PROJECTE IBIS ERMITÀ
L’ibis ermità va arribar a ser una de les espècies d’ocell més amenaçades del planeta. Amb només 220 ocells en estat salvatge, la seva supervivència va penjar d’un fil i la UICN la classificava com a CR, críticament amenaçada a la seva llista vermella d’espècies amenaçades.
Per aconseguir treure una espècie de la llista de les espècies més amenaçades cal recuperar poblacions salvatges, que siguin autosostenibles, resilients i amb intercanvi genètic entre elles.
AJUDA'NS
Dedica temps a tenir cura dels ibis empordanesos a l’aviari dels Aiguamolls!
Cada dia alimentem, netegem i controlem tots i cadascun dels ibis de l’aviari!
Aportant només 1 € / mes ens ajudaràs a alimentar els ibis!
Aportacions gestionades a través de Teaming.net
A través d’un donatiu ens ajudaràs a mantenir les instal·lacions on tenim cura dels ibis i a finançar la compra dels GPS.
Recorda que els donatius tenen avantatges fiscals ( fins el 95% de la donació).
Convertir-te en padrí/na és una forma molt especial de mantenir-te vinculat/da al projecte. Des d’estar al corrent del seu estat de salut fins a poder posar nom al teu ibis! Consulta totes les opcions d’apadrinament.
El projecte Ibis Ermità es desenvolupa a l’interior del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Una zona amb diversos ramats de vaques i cavalls en règim ecològic i que pasturen en extensiu tot l’any, entre Pau, Castelló d’Empúries, Peralada, Pedret i Marzà i Palau-saverdera.
El mètode que duem a terme l’Empordà per establir una població d’ibis es basa en les experiències prèvies dels projectes engegats a Cadis i a Àustria.
T'apropem l'ibis ermità i el projecte
Vols conèixer el projecte de reintroducció d’ibis ermitans que desenvolupem als Aiguamolls de l’Empordà?
Si el coneixem, voldrem conservar-lo!
Per això, us proposem una oferta d’activitats per entitats, escoles i empreses!
- Team scape: la migració de l’ibis ermità
- Coneixem l’ibis – xerrada 60′
- Missió: recuperem els ibis! (escolar)
- Cuidem els pollets d’ibis (escolar)(a partir del juliol)
- Col·laborem amb el projecte ibis ermità (Activitat RSC. Empreses)
Consulteu-nos a info@alivefund.org
Qui és l'ibis ermità?
És un ocell del grup dels pelecaniformes, junt amb els agrons, els pelicans i altres ibis. De nom científic Geronticus eremita, que significa “el vell ermità”.
A l’Empordà hi trobem dues espècies d’ibis que cal diferenciar.
L’ibis ermità, és un ocell molt rar i amenaçat, molt més gros que el capó reial i que utilitza ambients terrestres i molt rarament els ambients humits empordanesos. Fixeu-vos en el seu cap calb típic dels adults, els joves el tenen ben plomat fins al segon any. També és típic el plomall que penja del darrere del coll.
Ara, als Aiguamolls, hi tenim el comú capó reial, un ocell d’aiguamoll d’uns 700 g de pes i que es pot veure en grups de més d’un centenar pels aiguamolls i arrossars empordanesos.
Històricament, la major part de les poblacions d’ibis ermità eren migradores, volant cap al sud fins a Etiòpia per les poblacions orientals i a Mauritània per les poblacions occidentals.
Hi ha registres fòssils dels ibis ermitans al Sud de França i a la província de Castelló de la Plana, registres històrics a les Illes Balears de Plini el Vell, i als llibres de falconeria castellans de l’edat mitjana, com a registres més propers a Catalunya. Malauradament, no tenim registres propis a Catalunya per manca de naturalistes en aquells segles tan convulsos al nostre país, però certament els ibis ermitans passaven pel nostre país en migració des de les poblacions just al nord i en el seu pas als llocs d’hivernada al sud. Si criaven a casa nostra, no ho podem saber si no surten dades en algun registre històric desconegut fins ara.
També hi ha registres històrics als peus del vessant Nord dels Alps, fins i tot amb una de les primeres lleis conservacionistes conegudes s’escriu quan el cardenal de Salzburg va prohibir la caça dels ibis per impedir que desaparegués la colònia de cria que dominava en un penya-segat sobre la ciutat. Aquestes poblacions centreeuropees van desaparèixer amb el refredament global de la petita glaciació al s. XVII.
