Projecte peixos i escalfament: resultat dels primers 15 mesos de mostreig

Dins del marc del projecte “Peixos i escalfament” d’Observadors del mar“, des del mes de setembre del 2021, hem estat fent un seguiment acurat de quatre punts de la Costa Brava Nord: tres dins del Cap de Creus i un a l’Albera Marítima.

L’objectiu és tenir una sèrie llarga que reflecteixi com evolucionen les poblacions d’algunes espècies de peixos que poden ser utilitzades com a indicadores del canvi climàtic, escollides pel seu caràcter termòfil, per què estan lligades a aigües més fredes o per què poden entrar en competència amb espècies invasores, i d’altres són espècies invasores.

Aquest escrit vol mostrar els primers resultats que hem obtingut i que vindrien a ser el punt de partida del seguiment.

Ubicacions dels transsectes

Les ubicacions s’han escollit per raons pràctiques, com és la seva accessibilitat, i per considerar-les uns indrets on hi ha establerts uns bons contingents de les espècies objectiu d’estudi.

Tres d’aquestes estacions actuen com veritables àrees de reclutament, una mena de “llar d’infants” per a moltes espècies de peixos. Cal remarcar que es troben al costat de praderies de posidònia, la qual cosa és molt important.

• La Pelosa i el Cros són les estacions que podríem considerar de reclutament i de fàcil accés amb vehicle.
• La Cativa és un lloc totalment exposat a la Tramuntana i el seu accés és a peu. El que la fa menys accessible és el vent de nord que, per fluix que bufi dificulta molt l’entrada a l’aigua.
• L’Almadrava el vàrem incorporar més tard, al veure que era un bon lloc de reclutament i que la nostra disponibilitat ens permetia de fer-ho. D’aquesta forma teníem dues estacions al costat nord del Cap de Creus i dues al sud.

Mètode de comptatge

En cada un dels punts es fan dos transsectes amb les seves respectives rèpliques, quatre en total, la distància de cada transsecte és de 50 metres aproximadament, en el nostre cas hem agafat com a punt per iniciar i acabar el transsecte una fita del relleu del lloc, d’aquesta manera és més precís i, sempre es fa el mateix recorregut (en el projecte s’aconsella fer-ho pel temps de desplaçament 5 minuts).

La fondària en la qual fem el comptatge és la superficial, de zero a tres metres aproximadament, això ens permet fer-ho a pulmó, resultant molt més pràctic, àgil i econòmic.L’amplada del transsecte és de 5 metres segons es demana en el projecte.

En el nostre cas, el comptatge el fem dues persones, i haurem de tenir en compte que són 10 metres ja que aquestes dades que presentem hem integrat els dos comptatges que s’han fet en el mateix moment i lloc. Una de les persones sempre va per la part de tocar la paret que està a menys fondària i, l’altre, va per la part de fora i té una mica més de fons. No modifiquem mai cap d’aquests paràmetres, ni de la posició de l’observador, ni de la persona que fa l’observació, ni del recorregut, per la qual cosa les dades són sòlides. L’horari sempre és el mateix exceptuant el mes d’agost i setembre que s’avança un parell d’hores.

Per fer els recomptes ens ajudem d’una tauleta que ens ha facilitat el programa, on hi consten totes les dades que cal recollir:

Les espècies que cal comptabilitzar són les que es veuen a la tauleta. Cal tenir en compte que aquest és un estudi que es fa en als països circummediterranis i algunes d’aquestes espècies encara no les tenim a la nostra costa.

En l’àrea geogràfica que fem els comptatges, i fins al dia d’avui, les espècies que ens estem trobant en superfície han estat:

• Coris julis
• Thalossoma pavo
• Serranus cabrilla
• Serranus scriba
• Sarpa salpa.

En total, s’han fet 53 jornades de mostreig en les quatres estacions escollides (Almadrava, Pelosa, Cativa i Cros) durant 15 mesos, amb un total de 212 transsectes i s’han comptabilitzat més de 27.000 exemplars.

Cada mes enviem els resultats dels comptatges al programa de “Peixos i escalfament” i ells ho inclouen al conjunt de dades que reben de la resta d’estacions i voluntaris, les quals estan escampades pel litoral de França, Itàlia, Grècia, etc. Això ha de servir per tenir una radiografia de l’estat de les espècies considerades com a indicadores del canvi climàtic , així com de les invasores, ja siguin les espècies lessepsianes i fruït de la tropicalització, invasores que han entrat pel canal de Suez i de Gibraltar, o les espècies pròpies d’aquest mar i que amplien l’àrea de la distribució geogràfica cap al nord, degut a la meridionalització del mar Mediterrani, tot seguint l’escalfament de les aigües (1).

