Eduard Marquès i Manel Ortega
Col·laboradors
Aquest estiu de calor rigorós ens hem trobat amb una nova mortalitat, la de les esponges catedral (Sarcotragus fasciculatus), de les quals avui presentem els seguiments que s’han fet.
Els que subscrivim aquest article portem poc més d’un any fent un seguiment en quatre punts del Cap de Creus, treball de “ciència ciutadana” dels projectes del programa “Observadors del Mar” anomenat “Peixos i escalfament“. Això ens permet sentir el pols de la mar Mediterrània i a la vegada observar successos que poden passar desapercebuts. Per exemple, a finals de juny del 2021 vàrem observar l’aparició sobtada de peus de cabrit (Arca noeae) morts en un tram de costa entre el Cap de Creus (Mar d’Amunt) i l’Albera marítima i, coincidí amb una onada de calor que també va afectar diverses espècies d’ostres.
D’uns anys ençà, s’estan succeint tot un seguit d’onades de calor que van acompanyades de mortalitats d’organismes marins. Si fem una cerca podrem trobar mortalitats de mol·luscs com són les ostres vermelles, les de fulla de rosa o l’ostra plana, les nacres que han quedat en una situació delicada i s’han declarat en perill d’extinció o, els peus de cabrit, també s’han vist afectacions en les gorgònies blanques i vermelles o de les esponges entre altres organismes de la nostra mar.
Avui volem explicar una d’aquestes darreres mortalitats, la de les esponges. Sabem que la capacitat de recuperació és gran en el cas de l’espècie tractada S.fasciculatus, però si les onades de calor es tornen freqüents i persistents, la situació es podrà tornar crítica per algunes d’aquestes espècies de porífers i en concret la que tractem en aquest treball d’observació.
Com hem assenyalat abans, estem fent un treball de seguiment de les espècies de peixos sensibles a l’escalfament del mar. Els punts que hem triat per fer aquest seguiment estan situats al nord de la Costa Brava, concretament a l’Almadrava i la Pelosa (Roses) i del costat nord del Cap de Creus, cala Cativa (Port de la Selva) i el Cros (Llançà) a l’Albera marítima.
Durant la segona quinzena d’agost vàrem observar a l’Almadrava que, alguns exemplars d’esponges catedral apareixien amb una part del cos emblanquinada. El primer que se’ns va acudir va ser que podria ser fruit d’alguna erosió de la massa corporal i una posterior infecció. Vàrem fotografiar aquest primer exemplar i el vam compartir a “iNaturalist“.
Sortosament, un dels especialistes que van validar la determinació, ens va explicar que era degut a una malaltia fruit de l’onada de calor que estava patint tota la Mediterrània i, ens va dir que a la costa francesa estava passant el mateix. Posteriorment, vam contactar amb l’especialista del CSIC de Blanes, el Doctor Manuel Maldonado, que ens va confirmar aquest fet i ens va donar uns consells per fer-ne un seguiment.
Per explicar-ho ras i curt, segons sembla, la pujada de la temperatura afecta negativament als cianobacteris simbionts de les esponges. L’espai lliure que queda després de la seva desaparició, és ocupat posteriorment per organismes patògens, aquests podrien ser bacteris del gènere Vibrio sp. (pendent de confirmació científica).
A partir d’aquest moment i si les condicions d’altes temperatures de l’aigua es mantenen, la malaltia continua fent el seu curs fins al punt que pot matar l’exemplar afectat.
Veient la situació ens vàrem plantejar de fer un senzill seguiment, vàrem examinar les esponges dels quatre punts de mostreig que fem (Almadrava, Pelosa, Cativa i Cros) i finalment es va veure que els indrets on la malaltia estava més estesa eren just els que estan situats al sud del Cap de Creus i, on la temperatura de l’aigua és més alta.
L’Almadrava i la Pelosa varen ser els punts escollits per fer-lo. Vàrem delimitar una superfície que correspondria al lloc on fem l’estudi dels “peixos i escalfament” i que té 1.000 m2 (veure imatge 01 i 02), amb una orientació força semblant (W-SW).
Aquí hi hem estat censant i fent el seguiment de les esponges S. fasciculatus . El mètode és senzill: les inspeccions es realitzen en apnea, en cada visita es fa el recorregut d’anada i tornada agafant una amplada mitjana d’uns 5 metres. Durant el mateix, es fa una fotografia de cada un dels exemplars trobats i posteriorment s’analitzen les imatges per veure el grau d’afectació que tenen.
Penseu que amb aquest recorregut hi estem molt familiaritzats, ja que el fem com a mínim un cop al mes des de l’agost del 2021. Així, hem generat un arxiu fotogràfic temporal de l’evolució d’aquesta malaltia en les esponges perquè pugui ser revisat.
Les dificultats que més han sovintejat ha estat l’onatge, en ser la zona molt superficial (0-3 metres de fondària), i la presència -amb altes densitat- de meduses (Pelagia noctiluca).
La classificació que s’ha establert ha estat:
- Sanes. Exemplars que no mostren cap senyal extern d’afectació.
- Postules. Exemplars amb taques superficials ben patents.
- Necrosis parcials. Parts del cos afectades que van des del 10 al 99%
- Mortes. Quan l’afectació és del 100%
Tot seguit exposem els resultats.
