Article basat en les observacions i dades científiques recopilades per l’equip de recerca de Waldrappteam, soci de referència en la recuperació de l’Ibis ermità, i adaptat per Alive Fundació dins el marc del Projecte Ibis Ermità desenvolupat als Aiguamolls de l’Empordà.
Una de les preguntes més freqüents que reben els equips que treballen en la recuperació de l’ibis ermità és si la presència creixent d’aquesta espècie pot afectar negativament les poblacions de cucs de terra dels prats i pastures.
Les dades disponibles permeten respondre amb claredat: l’ibis ermità no representa una amenaça significativa per als cucs de terra. De fet, la seva activitat alimentària podria aportar beneficis als sistemes agraris gràcies al control natural de determinades plagues.
Aquesta qüestió és especialment rellevant en territoris com l’Empordà, on Alive Fundació impulsa el Projecte Ibis Ermità amb l’objectiu de crear una població estable i autosuficient que connecti les poblacions recuperades del centre d’Europa amb les del sud de la península Ibèrica.
Una biomassa enorme de cucs de terra
Segons dades de l’Institut de Recerca d’Agricultura Ecològica de Suïssa (FiBL), els prats gestionats habitualment poden contenir entre 1.500 i 2.000 quilograms de biomassa de cucs de terra per hectàrea. En pastures extensives aquestes xifres poden arribar fins als 2.800 o 3.500 quilograms per hectàrea.
Considerant que un cuc de terra pesa aproximadament 0,7 grams, això equival a una densitat d’entre 2 i 5 milions d’individus per hectàrea.
Aquests organismes constitueixen una peça fonamental de la salut del sòl. Les seves galeries poden superar el metre de profunditat i contribueixen a:
- Millorar l’aireig del sòl.
- Afavorir la infiltració i regulació de l’aigua.
- Facilitar el reciclatge natural dels nutrients.
- Incrementar la fertilitat i la productivitat agrícola.
Què passa quan un grup d’ibis s’alimenta en un prat?
Les observacions de llarg termini realitzades per Waldrappteam indiquen que un grup d’uns 30 ibis ermitans acostuma a romandre aproximadament deu dies en un prat recentment segat d’unes tres hectàrees.
Després d’aquest període, la vegetació torna a créixer i les aus es desplacen cap a altres zones amb millors condicions per alimentar-se.
Un grup d’aquestes característiques necessita aproximadament 7,5 quilograms d’aliment al dia, és a dir, uns 75 quilograms durant deu dies. Aquesta dieta no està formada exclusivament per cucs de terra, sinó també per larves d’insectes, escarabats i altres invertebrats presents al sòl.
Si suposem, de manera purament teòrica, que tota aquesta alimentació fos exclusivament de cucs de terra, el consum total representaria només entre un 0,7% i un 1,7% de la biomassa disponible en les tres hectàrees de prat.
A més, els ibis només poden capturar preses situades als primers centímetres del sòl, habitualment fins a uns 10 cm de profunditat. Una part molt important de la biomassa de cucs de terra es troba molt més avall, en capes que poden superar el metre de fondària i que queden totalment fora del seu abast.
Per tant, fins i tot amb un augment de la població d’ibis, no és esperable cap impacte rellevant sobre les poblacions de cucs de terra.
El veritable valor: el control biològic de plagues
L’aspecte més interessant des del punt de vista agrícola és la capacitat de l’ibis ermità per alimentar-se de plagues que poden afectar greument els prats.
Un exemple és el de les larves de típula (leatherjackets), que en situacions de certa abundància poden arribar a representar fins a 500 quilograms de biomassa en una superfície de tres hectàrees.
Aquestes larves es concentren principalment a les capes superficials del sòl, fet que les converteix en un recurs molt accessible per als ibis.
Les observacions de camp indiquen que quan aquestes plagues són presents, els ibis poden concentrar bona part de la seva activitat alimentària sobre elles durant períodes prolongats.
En un escenari com el descrit anteriorment, amb 30 ibis alimentant-se durant deu dies en un prat recentment segat, és plausible una reducció de fins al 15% de la biomassa de plagues presents.
A més, les infestacions solen frenar el creixement de la vegetació. Quan això passa, els prats romanen baixos durant més temps i continuen sent atractius per als ibis, que prolonguen la seva estada just allà on la seva acció resulta més beneficiosa.
Una ajuda natural i respectuosa amb el sòl
L’ibis ermità captura les seves preses una a una gràcies al seu característic bec llarg i corbat.
Aquest comportament presenta diversos avantatges:
- No remou ni deteriora la coberta vegetal.
- No compacta el terreny.
- No requereix cap intervenció mecànica.
- No implica l’ús de productes químics.
- No genera costos addicionals per als agricultors.
Es tracta, per tant, d’una forma de control biològic completament natural i compatible amb els objectius de l’agricultura sostenible.
Conclusions
Les dades disponibles mostren que l’ibis ermità no representa cap risc per a les poblacions de cucs de terra. L’abundància d’aquests organismes depèn principalment de la gestió agrària, de la qualitat del sòl i de la disponibilitat de matèria orgànica.
En canvi, aquesta espècie pot aportar un benefici real als ecosistemes agrícoles gràcies a la seva capacitat per consumir larves i altres organismes considerats plagues.
La recuperació de l’ibis ermità no és només un èxit de conservació d’una de les aus més amenaçades d’Europa, sinó també una oportunitat per reforçar els processos ecològics naturals que contribueixen a una agricultura més resilient i sostenible. A l’Empordà, el Projecte Ibis Ermità impulsat per Alive Fundació treballa precisament per demostrar que la conservació de la biodiversitat i l’activitat agrària poden avançar de la mà.