En aquest escrit comentarem sobre l’estat de la població de quatre d’aquestes espècies sensibles a la temperatura durant el període abans assenyalat (Set 2021 a Nov 2022) i que són: Coris julis, Thalossoma pavo, Serranus cabrilla i Serranus scriba.

C. julis és l’espècie que potencialment es pot veure afectada per l’arribada i creixement de les poblacions de T. pavo , que és termòfila i degut al increment de la temperatura està extenent les poblacions direcció nord (meridionalització). Pel que fa als serrànids, seguim a S. cabrilla enfront de S. scriba , desconeixem quina serà la seva evolució, se sap que la distribució dins de la columna d’aigua és diferent, sent S.cabrilla més pròpia de fons i S. scriba de superfície, és per això que caldrà veure com reaccionen a aquest increment de la temperatura. D’aquí la importància que aquest treball pugui fer-se durant una llarga sèrie d’anys, i així, poder testimoniar si aquesta previsió es compleix.

Resultats per espècie

Coris Julis (Guiula)

Observant el Gràfic 01, el primer que veiem és aquest paral·lelisme entre les línies d’evolució de la densitat poblacional de les diferents estacions. Podrem veure que a finals de l’any 2021, període de Setembre-novembre, els valors mitjans els teníem just per sota de 50 individus de mitjana per estació de mostreig i a finals del període estudiat els tenim doblats amb valors propers als 100 exemplars.

El mínim de població es va donar durant el mes de gener, moment en el que tenim el període de insolació més curt i les temperatures de l’aigua són baixes, quan el període de llum comença a allargar-se es veu un rebot de la densitat de la població, tot i això, al mes de març i coincidint amb dues setmanes de pluja acompanyada de mala mar, va ser un mes en que es van detectar una baixada de les poblacions en general.

La baixada no l’observem a la Pelosa perquè aquí el mostreig es va fer just abans del canvi de temps, a principis de mes. És en el període de maig-juny quan s’assoleix un màxim de densitat, i aquest fet coincideix amb l’arribada d’exemplars juvenils, que no es veien en anteriors mostrejos. En algunes estacions de mostreig es poden observar agrupacions d’exemplars juvenils nombroses, d’entre 10 i 20 exemplars, que semblen vigilades per exemplars femella subadults. Desconeixem on estaven aquests exemplars amb anterioritat, durant els mesos més freds, possiblement amagades a les praderies de posidònia molt properes.

Durant el període de finals de primavera i principis d’estiu es produeixen unes variacions que no sabem quin és el motiu, molt possiblement són factors ambientals, interacció amb altres espècies depredadores o de comportament de la pròpia espècie, per exemple disperssió. Ja entrat l’estiu i fins al final del període estudiat, podem veure com hi hagut una estabilització de les densitats de població.
Com es pot observar l’espècie ha tingut una evolució molt positiva i la seva població s’ha duplicat respecte als inicis dels comptatges.

D’entrada tot i haver una onada de calor mai registrada durant aquest estiu del 2022, sembla que aquesta pujada de la temperatura de l’aigua no li ha anat malament en cap dels tres punts de mostreig. Sent l’Almadrava l’estació on s’hi troba la densitat més alta, seguida de la Pelosa i el Cros, tots tres punts els veiem com a zones de reclutament, al ser llocs arrecerats dels temporals i al costat de praderies de posidònia.

En aquests llocs hi ha una activitat turística important, tot i que sigui a l’estiu quan les poblacions han fet un descens, poder per l’efecte de la pesca, tot i que no és una espècie molt pescada.

Thalossoma pavo (Fadrí)

Thalossoma pavo és una espècie peculiar i caldrà tenir cura a l’hora de buscar les explicacions a les oscil·lacions que es produeixen en els resultats. D’entrada estem observant en molts llocs valors baixos i més, si ho comparem amb els valors de la seva espècie antagònica, Coris julis, la qual, té densitats de dos ordres de magnitud més gran.

T. pavo és una espècie extremadament ràpida en els desplaçaments i segurament és la que pot provocar més errors en els comptatges per repetició d’algun exemplar, tanmateix són fàcils de localitzar però, els pots perdre ràpid del camp de visió o zona de comptatge i cal està ben coordinats entre les dues persones que fan el transsecte.

