot el món.
A escala planetària, els prats marins cobreixen menys del 0,2% del fons marí, però emmagatzemen aproximadament el 10% del carboni enterrat als oceans cada any.
Lamentablement els prats marins s’estan perdent a un ritme de l’1,5% anual i ja han perdut aproximadament el 30% de la seva cobertura en l’àmbit mundial. I el pitjor és que quan els prats marins es degraden o es destrueixen, aquests ecosistemes alliberen a l’atmosfera el carboni que han emmagatzemat durant segles i es converteixen en fonts d’emissió de gasos d’efecte hivernacle, accelerant el canvi climàtic. Els experts estimen que els prats marins degradats alliberen anualment més de 1.000 milions de tones de CO₂ a l’atmosfera, la qual cosa equival al 19% de les emissions degudes a la desforestació tropical mundial.
Càlcul del Carboni Blau
Per tal d’analitzar la quantitat de carboni blau que l’herbei de Gram acumula a la badia de Roses, estem estudiant l’acumulació de carboni en el sediment sota el prat de Cymodocea nodosa. Per aquest estudi estem fent servir el mètode d’agafar cores de sediment, que consisteix a clavar uns tubs de quasi 2 metres de llargada, per tal d’extreure una mostra de sediment. Aquesta mostra ens donarà informació sobre la quantitat de carboni que s’ha anat acumulant al llarg del temps, i podrem deduir la importància de l’herbei de Gram de la badia de Roses com a embornal de CO₂. Així podrem quantificar els beneficis de la conservació d’aquest herbei per mitigar el canvi climàtic.
Mireu el vídeo de la immersió per extreure mostres de sediments per analitzar-los.
