Neus Sanmartí
Investigadora Universitat de Barcelona
Estudi de la praderia en curs
Arrel de l’inici del projecte de Seguiment de la biodiversitat marina de les Zones d’Especial Conservació (ZEC), l’any 2021, sorgeix la necessitat d’ampliar el coneixement de l’estat de les diferents espècies i ecosistemes que habiten aquestes zones, per així poder fer-ne una gestió adient.
Per tal de contribuir a aquest objectiu, s’han estudiat les praderies de la fanerògama marina Cymodocea nodosa dins la ZEC dels Aiguamolls de l’Alt Empordà, a la badia de Roses, tot avaluant-ne el seu estat ecològic.
Les praderies de C. nodosa són de gran importància per els ecosistemes marins ja que són llocs no tan sols molt productius sinó que formen un hàbitat a on es refugia una biodiversitat considerable.
L’objectiu d’aquest projecte és fer una primera aproximació a l’estat ecològic de les praderies de C. nodosa dins la ZEC dels Aiguamolls de l’Alt Empordà. Aquest estudi busca aprofundir en el coneixement de la zona com proporcionar dades que permetin el seguiment de la praderia en el futur. Aquest estudi està liderat per la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb el CEAB-CSIC i la Fundació Alive i s’emmarca el treball de fi de grau (TFG) d’Inés Redondo.
(esquerra) i distribució dels punts mostrejats (dreta)
El mostreig a la praderia de Roses es va realitzar durant l’agost del 2024 i es van seleccionar 4 punts entre 10 i 13,7 m de profunditat. El treball es va realitzar amb l’embarcació Laica, de la Fundació Alive i 5 submarinistes. En cada punt es van agafar cinc mostres mitjançant un core metàl·lic de 15 cm de diàmetre (Fig. 2) i 3 mostres a mà pels anàlisis de nutrients i metalls. Cada mostra recol·lectada es va netejar de sediment dins una bossa de malla i es va mantenir dins d’una bossa de plàstic degudament etiquetada, en una nevera portàtil fins a arribar al laboratori on es va congelar fins al seu processat.
Les variables mesurades al laboratori van ser:
Mostres processades però no analitzades. Amb asterisc les anàlisis pendents.
- Densitat de feixos (número de feixos per m2)
- Biomassa de fulles, rizomes i arrels (gr de Pes sec per m2 ). En el laboratori, es van separar les arrels, els rizomes i les fulles, secar a l’estufa a 70o C durant 48 h, i pesar.
- Raó de pes de les arrels (Root Weight Ratio): Ens indica la proporció de biomassa d’arrels respecte la biomassa de fulles i es calcula de la següent manera:
RWR=BA/(BF+BA), essent: BA: Biomassa arrels i BF: Biomassa de fulles - Fenologia dels feixos (pes foliar, biomassa del feix i número de fulles per feix): Es mesura partir de 10 feixos obtinguts amb cada una de les mostres recollides a cada punt. De cada feix es van anotar el no de fulles i es va obtenir el seu pes sec (PS) en grPS feix-1.
- Càrrega d’epífits (gr d’epífits per cada gram de fulla). Es va obtenir a partir dels 10 feixos utilitzats per a la fenologia. Cada una de les fulles es va desepifitar rascant suaument amb un portaobjectes les seves dues cares. Es van pesar les dues fraccions per separat (feixos i epífits) i es va obtenir la càrrega d’epífits expressada en gPSepífits feix-1.
- *Contingut i traça isotòpica del nitrogen (%N i δ15N) als rizomes.
- *Contingut de fòsfor (%P) als rizomes.
- *Contingut de coure (Cu), cadmi (Cd) i plom (Pb) als rizomes…
Per les anàlisis de les dades (pendents) s’utilitzarà un anàlisis de la variància per veure les diferències entre dels diferents descriptors entre els punts mostrejat de la praderia i una anàlisis de components principals (PCA) que ens determinar per una banda, la importància o pes de cada descriptor i per l’altra banda, l’ordenació de les estacions en un espai compost per dos eixos, on l’eix horitzontal indica el gradient de qualitat.