S i observem el Gràfic 02, concretament les dades dels tres primers mesos corresponent a l’any 2021, veiem que es produeix un increment de la corba fins arribar a un màxim al mes de novembre en les 3 estacions que aleshores estudiàvem. Posteriorment i ja entrat l’hivern amb la baixada de la temperatura, els valors també davallen i fins i tot, al mes de gener tenim valors propers al zero.

En general els valors de les estacions s’han mantingut en la franja compresa entre 0 i 5 la majoria dels 15 mostrejos i les respectives estacions.

El que ens cridarà l’atenció són els valors al mes de novembre 2022, moment en que es produeix un altre cop un pic que quasi podríem qualificar d’espectacular. Les poblacions de les estacions del Cros, Pelosa i Cativa quasi dupliquen els seus efectiu respecte als valors del novembre del 2021 moment en que també es va donar un pic.

Aquest valor encara és més alt a l’estació de l’Almadrava, tal i com hem dit abans, aquesta és una estació que es comporta com una excel·lent zona de reclutament i és que ha estat al mes de novembre en que es produeix el reclutament de l’espècie, arribant els nous exemplars nascuts a l’estiu i que podien estar refugiats a la posidònia i que durant els mesos més freds, busquen el recer en aquest punts que funcionen com uns bons refugis per tenir les aigües més somes.

Serranus cabrilla (Serrà)

Serranus cabrilla és una espècie força críptica degut a la seva coloració i que cal saber els seus costums per saber-la trobar quan està quieta o a l’aguait. Té unes poblacions força baixes segons els comptatges realitzats en les quatre estacions mostrejades de 0 a 3 metres, un dels motius és que la fondària en que realitzem els comptatges no és l’òptima per l’espècie, ja que es troba a profunditats més grans, una altra raó és que rep una pressió negativa per part de la pesca esportiva que es practica a diferents intensitats en els àrees de mostreig que tenim.

El valors de densitats solen estar compresos entre 0 i 3 exemplar de mitjana a la major part dels mostrejos de les quatre estacions. Si dividim els Gràfic 03 en dos de complementaris (04 i 05) serà més fàcil de interpretar.

Observant el Gràfic 04, veiem que a l’estació de la Pelosa es troben uns valors que mostren alguns pics mensuals però el valor mitjà total està en 2,38 exemplars, caldrà veure en un termini més llarg quina és la tendència d’aquest punt. Aquí la pressió de pesca esportiva és baixa i fins i tot, un dels transsectes està dins de la reserva del Cap Norfeu que ho prohibeix. Serà interessant saber quina és l’evolució de l’espècie en aquest tram.

Per contra, a les estacions del Cros i l’Almadrava és mostra una tendència a la disminució dels efectius que fa pensar que sigui la pesca esportiva amb canya la principal causant d’aquesta disminució.

En el Gràfic 05 és veu l’estació de la Cativa, un lloc molt exposat al vent del nord i una pressió de pesca esportiva menor, però no inexistent. Aquí és l’únic punt on s’entreveu que hi ha una molt lleugera recuperació de la població de S. cabrilla els darrers mesos. Aquest punt rep més sovint les aigües fredes de les corrents del nord i té una menor presència antròpica, factors que podrien jugar al seu favor.

Serranus scriba (Vaca serrana)

És una espècie que a nivell pràctic quan fem els transsectes te’n adones que sol amagar-se al veure’t per la qual cosa, alguns exemplars es possible que s’escapin dels recomptes degut a aquest comportament esquiu.

Tot i això, sabent d’aquest comportament, cal estar atents i buscar-los en aquests indrets de refugi. Tanmateix, si no els veus en el transsecte d’anada, moltes vegades és a la tornada quan si els pots detectar amb més facilitat. També és una espècie que pot ser víctima de la pesca esportiva amb canya i aquesta també pot ser una de les causes de que el nombre sigui baix en l’època de màxima afluència de turisme.

El valors de densitats solen estar compresos entre 1 i 3 la major part dels mostrejos de les quatre estacions. Si dividim el Gràfic 06 en dos serà més fàcil de veure.

En el Gràfic 07 és veuen clarament aquestes oscil·lacions que tenen les seves poblacions però, si que volem remarcar que té una baixada acusada en el moment que l’aigua és més freda, això es va donar al mes de març i, és a partir d’aleshores que la població va remuntant poc a poc en tots els punts. Aquesta pujada es fa més patent a la Pelosa en que s’arriba a un màxim de pràcticament 6,25 d’exemplars de mitjana al novembre després d’un ascens sostingut i sense grans variacions. A l’Almadrava molt possiblement hi hagi una influència negativa de la pesca esportiva, al igual que al Cros, en aquests dos l’activitat és força més intensa.