Les esponges a l’Almadrava
Com es veu en la imatge 02 aquest punt té una orografia de fons variada on dominen els grans blocs de pedra i està força arrecerat. Té dues orientacions que són W i SW. Com podeu veure al Gràfic 1, quan es van iniciar els censos era la tercera setmana de setembre (Set_S03) i ja hi havia un nivell d’afectació alt. Les condicions de visibilitat en aquest punt han estat força bones, tan sols un dels dies ens vàrem trobar una elevada concentració de P. noctiluca que va dificultar lleugerament l’activitat (Oct_S04).
Les altres dificultats que hi ha hagut han estat els dies amb una mica d’onatge a l’hora de prendre les imatges dels exemplars més superficials i que aquestes no fossin borroses. Malauradament, no es va poder disposar de material específic per senyalitzar la ubicació de cada un dels exemplars, però aquests indrets hi estem força familiaritzats.
Sí que en els dos indrets el cens és més baix en les primeres visites, això és degut a la descoberta de nous exemplars que estaven menys visibles, entre escletxes, o que eren molt petits.
En el gràfic 1 podrem veure el nombre d’exemplars observats en cada visita i el seu grau d’afectació, s’han detectat un màxim de 29 exemplars durant el tercer mostreig.
Tal com hem comentat, podem observar que en el primer cens surt un nombre lleugerament menor d’exemplars totals censats, error donat per la dificultat de la localització en l’orografia del fons marí, penseu que s’han censat alguns exemplars d’uns 2 cm d’alçada per 3 cm d’ample.
El que queda més patent és que durant el mes d’octubre ha estat quan la malaltia ha avançat més, arribant a una afectació molt alta de la població estudiada a finals d’aquest mes.
Si en el primer comptatge fet durant la segona setmana del mes d’octubre, hi havia un 52% d’exemplars sans (Gràfic 2), a la darrera setmana ja no en quedava cap i tots havien emmalaltit (Gràfic 3).
Això estaria en la línia del fet que aquestes onades de calor són més letals com més persistents es fan i aquest any 2022 ha estat excepcional.
Tot i aquest panorama tan desolador, esperem que amb la baixada de la temperatura l’activitat dels organismes patògens s’aturi i que alguns exemplars no perdin tota la massa corporal, així la part viva es pugui regenerar per mantenir la presència de l’espècie en aquest indret.
Per part nostra seguirem fent el seguiment les properes setmanes amb la intenció d’estimar quina part de la població supera aquest esdeveniment i quina ha mort.
Les esponges a la Pelosa
El segon lloc estudiat està situat entre la cala Pelosa i la de Calitjàs, s’ubica dins del parc natural del Cap de Creus (Imatge 03). Les característiques són molt similars, la mateixa superfície aproximada de 1.000 m², l’orientació és W i, les variacions les podem trobar en l’orografia del fons marí i els corrents. El que destaca d’aquest lloc és l’elevada densitat d’exemplars de S. fasciculatus que hem trobat, tenim un total de 97 exemplars detectats, enfront dels 29 de l’Almadrava.
Tal com va passar a l’Almadrava, ha estat en el tercer mostreig (Oct_S02) quan s’ha assolit el màxim d’exemplars vistos (Gràfic4), això és degut al coneixement del lloc adquirit en les diferents visites i la detecció dels exemplars de menor talla i que es troben més amagats. Cal remarcar que aquest elevat nombre pot ser degut a les característiques d’aquest indret, com és la renovació de l’aigua, el relleu, etc.
S’ha de tenir en compte que les esponges són uns organismes filtradors i la renovació de l’aigua és molt important. Quan vàrem iniciar el període de mostrejos la malaltia ja estava activa i igual que a l’Almadrava, ha estat al mes d’octubre que els patògens han generat un major nivell d’afectació, el que ve a corroborar que la persistència en el temps de l’onada de calor té uns efectes devastadors sobre les poblacions de S. fasciculatus.
Durant aquestes setmanes d’octubre, els exemplars amb grans necrosis cada cop són més nombrosos i comencen a aparèixer exemplars morts al fons, tal com s’aprecia en el gràfic 4, en què cau el nombre d’exemplars comptabilitzats en els mostrejos. Aquesta pèrdua d’efectius s’atura al llarg del mes de novembre, el que donaria un bri d’esperança que estem al final del procés d’infecció.
En els darrers dos mostreigs es pot observar que ja no hi ha pèrdua d’exemplars i que fins i tot es produeix un lleuger increment d’individus amb postules. També hem de dir que els que tenen grans necrosis, possiblement alguns d’ells acabaran morint.
El treball encara no està finalitzat, esperarem ben entrat l’hivern en què la temperatura hagi baixat i els exemplars restant hagin pogut recuperar-se de la infecció i d’aquesta manera podrem fer l’estimació exacta de la mortalitat d’aquest esdeveniment del 2022
Com a conclusió podem dir que els esdeveniments de mortalitat de les esponges Sarcotragus fasciculatus van lligades als increments de la temperatura del mar i que la seva severitat és directament proporcional a la durada d’aquests.
En el cas estudiat, ha estat el mes d’octubre el moment que s’ha mostrat més mortífer per les esponges, la temperatura mitjana del mes ha estat de 21.4 °C (Josep Pasqual, l’Estartit) i ha oscil·lat entre els 23 °C a principis de mes i els 20 °C a finals d’octubre. Ha estat durant el mes de novembre quan la temperatura de l’aigua ha començat progressivament a baixar i la infecció ha donat els primers símptomes d’aturar-se.
