Marina Izquierdo
Biòloga i coordinadora del Projecte Ibis Ermità
Aquest mes de maig, amb Bernat Garrigós, president de la Fundació Alive, vam viatjar a Jerez per continuar enfortint els llaços entre el Projecte Ibis Ermità i el Proyecto Eremita. Ha estat un viatge intens, emocionant i molt profitós, d’aquells que et fan tornar amb la motxilla plena de ganes i confiança.
Primera parada del viatge: San Ambrosio i la Barca de Vejer
La primera parada del viatge va ser a les colònies salvatges de San Ambrosio i la Barca de Vejer, dues zones clau per a la conservació de l’ibis ermità.
A San Ambrosio, una àrea natural en un entorn tranquil on vam poder treballar amb certa comoditat. Allà vam participar en l’anellament dels polls, la col·locació de GPS per fer-ne el seguiment a llarg termini, i també els vam extreure mostres de sang per poder determinar-ne el sexe. A més, els vam administrar ivermectines com a tractament antiparasitari preventiu. Un dels moments més enriquidors va ser compartir la jornada amb un grup d’alumnes de l’Institut La Janda, que fa mesos que investiguen sobre els ibis ermitans i que van viure l’experiència de camp amb una curiositat i il·lusió contagiosa.
La colònia de la Barca de Vejer, en canvi, és molt particular: es troba just al costat d’una carretera. Aquesta ubicació tan propera a l’activitat humana fa que la intervenció sigui molt més delicada, tant per no alterar els adults com per garantir la nostra pròpia seguretat mentre treballem. Tot i aquestes dificultats logístiques, vam aconseguir dur a terme les mateixes tasques: anellament, col·locació de GPS, extracció de sang i aplicació d’antiparasitaris. Aquesta colònia, precisament per la seva ubicació, ens recorda que fràgil pot ser la convivència entre fauna salvatge i infraestructures humanes, i ens reforça encara més la necessitat de protegir aquests espais i les espècies que hi habiten.
Segona parada del viatge: ZooBotánico de Jerez
La segona part del viatge ens va portar al ZooBotánico de Jerez, on ens esperaven els pollets que han de venir a Catalunya aquest juny. Ens van mostrar com se’n cuiden: la seva alimentació, el control veterinari, les condicions ambientals… Tot allò necessari perquè arribin sans i forts al seu nou entorn. A més, vam acabar de revisar i coordinar tots els detalls logístics del projecte per garantir que, quan arribin a Torre Mornau (al cor dels Aiguamolls de l’Empordà), tot estigui a punt per a la seva adaptació.
Aquest viatge ha estat molt més que una visita de treball. Ha estat una oportunitat per aprendre, compartir i, sobretot, consolidar una xarxa d’aliances que creix a cada pas. Saber que aquests petits ibis que han nascut a Jerez volaran ben aviat pels cels de l’Empordà ens fa sentir part d’una història que ja no té marxa enrere. I això, francament, emociona molt.