Per un altre costat S. scriba el trobem amb densitats molt baixes en els transsectes de l’estació de Cativa, lloc on les aigües fredes arriben de mar endins empeses pels vents de tramuntana i que aquest sigui la causa d’aquest nivell tan baix.

Resultats per espècies antagonistes

Coris julis vs Thalossoma pavo

Segons diuen els experts, el T. pavo actualment està en franca expansió a la Mediterrània occidental i es dirigeix cap al nord, aquest fenomen s’ha vingut a denominar com la meridionalització de la Mediterrània. Aquesta espècie es creu que entrarà en competència amb Coris julis, ja sigui per l’espai i/o per l’aliment. Aquest fet es creu que farà desplaçar a l’espècie perdedora, Coris julis, cap a altres zones menys adients com podrien ser zones més profundes i més fredes on T. pavo no hi té la seva temperatura més adient.

També es pensa que aquest desplaçament podria ser cap a hàbitats que no són tant òptims per C. julis, com poden ser les praderies de posidònia, fins i tot suggereixen que l’elevada temperatura de l’aigua pot afectar la conducta de l’espècie que millor tolera l’aigua freda, C. julis en favor de T.pavo (2) i (3).

Tanmateix, també hi ha estudis de predicció que fan projeccions per a mitjans i finals d’aquest segle i, diuen que al sector de la nostra costa mediterrània (NO) seria la zona on aquests canvis no es donarien, s’entén que al tractar-se de la part de la Mediterrània on les onades de calor marines seran més lleus i podrien no afavorir tant a l’espècie termòfila T. pavo (4) .

Les nostres dades poden ajudar a aportar una mica d’informació de camp pel que fa a quina és l’estat de la qüestió, la interrelació interespecífica entre aquestes dues espècies que, inicialment són antagòniques.

Creiem que el valor afegit d’aquest treball és la seva ubicació, el Cap de Creus i l’Albera marítima se situen en la zona que podríem considerar com la “més freda” de la Mediterrània en tot el seu conjunt. La causa és ben coneguda, l’acció del vent de la tramuntana impulsa i refreda les aigües superficials del golf de Lleó fins a casa nostra.

Tot i que és entrar dins del camp de l’especulació meteorològica, caldrà tenir en compte el descens dels episodis de vent del Nord que s’estan donant els darrers anys. Aportarem un gràfic que no ha estat publicat i que entreveuen un descens de l’activitat de la tramuntana en els darrers anys 25 anys. Aquest fet si continua o si s’accentua podria canviar l’escenari de les previsions fetes amb anterioritat.

Per part nostra podem aportar una aproximació de quin és l’estat de “salut” de cada una de les espècies. Si que cal aclarir que les dades que nosaltres observem són molt altes i és que som dos observadors els que fem cada transsecte, el que significa una amplada del doble de la que es demana, 10 metres per 50 de longitud (500 m2). Tot i això, les dades segueixen sent molt altes si ho comparem amb les dades d’altres indrets de la Mediterrània.

La realitat és que C. julis té al Cap de Creus unes excel·lents poblacions i més encara en els punts on la línea de la costa, l’orografia i la biota li són favorables, aquests llocs són uns excel·lents punts de reclutament per a moltes espècies de peixos.

Si mirem la gràfic 10 podem veure el resultat de combinar les dades de densitats per cada una de les espècies en cada estació de mostreig, el que més sorprèn, és el gran diferencial que existeix entre totes dues espècies antagòniques, la qual, és pràcticament d’un ordre de magnitud en favor de C. julis espècie d’aigües més fredes.

A l’Almadrava és on es dona una diferència més gran, tot i que és el lloc on la temperatura de l’aigua, molt possiblement, és més alta que en les altres estacions, les poblacions de Coris julis són aquí molt importants. Aquest fet ens fa pensar que Thalossoma pavo encara es troba en una fase inicial d’ocupació d’aquest entorn.

Tot i això, recordem (Gràfic 02) que T. pavo al mes de novembre ha tingut un repunt espectacular, bàsicament amb l’arribada de nous efectius juvenils, serà molt interessant veure com evoluciona aquesta població durant el proper any i si té una tendència a l’alça que pugui significar una competència per C. julis, a hores d’ara no s’observa. Els que si que es veu una certa agregació dels exemplars de T. pavo en una part d’un dels transsectes, com si hi hagués una certa territorialitat per part d’aquesta espècie.

