Boris Weitzmann
Biòleg associat a la Fundació Alive
Biologist
El passat mes de desembre 2022, des de la Fundació Alive, vàrem donar suport al projecte PopNCo amb la intenció d’explorar els canvis temporals en la connectivitat, estimant la variabilitat interanual de la connectivitat als climes passats i presents i comparant-la amb la tendència induïda pel canvi climàtic a llarg termini.
Objectiu de PopNCo
L’objectiu del projecte PopNCo és estudiar l’efecte del canvi climàtic sobre la connectivitat entre poblacions de gorgònies (Eunicella singularis i Paramuricea clavata).
La resiliència de les poblacions de gorgònies depèn, en gran part, de la connectivitat amb altres poblacions, és a dir, de que les larves s’intercanviin entre poblacions diferents. Com és ben conegut, les poblacions no són aïllades les unes de les altres, sino que es connecten per mitjà de corrents marins. Tot i que molts pensin que els nous individus de gorgònia només venen de les poblacions locals, és més i més evident que hi ha connexió entre poblacions distants gràcies als corrents marins. De fet, és ben acceptat que les àrees marines protegides haurien de funcionar més com un network que no pas com a entitats aïllades.
En aquest context, el canvi climàtic no només afecta la supervivència de les gorgònies, com estem observant en els darrers anys, sinó que el canvi climàtic pot afectar la circulació dels corrents marins. I, si els corrents marins canvien, la connectivitat entre poblacions també canviarà. I això alterarà la resiliència de les poblacions.
Mètode de PopNCo
El projecte PopNCo compara les dades de genètica de les poblacions d’Eunicella singularis i Paramuricea clavata actuals amb les recollides fa 10 anys a la zona compresa entre Livorno (Itàlia) i les illes Medes. Per això aquest any 2022 s’està repetint el mateix mostreig a les mateixes localitzacions que es van efectuar fa 10 anys, concretament a les àrees marines protegides italianes i franceses com el parc de Portovenere, 5 Terre, Portofino, Bergeggi, Port Cros, Calanques, Cote Bleue, Agde et Banyuls/Cerbere, i a les àrees marines protegides de Catalunya del PN Montgrí illes Medes i Baix Ter i del PN Cap de Creus.
Durant les campanyes del desembre vàrem acompanyar l’equip liderat pel Dr. Lorenzo Bramanti (científic titular al CNRS a l’Obsevatoire Oceanologique de Banyuls sur mer) en els mostrejos realitzats al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, sol·licitant l’autorització a l’administració competent.
Durant els mostrejos fets a les Illes Medes, un equip de bussejadors científics va agafar dades sobre densitat i estructura de talla de Eunicella singularis per mitjà de quadrats d’1×1 m en els quals es comptaven les gorgònies i mesuraven les seves alçades.
El segon equip de submarinistes del projecte va fer la recol·lecció no destructiva de petits fragments apicals (4 cm) de 30 gorgònies de cada classe de talla. Aquest mètode s’utilitza molt sovint per a la genètica de poblacions i no provoca cap dany a les colònies. Els trossets de branques apicals es varen conservar en etanol i s’analitzaran conjuntament amb totes les altres mostres recol·lectades durant aquest estiu a les altres àrees marines portegides. Amb aquestes dades l’equip espera poder conèixer la les connexions entre les diferents poblacions.
A més, en el projecte PopNCo es vol treballar sobre simulacions numèriques de la circulació de corrents marins per tal d’integrar les dades de simulacions dels canvis de corrent amb dades de connectivitat genètica. D’aquesta manera, amb el PopNCo tindrem una idea de com canviarà la connectivitat en les pròximes dècades i com hauran de respondre les entitats de gestió i conservació de les àrees marines protegides.