Un Pop de Gram

L’estudi del Pop de Gram es basa en la instal·lació de dues línies sobre el fons sorrenc del prat de Gram, una al golf de Roses i una al de Pals, de 500 metres i amb 20 catúfols (refugis per a pops) cadascuna, subjectat mitjançant un ancoratge helicoidal.

Badia de Pals
Golf de Roses

Quatre mesos d’estudi del pop

Des del mes de maig fins a principis d’octubre, es va realitzar un seguiment quinzenal, fent servir escafandre autònom, per valorar l’evolució de les olles i recollir la informació que puguin aportar.

 

  • Es van visitar les olles i es va registrar la presència/absència de pops i dels seus rastres. Això ens aporta informació de quan i quants pops hi ha i coneixement de l’eficiència dels cadups de fang com a refugi per pops.
  • Es van recollir els restes de menjar (closques de mol·luscs i crustacis) trobades a cada olla i al seu entorn i es van emmagatzemar en una bossa individual per a cada cadup numerat. Aquestes restes van ser analitzades per identificar l’espècie i la mida.
  • No es van localitzaran olles amb posta. En el cas que n’hi haguessin hagut, s’hagués pogut determinar quan posen els ous i quin model de cadups prefereixen. Estava previst que en cas de trobar femelles amb ous, s’augmentessin les immersions per documentar aquesta fase concreta.

Olles artesanals i de proximitat

Des de la Fundació Alive volem evitar la introducció de residus contaminants o elements tòxics, per això, i afegint les converses mantingudes amb ICM-CSIC en les quals confirmen que les olles de ceràmica són atractives pels pops, es va optar per un model d’olles artesanals de fang: els cadups o catúfols.

 

Els catúfols es van fabricar durant el mes de març i abril del 2022 pel terrisser artesanal de Fonteta ( La Bisbal d’Empordà), Josep Matés, amb fang de Cruïlles, donant així dos valors afegits; d’una banda, la metodologia artesanal i, de l’altre, la proximitat de la fabricació.

Josep Matés elaborant els catúfols
Catúfols després del forn

Antigament, els catúfols eren utilitzats per la sínia, per treure aigua dels pous oberts, i eren reaprofitats per la pesca del pop. Els pescadors del territori utilitzaven el nom de cadups, nom provinent de Tarragona, per a referir-se a aquests recipients.

 

Matés va tenir en compte un model de catúfol que s’havia fet a l’Empordà i que ell mateix havia trobat al Museu Terracota, mitjançant una cerca tematitzada.

 

L’exemplar trobat per Matés estava fet amb ceràmica negra i era molt estret, ja que hi lligaven una corda per estirar-lo. En el projecte no era necessari que es mantingués el diàmetre central exacte i, el terrisser, el va ampliar per tal que els pops puguessin acomodar-se millor així com augmentar la viabilitat per a l’estudi, perquè en període de seguiment els biòlegs haurien d’analitzar l’interior de cadascun i requeria de poder introduir la mà lliurement.

 

Finalment, es van fixar a les línies amb dues mides de cadups, gran i petita, per donar resposta a la varietat de pops. A partir d’aquest moment, als catúfols o cadups se’ls anomena olles o refugis, i totes s’identifiquen amb un número gravat.

Ancoratges helicoïdals

Un altre dels aspectes del projecte Un Pop de Gram és la cerca d’un ancoratge adequat que pugui sostenir les línies d’olles de ceràmica i, alhora, no provoqui molèsties als pescadors.

 

L’alternativa escollida va ser obra de Josep Elizalde, ferrer a Construccions metàl·liques i serralleria de L’Estartit (Torroella de Montgrí). L’encàrrec era fer unes barrines semblants a les que utilitza la Generalitat de Catalunya per a la subjecció de boies a les Illes Medes.

 

Es tracta d’elements de ferro negre amb un tall en biaix a l’hèlice per tal que rosqui correctament en el fons marí i quedi totalment enterrat, alhora que sigui robust per subjectar la línia en períodes de temporal.

 

Tot i que el model és el mateix, en el cas del Pop de Gram l’ancoratge té la barra de ferro superior extraïble, de manera que no es queda fixada al fons marí i, per tant, el fons queda més net.

La instal·lació, un acord unànime

Durant el mes d’abril de 2022, des del Projecte Sèpia construeixen les dues línies, amb els sistemes d’ancoratges i les olles.

 

L’art resultant s’instal·là, el mes de maig del mateix any, paral·lel a la línia de costa a la fondària acordada amb els pescadors, dins l’àmbit marí del parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà i del parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Per a instal·lar la línia es van implicar els vaixells d’arts menors de les confraries. També s’acordà amb els pescadors la boia en superfície com a senyalització de l’art.