En les altres tres estacions, Pelosa, Cativa i Cros, C. julis també assoleixen unes densitats elevades al mes de novembre, amb un valor realment important al voltant dels 100 exemplars en cada un dels punts, tanmateix aquesta densitat és força sòlida ja que s’ha mantingut estable des dels inicis de l’estiu fins al novembre.

En aquestes tres estacions també hi hagut un repunt de T. pavo al novembre però de menor magnitud (Gràfic 02), com hem dit abans, caldrà veure si la propera temporada aquests nous efectius de l’espècie termòfila incrementaran la densitat de població de cada una de les estacions, o quedaran delmats, ja sigui per dispersió a altres trams de costa o per depredació.

Per resumir i, veient els resultats d’aquests comptatges fets durant aquesta sèrie de 15 mesos, podem entreveure que a hores d’ara sembla encara lluny que es produeixi un xoc competitiu interespecífic entre C. julis i T. pavo al Cap de Creus i l’Albera marítima.

S’han fet assajos visuals del comportament de T. pavo enfront de C. julis proporcionant-los menjar i es veu una clara jerarquia, sent els mascles de T. pavo els dominants que tenen accés al menjar enfront als altres.

Serranus cabrilla vs Serranus scriba

Segons s’ha vist en estudis fets amb aquestes dues espècies de serrànids a l’illa de Cabrera (A. Garcia-Rubies) i Medes, la seva densitat poblacional està molt lligada a la batimetria i és totalment divergent entre les dues espècies, així tenim que les densitats de S. cabrilla tendeixen a incrementar amb la fondària, mentes que les de S. scriba disminueixen.

Tot i que trobem presència de les dues espècies en tot el perfil batimètric estudiat, s’ha constatat que S. scriba té les poblacions més denses en superfície. Aquesta segregació de les poblacions que es dona a Cabrera, on S. scriba ocupa una zona marginal superficial també es podria donar a casa nostra.

Semblaria que aquesta pot ser una de les causes que fa que ens surtin unes densitats tan baixes de S. cabrilla a la fondària a la que nosaltres fem els comptatges, que és absolutament superficial, recordem que és de 0 a 3 metres, però creiem que també n’hi ha d’altres. En algunes de les estacions creiem que un dels factors negatius és la pesca esportiva amb canya. Si a les densitats baixes de l’espècie hi sumem la pesca, aquesta pot arribar a reduir molt significativament la seva presència.

Un tercer factor de menor pes podria ser la morfologia del fons que hi ha en les estacions mostrejades.

En aquestes estacions hem observat comportaments específics, ens referim a S. scriba, creiem que aquests fons que tenen roques de diferents dimensions i densitats i amb anfractuositats, es generen bons refugis per amagar-se i que sovint són utilitzats per S. scriba i en els fons on no troba amagatalls i no li és propici, la densitat és més baixa, aquesta és una especulació fruit de l’observació empírica que caldria demostrar científicament.

En el gràfic 11 podem observar com han evolucionat les densitats de les dues espècies durant aquests primers 15 mesos de l’estudi.

A l’Almadrava, que tant sols hi ha dades des del mes d’abril, podem veure com la població que domina lleugerament és la S. scriba en front de S. cabrilla i que en ha arribat ha desaparèixer dels comptatges en els darrers quatre mesos estudiats. En aquesta estació molt possiblement podria tenir una densitat molt més gran, però és la que rep més pressió per part de la pesca esportiva. Aquest escenari podria canviar durant l’hivern-primavera i donar-se una recuperació amb efectius vinguts dels territoris adjacents.

A la Pelosa, ubicada una mica més al nord de l’Almadrava, veiem que els darrers mesos del 2021 les poblacions de les dues espècies van oscil·lar entre 1 i 3 exemplars de mitjana, fins que arribat l’hivern, la població de S. scriba va caure i S. cabrilla va tenir el seu pic amb 5 exemplars de mitjana al març, que va ser en el mes que vàrem tenir el registre més baix de temperatura amb 12,2 ºC.

Aquest fet podria fer pensar una relació inversa de les dues espècies amb la temperatura de l’aigua. Cosa que continuem veient si observem la resta de mesos en que S.scriba va guanyant densitat amb el increment de la temperatura i, S. cabrilla perd presència.

