Bernat Garrigós
Patró i director de la Fundació Alive
Biologist & naturalist
Fa pocs dies uns quants bussejadors vàrem sortir per fer una cabussada a un d’aquests llocs on anem poc sovint, el Puig de la Sardina, un petit turó submarí que hi ha davant l’illa Pedrosa, al mig dels penya-segats del Montgrí. Érem l’Andreu, en Boris, la Patrícia, en Bep i jo. Per mi, era la primera vegada que anava a aquest lloc i tenia moltes esperances de fer-hi una bona immersió. Malauradament, no va anar tan bé arran del que ens hi vàrem trobar.
El Puig de la Sardina es troba a un fons màxim de 40 metres a la seva base i puja fins als 14 metres sota la superfície. Hi ha una boia submergida i, per tant, si no saps les coordenades exactes és molt difícil de trobar. Aquest dia no ens va costar gens, ja hi havia uns pescadors submarins ocupant la boia. En aquell moment ja estaven tornant a la barca per plegar. Duien alguna peça grossa i ja vaig pensar que era una peça menys que veuríem nosaltres a les aigües del Puig de la Sardina.
Igual que la caça a terra, la caça sota l’aigua ens impedeix de veure aquella fauna que tant apreciem els naturalistes i que ens agradaria compartir amb tothom. La caça sempre m’ha semblat una activitat egoista que només gaudeix el que la practica i que perjudica la resta.
Ens preparem i ens tirem a l’aigua amb les nostres càmeres, el nostre estri imprescindible per documentar tot allò que veiem. Baixem pel cap de la boia, fins a la seva base i continuem baixant fins als 35 metres, prop de la base del turó del Puig de la Sardina.
Allà el fons és un hàbitat normalment molt interessant: el coral·ligen. Es tracta d’un entorn on la pedra es troba recoberta de gorgònies i altres colònies d’animals filtradors, algues incrustants, i sovint un entorn ple de forats i petits túnels que són plens de crustacis peixos i encara més invertebrats. Normalment, aquesta és una zona de molt alta diversitat i sensible a la sedimentació i a la destrucció dels seus habitants fixats a la seva superfície.
Primera parada al Puig de la Sardina
Aquest dia l’espectacle era trist. Aquella diversitat esperada al Puig de la Sardina es trobava recoberta per una alga invasora, la Womersleyella setacea, una alga vermella arribada dels seus orígens tropicals i que des dels anys vuitanta va colonitzant les aigües mediterrànies. Aquesta alga forma una teranyina espessa i curta sobre tots els animals i algues del coral·ligen, fixant sediments i ofegant els seus habitants.
Al Puig de la Sardina hi vam trobar diverses colònies de Pentapora fascialis, una colònia d’animalons anomenats briozous que forma unes estructures globulars molt delicades i molt sensibles als cops de les aletes dels submarinistes maldestres. És una espècie de les considerades indicadores, ja que té uns requisits força estrictes i desapareix quan l’entorn es comença a degradar.
A les fotografies es poden diferenciar unes estructures taronges, que són el poc que es veu del briozou, la massa rosada és l’alga invasora que l’ofega. Aquí podeu comparar-ho amb la Pentapora en un fons de coral·ligen no envaït per l’alga vermella.
Passa ràpidament el temps a 35 metres i ens comencem a saturar de nitrogen, és hora de posar-se en marxa per no haver d’entrar en deco. Iniciem la pujada un xic tocats, no és agradable veure com ambients normalment bonics es comencen a degradar per una espècie invasora, en aquest cas una alga vermella que se sospita que ha arribat en el casc i les sentines dels grans bucs mercants que van i venen per tots els oceans, carregant espècies lluny de la costa catalana i portant-los fins aquí de forma involuntària, normalment.
Darrera parada al Puig de les Sardines
Amb quatre cops d’aletes pugem als 25 de fondària, on hem de trobar la colònia de gorgònies grogues i morades Paramuricea clavata que recobreixen aquelles parets tocades per corrents que porten nutrients en suspensió i alimenten els petits individus que formen part de la colònia que és en realitat una gorgònia. Però aquest dia, i per segon cop, ens enduem una desagradable sorpresa: les gorgònies estan mig mortes i algunes mates estan completament mortes.
Vegeu l’aspecte d’una colònia de gorgònia sana, amb els seus constituents, els animalons individuals que formen una colònia, oberts i estenent els seus tentacles per capturar el seu menjar.
Les colònies de gorgònies formen un dels paisatges més bonics dels nostres fons. Les grans mates es disposen travessades als corrents principals i filtren tones i tones d’aigua de mar que les travessa, netejant l’aigua i fent-la més transparent. Ja fa anys que estan patint la pressió d’invasions d’algues brunes en algun moment de l’any, també pateixen la pujada de la temperatura de l’aigua que aquest any ha tornat a batre un rècord al parc de les Medes i Montgrí amb una temperatura registrada de 27,5 °C. En pocs anys no ens quedaran colònies de gorgònies si seguim a aquest pas. El mar es degrada i no estem fent res per protegir-lo, ni els minúsculs parcs de la costa catalana serveixen per protegir les gorgònies.
Arribem als 45 minuts d’immersió al Puig de la Sardina i l’aire s’acaba, és hora de sortir, decebuts i pensant què podem fer per revertir aquesta situació. De moment decidim publicar les fotografies de la immersió, ben segur que podem ajudar a fer públic un problema que quasi ningú veu, ja que es produeix allà on la gent no va i no veu. Però, en canvi, sí que tots ens servim del mar, per navegar, banyar-nos o menjar-nos els aliments que ens proporciona. Temo que en pocs anys pensarem amb nostàlgia en aquell mar que vàrem conèixer anys enrere.
Ara per ara, ho expliquem, rondinem i continuem reclamant parcs efectius. Cal començar a reclamar que un 30% dels nostres mars estiguin completament protegits tal com recomanen les Nacions Unides, la comunitat científica, la Unió Europea i tants organismes de pes. Això ho hem de canviar.