Hi ha pictogrames egipcis molt vells on s’aprecia perfectament els ibis ermitans amb els seus plomalls darrere el coll.
Ja ben entrat el segle XX només queden colònies reproductores a Nord Africa, Marroc i Algeria principalment, i algunes a l’Orient Mitjà a Síria i Turquia. Les colònies d’Algeria i Síria acabarien desapareixent, algunes ja entrat el S XXI. Al Marroc la població quedaria restringida a la zona d’Agadir, amb un mínim de 220 individus en estat salvatge en el seu moment més delicat. I a Turquia queda només una colònia en semillibertat, on a l’hivern la població que volta lliure tot l’estiu per la zona de Birecik és tancada i s’impedeix la seva migració. A principis del S XXI s’inicien dos projectes de reintroducció a la zona nord dels Alps i a la zona de Cadiz.
PROJECTES DE RECUPERACIÓ DE L'IBIS ERMITÀ
a Andalusia
A la dècada dels noranta, es presenta una primera proposta per part de Ralf Massanés i Jordi Sargatal per alliberar ibis ermitans a la zona de Cabo de Gata, a Almeria. El projecte no acaba reeixint, però serveix de base per a un projecte posterior del Zoo de Jerez per alliberar ibis a la província de Cadis.
Aquest projecte es comença a dur a terme el 2004 a la zona militar del Retin, on s’instal·la una gàbia d’aclimatació i posterior alliberament d’ibis que han estat criats a mà per humans o bé de manera natural per ibis progenitors en captivitat.
Durant diversos anys es va reforçant aquests alliberaments fins a la situació actual on no s’alliberem més ibis criats en captivitat i hi ha una població salvatge de quasi 400 exemplars amb quatre colònies de cria ja autosostenible.
al nord dels Alps
L’any 2002 va iniciar un projecte liderat pel Waldrappteam a Austria i Alemanya, a les amples valls situades just al nord dels Alps en zones historicament de cria dels ibis.
El problema de reintroduir ocells en aquella zona son les riguroses condicions climàtiques de l’hivern que obliguen a migrar els ocells a zones més càlides per poder-se alimentar dels invertebrats que viuen just a sota terra i que son la seva font d’energia.
La gent del Waldrapteam es van inspirar en la películ·la americana “Volando libre” i inspirada en un cas real de migració d’oques per utilitzar també els ultralleugers per guiar els grups d’ibis en una migració asistida fins a la reserva d’Orbetello al centre d’Itàlia.
Per poder guiar els ibis fou necessari criar a mà els ibis amb unes cuidadores que serien les que els ibis seguirien quan aquestes pugessin dalt dels ultralleugers. El procés no és tant sencill com sona, sinó que fa falta un llarg procés d’aprenentage que han trigat alguns anys a dominar.
Després d'anys de dificultats en les condicions atmosfèriques per fer la migració l'any 2022 un dels Ibis, anomenat Ingrid va decidir emprendre una migració en solitari que el va dur fins a Catalunya, on va passar uns dies a Banyoles i Pals per seguir després fins al sud i arribar fins a les poblacions de Cadis. Aquest fet va inspirar la gent del Waldrappteam per provar una nova ruta migratòria que travessaria mitja Europa per arribar fins a Cadis tot passant per Catalunya. Els darrers 2023 i 2024 els grups d'ibis en migració han arribat a Catalunya per l'Alt Empordà i han seguit per litoral i prelitoral en la seva migració cap al sud.
I a l'Empordà...
El nou centre de reproducció de l’ibis ermità a l’Alt Empordà es troba a mig camí entre les colònies del nord dels Alps i les colònies de Cadis i a la mateixa latitud que la població d’Orbetello, on hi ha els terrenys d’hivernada de les poblacions reproductores del nord dels Alps, i per tant ideal tant per una població sedentària com migratòria d’ibis ermità.
El mètode per a establir aquesta població es basa en l’experiència del Proyecto Eremita.
Aquesta metodologia es basa en la unio de dos grups de pollets d’ibis: els criats a mà per humans adoptius i els criats pels seus progenitors naturals
Els dos grups d’ocells es posen junts en una gàbia d’aclimatació durant uns mesos.
L’objectiu és fixar els ibis al voltant de la gàbia un cop s’obrin les portes uns mesos més tard. És molt important que la gàbia d’aclimatació es trobi en una zona amb pastures i bestiar, que és l’hàbitat preferit dels ibis ermitans.
PARTNERS
Ens donen suport:
