Els bussejadors de la Fundació Alive i Projecte Sèpia han descobert nous assentaments, dos anys després que informessin de la presència d’un poblament molt dens a Cala Montgó.
Caulerpa cylindracea és una alga tropical originària de l’oceà índic que fa unes tiges de color verd llampant, que creixen paral·leles al terra i arrelen cada cert tros. Aquests estolons poden créixer fins a 1 cm al dia i arriben a recobrir qualsevol organisme del fons marí, dificultant-ne la seva supervivència (algues calcàries, esponges, briozous, coralls i gorgònies).
Es va detectar l’any 2008 primer cop a Catalunya, a la costa del Garraf i des de llavors s’ha anat dispersant pel litoral català. A la Costa Brava es va citar l’any 2012 i, posteriorment, s’ha detectat a diversos punts concrets. Però fins ara no ha mostrat el comportament agressiu que s’ha observat a altres punts del Mediterrani.
La seva dispersió es veu facilitada per les àncores dels vaixells i les arts de pesca, que arrenquen fragments i els trasplanten involuntàriament. Però també pels corrents marins, que són una via de transport per les seves espores, quan s’alliberen a mar obert i que poden caure i fixar-se a qualsevol racó de la costa.
A cala Montgó la Caulerpa es va detectar l’any 2022 un creixement de mig metre quadrat a 18 metres de fondària sobre un fons de rocós precoral·ligen, a una zona exposada als corrents i on no s’acostuma a tirar l’àncora. Aquest agost de 2024 s’ha tornat a observar aquesta clapa amb un entramat dens d’estolons creixent sobre les algues calcàries que conformen el fons i afectant a altres organismes bentònics.
Però enguany també s’ha detectat un segon poblament de Caulerpa, a uns 20 metres de l’anterior. Aquesta nova observació es troba a 15 metres de fondària sobre un fons de roca amb una comunitat de precoral·ligen i més algues fotòfiles, rarament afectat per les àncores dels vaixells. En aquest punt s’ha observat una possible depredació de la garota Sphaerechinus granularis sobre Caulerpa cylindracea. No obstant això, cal ser cautelós, ja que aquesta afirmació necessitarà ser corroborada amb experiments en laboratori.
I finalment, enguany també s’ha descobert un tercer poblament de Caulerpa cylindracea a 9 metres de fondària creixent sobre un fons de pedruscall amb mata morta i algues fotòfiles, al costat de l’herbassar de Posidonia oceanica. Els seus estolons recobreixen els diferents organismes bentònics que hi viuen. Aquí és habitual que els vaixells d’esbarjo llencin l’àncora i llaurin el fons amb àncores i cadenes, per la qual cosa és probable que aquesta situació hagi afavorit l’assentament de l’alga en aquest enclavament concret.
El biòleg que fa el seguiment de la Caulerpa, Boris Weitzmann, recorda que “al mar és quasi impossible aturar l’expansió d’aquestes algues invasores, però sí que podem actuar per evitar dispersar-la més ràpidament. Per exemple, podem evitar llençar l’àncora als llocs on creix l’alga invasora per no trencar fragments que es dispersin i es fixin a nous indrets”.
Weitzmann ha treballat al CEAB-CSIC durant 10 anys fent el seguiment d’espècies invasores al mar català i fa 14 anys que col·labora amb el Parc Natural del Montgrí, illes Medes i Baix Ter i amb el PN de Cap de Creus.
Les prospeccions s’han realiltzat gràcies al suport de Patricia Besem, Bep Pallí i Andreu Pujades.
