Endesa està adaptant amb dispositius protectors d’avifauna quaranta torres elèctriques de mitjana tensió als termes municipals de Pau i Peralada, dins el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, amb l’objectiu d’afavorir que l’ibis ermità (Geronticus eremita) pugui reforçar la seva població europea al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i a la seva zona d’influència d’una manera més segura, contribuint, així, a la seva conservació global.
D’ençà del 2023, anualment parteixen desenes d’ibis ermitans des d’Àustria fins a la zona de la Janda, a Cadis, on hi viu una comunitat sedentària. Aquestes aus, criades de forma controlada en zoològics d’Àustria i Alemanya, recorren uns 2.800 quilòmetres sota el guiatge d’un ultralleugers on viatgen dues cuidadores que fan de “mares adoptives” del grup. La idea és que aquests exemplars aprenguin la ruta i puguin fer-la de tornada més endavant.
La situació favorable de Catalunya, i en especial dels Aiguamolls de l’Empordà -a mig camí entre l’origen i el destí del viatge migratori-, es converteix en una gran oportunitat per reforçar la població d’aquestes aus al nostre territori que, actualment, és només una zona de pas per aquesta espècie que va estar extingitdamés de tres segles a Europa.
Per això, a la zona de l’Alt Empordà, la Fundació Alive impulsa el Projecte Ibis Ermità, amb el qual estableix una població viable i autosostenible d’ibis ermità que ajudi a la supervivència de l’espècie globalment. El projecte, que es basa en les experiències d’altres projectes de recuperació i reinstroducció de l’ibis com el dut a terme a Jerez, disposa d’un aviari d’aclimatació al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, on es realitzarà la cria i alliberaments de forma progressiva.
Els treballs d’adaptació dels suports, que va començar Endesa a l’abril i és previst que finalitzin aquest mateix mes de maig, suposen una inversió superior als 100.000 euros, aportats íntegrament per Endesa.
A més de ser una actuació clau per a assegurar la viabilitat de la població dels ibis ermitans, aquesta mesura beneficiarà moltes altres espècies d’aus que també són presents a la zona, com la cigonya blanca, ardeids i rapinyaires, ocells de gran envergadura que nidifiquen, hivernen o migren als Aiguamolls de l’Empordà i que, gràcies a aquestes actuacions, es minimitzarà el seu risc d’electrocució.
Com adapta els suports Endesa?
Els treballs d’adaptació pivoten al voltant de tres eixos: la reforma del cap de la torre, la modificació i redistribució d’aparellatges ja existents o la instal·lació d’elements de protecció, d’anticol·lisió –espirals i espantaocells– o antiposada. D’aquesta manera, es pot des de redissenyar les estructures metàl·liques fins a col·locar fundes protectores en grapes, fundes de silicona, folrar cables i elements conductors de l’electricitat, col·locació d’aïlladors polimèrics, o eliminar seccionadors.
En qualsevol cas, aquests dispositius aïllants redueixen el risc elèctric en el moment en què una au que reposa en una torre aixeca el vol, ja que a l’estendre les ales hi pot haver contacte amb un cable i produir-se un arc elèctric. Així mateix, en alguns casos, es poden instal·lar elements anomenats salvaocells que són unes balises en forma d’ocell que eviten que les aus s’hi apropin, o elements catadriòptics, amb el mateix objectiu.
Les actuacions d’Endesa, a més, es realitzen amb personal especialitzat en treballs en tensió (no es desconnecta la línia mentre s’executen les tasques), per la qual cosa no cal interrompre el subministrament a cap client en cap moment. Evidentment, en funció de l’au a protegir, es fan adaptacions singulars. En el cas de l’ibis ermità, per exemple, es protegeixen els cables amb un folre de tres metres de longitud més enllà de l’habitual per a prevenir qualsevol mena de risc, en tant que són grups que volen -i reposen damunt de les torres elèctriques- de manera compacta.