Al Cros, es veu com les poblacions de S. cabrilla han anat a menys durant tot el període estudiat i S. scriba, tot i tenir uns mesos primers amb una població minsa, posteriorment ha millorat, tot i que els valors de densitats han fet unes oscil·lacions molt marcades, que podrien ser causades per les pressions antròpiques com és la pesca.

Per últim, a l’estació de Cativa veiem com la presència de S. scriba és molt baixa. Aquesta zona és la que està més exposada a les arribades de les aigües fredes del golf de Lleó i pot ser un entorn poc propici per l’espècie. També hi tenim un factor que hem comentat abans que és la morfologia del fons, que en aquesta estació hi té un perfil diferent a la resta, amb menys amagatalls, per la quals cosa, aquesta podria ser la causa que també expliqués la densitat baixa de S. scriba.

Pel que fa a S. cabrilla s’observa una caiguda inicial fins arribar a un mínim al mes d’abril i que posteriorment s’ha recuperat, no exempt de fortes oscil·lacions. Creiem que és molt aviat per poder interpretar aquests resultats.

Conclusions

Aquestes primeres dades serveixen per tenir una aproximació de la densitat de població en superfície ( de 0 fins -3 m) de les espècies que han estat escollides com indicadores en el programa “Observadors del Mar”, i en concret a la zona del Cap de Creus i l’Albera marítima.

Podem afirmar que Thalossoma pavo ja es troba establert en totes les estacions de mostreig i la tendència de les seves poblacions és a l’alça. En les estacions del sud del Cap de Creus, l’Almadrava i la Pelosa, és on T. pavo hi té més efectius. En front té a Coris julis amb unes poblacions molt més denses encara, d’un ordre de magnitud! Les màximes densitats es troben a l’Almadrava, la Pelosa i el Cros, llocs que actuen com zones de reclutament (Gràfic 12).

Amb aquestes dades encara no estem en condicions de dir que hi hagi un xoc competitiu entre ambdues espècies, necessitarem una sèrie més llarga per veure si es produeixen interaccions interespecífiques que facin declinar a C. julis i es mantingui un increment de T. pavo.

Serà molt interessant veure com evolucionen les poblacions de C. julis que durant els darrers mostrejos s’han estabilitzat però, que encara són marcadament molt més denses que les de T. pavo, les quals, tot i ser baixes aquest final d’any ha tingut un creixement explosiu. Aquesta espècie termòfila té unes perspectives de increment poblacional en els pròxims anys.

Estarem atents als canvis que es produeixin en les estacions ubicades mes al sud, que per lògica, haurien de ser les que mostrin els primers canvis degut a l’escalfament de l’aigua.

Pel que fa als serrànids, Serranus cabrilla, té a la Cativa, la Pelosa i el Cros la presència més marcada, a l’Almadrava és on l’espècie hi té menys efectius. Serranus scriba té el màxim d’efectius a les estacions de la Pelosa, el Cros i l’Almadrava, sent a la Cativa on la seva presència és més baixa.

Interpretar aquests primers resultats es fa difícil, els efectius poblacionals són molt baixos i, aquí, hi juguen molts factors que se’ns escapen, com poden ser la morfologia del fons, l’hàbitat, les activitats extractives com la pesca esportiva, el comportament, etc.

Segons diuen alguns estudiosos, Serranus cabrilla no li és gaire propícia la fondària estudiada, i així ho demostren els números que ens estem trobant que són molt baixos però, amb S.scriba també són baixos. Això ens planteja el dubte de si hi podrem veure alguna interacció entre les dues espècies estudiades en un futur.

A hores d’ara encara no es veuen unes tendències clares, S.scriba sembla desenvolupar-se bé en tres de les estacions que actuen com a zones de reclutament, com són l’Almadrava, la Pelosa i el Cros i menys a la Cativa però, en general els valors dels efectius són baixos, el mateix passa amb els valors de S.cabrilla.

Serem cauts i no ens pronunciarem sobre el possible grau de competència entre aquestes dues espècies i més sabent que la distribució de les densitats segons la batimetria son inversament proporcionals.

Bibliografia

(1) https://ciesm.org/online/monographs/35/WM_35_39_45.pdf
(2) https://besjournals.onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1365-2656.2012.02034.x
(3) https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0141113616301155
(4) https://www.researchgate.net/publication/266295499_Spatial_distribution_patterns_of_Coris_julis_and_Thalassoma_pavo_Pisces_Labridae_along_the_south-eastern_Apulian_coast_SE_Italy