Josep Vilanova
Patró de la Fundació Alive
Biologist, naturalist & underwater photographer
Per a moltes persones les platges són poc més que extensions de sorra, desproveïdes de vida, que serveixen per parar el sol, jugar o relaxar-se deixant volar la ment. Alguns afortunats, tocats per la dèria de mirar i buscar senyals de vida a qualsevol racó, a banda de fer tot això, també veiem en les platges un apassionant entorn natural on descobrir un munt de criatures diferents.
Això és especialment motivador després dels temporals, quan l’energia i força de les onades porta fins a la platja alguns dels secrets que amaga el mar en forma de restes d’animalons i plantes. Curculles, eriçons de sorra, caragols, algues i altres plantes, les restes d’alguna au poc afortunada… organismes que de manera habitual romanen dins les aigües, enterrats a la sorra o a la deriva dins del mar.
El temporal del març
Aquest mes de març, després de quasi quinze dies de temporal de llevant, estem tenint una oportunitat més de perdre’ns resseguint la llongada de platges, badies i cales a la recerca de petits “tresors” del nostre entorn natural.
Quinze dies de llevant donen per a molt petejar i vagarejar, i ens hem perdut per les badies de Roses i Pals, i per cales i platges del Baix Empordà i hem trobat un xic de tot.
Des dels delicats eriçons de sorra ( Echinocardium cordatum) de cos fràgil i punxes suaus, que d’altra manera són difícils de veure pel seu costum de viure soterrats, a piles de curculles de formes i colors variats. Tallarines de tons rosats, lilosos, taronges i grocs, escopinyes comunes, punxegudes i verrucoses de valves simètriques, però sempre impossibles d’aparellar, enormes lluents de closques dures i brillants, petxines de pelegrí de mides ínfimes amb tots els colors de l’arc de St. Martí, rossellones i cloïsses, caragols i caragolins de mides, colors i formes fascinants.
Juntament amb tota aquesta vida animal, algues en platges envoltades de rocams i esculls, i restes dels prats de fanerògames marines; posidònies i grams. En aquells llocs on el fons de sorra es conserven poc intervinguts pels humans. Una mirada detallada a aquestes acumulacions de restes vegetals ens desvetlla petits crustacis, briozous, esponges…, amb un xic de bona o mala sort per ells, alguna agulleta, ous de rajada, postes de sèpies i calamars…
Un d’aquests “tresors” que els temporals fan més perceptibles són les restes del gram. Entortolligades entre elles mateixes, les fulles i arrels d’aquesta planta poden formar acumulacions importants en algunes badies somes. Caracteritzades pel color rogenc de les arrels poden pensar que es tracta de plantes terrestres arrossegades pel temporal, quan en realitat es tracta d’un gran desconegut dela nostra mar, el gram ( Cymodocea nodosa). El “germà petit ” de la posidònia, el gram o algueró, ha estat sovint poc considerat davant la contundència dels alguers de Posidònia oceànica.
L’extensió d’aquests prats recentment redescoberts i cartografiats a la badia de Roses, els amplíssim llistats d’espècies que estem identificant en aquest hàbitat, i la seva importància com a estabilitzador dels sorrals, com a generador d’oxigen i com a fixadors de carboni, i la feina de recerca al seu entorn que fem des de la Fundació Alive esperem que ben aviat posin els prats de Gram en el lloc que es mereixen.
Davant d’aquesta llarga llevantada ens pregunten com es veuran afectats els prats de Gram. Amb el temporal Glòria, el gener de 2020, ja vam poder comprovar com el prat del golf de Roses va aguantar perfectament a quasi tot arreu l’embat i intensitat d’unes ondes rarament vistes, esperem que la constància de la llevantada d’enguany no hi hagi generat pertorbacions greus. De moment esperarem que el temporal vagi de baixa i que l’aigua guanyi transparència per poder-ho anar a comprovar, això si, tornant a sota aigua que ja en tenim ganes!!!
