Bernat Garrigós
Patró i director de la Fundació Alive
Biologist & naturalist
Aquesta matinada l’he passada llegint i acabant un llibre sobre conservació molt bo. Tant, que no he pogut dormir fins a llegir la darrera pàgina. El llibre és “The nature of nature“, i l’autor és Enric Sala.
L’Enric és un d’aquells catalans il·lustres molt més conegut a fora que al mateix país. Va estudiar biologia a Barcelona, on vàrem coincidir dos anys d’universitat junt amb en Josep Vilanova, també patró de la Fundació Alive. Posteriorment, va fer el seu doctorat al sud de França, per ja després saltar al professorat d’una institució de gran prestigi mundial, l’Scripps Institution of Oceanography.
Al llibre “The nature of nature” repassa aquells primers anys d’investigador especialitzat en ecologia marina, i els recorda escrivint l’obituari de la vida marina, i per això va canviar la seva carrera per esdevenir un conservacionista a temps complet. Va dissenyar un pla per protegir extenses àrees marines i el va presentar a la National Geographic que va apostar pel projecte Pristine Seas i va convertir l’Enric en un National Geographic Explorer In Residence.
El projecte Pristine Seas ha aconseguit promoure a tot el món 25 reserves marines que cobreixen més de 6,5 milions de quilòmetres quadrats (tota la Unió Europea ocupa 4,2 milions de quilòmetres quadrats). Però l’Enric té una actitud inquieta i un objectiu ambiciós d’intentar resoldre el problema de la degradació dels nostres oceans, i el seu nou llibre és una eina més entre les seves qualitats de divulgador i ambaixador de l’ecologia marina i la necessitat de tenir espais marins salvatges altra vegada.
“The nature of nature”: Una lliçó d’ecologia marina
Els primers capítols del llibre se centren en diversos temes vertebrals de l’ecologia marina. L’Enric ens explica conceptes com la successió ecològica o les espècies clau, amb un llenguatge molt clar i planer a l’abast de ments inquietes no especialistes en la temàtica. A través de vivències personals, anècdotes i referències a les recerques d’amics i col·legues, ens va desenvolupant aquells conceptes que relacionen els serveis que obtenim dels nostres oceans amb la necessitat que aquests siguin diversos i ben conservats.
Partint de la successió ecològica que fa que els ecosistemes es facin més complexos amb el pas del temps i al mateix temps més estables i interessants, i com aquests sistemes sense les seves espècies clau es degraden fins a punts insospitats i amb un greu perjudici per la mateixa humanitat.
Ens parla molt del paper dels predadors, tant del conegut cas dels llops de Yellowstone com del paper de taurons i altres peixos predadors que són necessaris pel bon funcionament dels ecosistemes, tot i que encara hi ha una mentalitat molt forta per eliminar-los en veure’ls la competència al mateix ser humà, el superpredador.
De l’ecologia a la protecció
Enllaçant conceptes d’ecologia com la diversitat i les cadenes tròfiques arriba a fer-nos entendre de la necessitat de protegir com a mínim el 30% dels espais marins del món. Aporta dades de tots colors, també del món de l’economia, exemples extraordinaris, com la protecció a les reserves marines que acaben beneficiant als pescadors que troben més peix al seu voltant del que podien pescar abans de la protecció i que habitualment van lluitar per intentar evitar-les.
De les seves estimades Illes Medes en parla molt, però també d’altres llocs com a Cabo Pulmo, a Baja California, on van ser els mateixos pescadors els que van demanar la creació de la reserva on no es pogués pescar per conservar els grans bancs de peixos que moltes espècies necessiten per a reproduir-se.
Els darrers capítols de The nature of nature els destina a parlar del rewilding, la renaturalització, el retorn dels grans animals als nostres espais naturals, de la base moral per respectar els altres éssers vius del nostre planeta, i les justificacions més materials per fer-nos entendre que necessitem mars més salvatges i no els deserts biològics en què s’estan convertint.
L’Enric ens escriu des de la senzillesa i la claredat, i també des del cor, i és així com ell mateix explica que ha convençut caps de govern i primers ministres perquè declaressin grans parcs marins amb reserves estrictes de captura i protecció. És un llibre que serà una referència de capçalera per a mi personalment i per a la Fundació Alive, on esperem aportar el nostre granet de sorra en la línia de treball que l’Enric ens exposa.
