A Catalunya, en el debat sobre els parcs eòlics marins, vivim una situació que alguns perceben com a dicotòmica: o resolem l’emergència climàtica o protegim la biodiversitat. A la fundació Alive pensem que les dues han d’anar juntes per força. La destrucció de la biodiversitat i dels hàbitats només empitjora la resiliència dels ecosistemes i dels fluxos de carbó i, per tant, empitjora la perspectiva d’un canvi climàtic amb conseqüències més greus per la humanitat. La conservació de la biodiversitat forma part de la solució de l’emergència climàtica que patim, no considerar-ho així fa el problema més gran.
A la Mar d’Empordà, davant la costa Brava, ja s’han presentat 4 projectes de parcs eòlics marins que esperen autorització per instal·lar centenars de molins de fins a 250 metres d’altura sobre unes plataformes flotants que anirien subjectes al fons mitjançant unes cadenes i unes àncores gegantines.
En el debat sovint es dona per fet que els parcs eòlics s’han d’autoritzar per ajudar a resoldre l’emergència pel canvi climàtic i que únicament hauríem de mitigar el seu impacte al mínim possible sense posar els parcs en dubte. La qüestió és que l’impacte d’aquests parcs eòlics marins podria ser tan gran que superi els beneficis en reducció d’emissió de CO₂ que els mateixos parcs generen, i que és el principal argument per justificar els parcs eòlics marins.
La zona on es vol instal·lar els 4 parcs es troben a sobre o molt a prop de 5 àrees protegides:
- Dues reserves marines (ZEPIM, LIC i ZEPA ES5120007 Cap de Creus; ZEPIM, LIC i ZEPA ES5120016 El Montgrí, Les Medes, El Baix Ter)
- Un Lloc d’Importància Comunitària (LIC “Sistema de Canons Submarins Occidentals del Golf de Lleó”)
- El “Corredor de Migració de Cetacis del Mediterràni” declarat Àrea Marina Protegida pel Ministerio para la Transición Ecológica el 2018
- Una Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA ES0000514 “Espai Marí de l’Empordà”).
- Una àmplia zona Natura 2000 de la Badia de Roses (zona marítima dels Aiguamolls de l’Empordà), per on es desplegarien els cables del transport d’electricitat fins a l’estació terrestre.
Es tracta d’una zona amb uns fons excepcionals, amb comunitats de coralls blancs i zones de cria i reclutament de moltes espècies de peixos i invertebrats.
Ara tot just comencem a entendre alguns aspectes de l’ecologia d’aquesta zona, on es donen uns corrents marins i unes cascades marines que afavoreixen que hi hagi una de les biodiversitats marines més altes de tota la Mediterrània. Aquí s’hi concentra fins a un 50% de tota la biodiversitat de la Mediterrània i s’hi troben fins a un 70% dels hàbitats de la xarxa Natura 2000 representats. Això juntament amb una gran productivitat biològica i una localització estratègica, fa d’aquesta zona un corredor de vital importància per a les balenes, pels ocells i per a molts peixos. També hi trobem les concentracions més altes d’ous i larves d’anxova del litoral català i tants altres paràmetres que la fan única.
La instal·lació dels molins dels parcs eòlics marins necessita unes cadenes i àncores de grans dimensions. Els científics calculen que aquestes cadenes oscil·laran i s’arrossegaran fins a uns 70 m pel fons del mar, destruint tot el que toquin i aixecant grans quantitats de sediments del fons. Això implicarà un important increment de la terbolesa, que afectarà la producció biològica de l’aigua i de retruc a les poblacions de gambes, lluços, krill, balenes i tantes altres espècies. Els impactes dels parcs eòlics marins no es poden quantificar actualment, no en tenim prou informació de la zona, però no serà menor, disminuirà la resiliència de l’ecosistema i pot afectar els fluxos d’absorció de CO₂ del mateix sistema, fent inútil l’estalvi en CO₂ que podem aconseguir amb els parcs eòlics marins.
El soroll i les emissions electromagnètiques dels parcs eòlics pot afectar greument a les balenes, dofins i tortugues. Les aspes dels molins són un greu perill per les aus com la baldriga balear, una de les aus més amenaçades de la Mediterrània i que s’alimenta en aquesta zona.
A més hi hauria l’impacte en ports (caldrà fins i tot ampliar-los per rebre la flota de manteniment dels parcs eòlics), estacions de recepció, línies d’alta tensió i altres infraestructures que cal instal·lar a terra.
I òbviament cal no oblidar l’impacte estètic en una zona que gira gran part de la seva economia en el turisme i el paisatge.
Els nostres científics demanen que fem una anàlisi ecosistèmica d’una infraestructura com aquesta, no ens quedem en l’anàlisi de les coses més obvies i superficials. Actualment, la zona es considera no apta per aquest tipus d’infraestructures, però ja treballen per canviar-ho sense l’anàlisi ecosistèmica adequada.
Els científics demanen que de moment només s’autoritzin plantes pilot amb 2 o 3 molins per estudiar els impactes, i que s’obri el marc mental per instal·lar els parcs eòlics marins més al sud, en zones que pot ser des del punt de vista de vent no serien tan productives com les de la Costa Brava, però sí que són comparables a altres zones on ja s’instal·len parcs eòlics marins i on previsiblement el seu impacte seria extremadament menor.
El Mar d’Empordà reuneix uns valors ecològics excepcionals, reconeguts per les múltiples zones protegides que hi ha. Però tampoc ens deixem enganyar per uns límits cartogràfics, els ocells i les balenes no migren només a un cantó del límit d’una reserva i els processos ecològics no es donen a l’interior dels polígons d’una àrea protegida i s’extingeixen automàticament fora el límit.
Si el Mar d’Empordà concentra tantes zones protegides és perquè l’ecosistema de tota la zona és de vital importància. La conservació de la seva funcionalitat ecològica i de la seva biodiversitat és el millor actiu per la lluita contra el canvi climàtic i per a la sostenibilitat de la societat humana que en depèn.
