Alivefund

Fundació Alive

  • Facebook
  • LinkedIn
  • Twitter
  • Inici
  • La Fundació
    • Missió
    • Organigrama
    • Patronat
    • Transparència
  • Projectes
    • Surfing For Science
    • MedFoto. Concurs Internacional de Fotografia de la Mediterrània
    • Formacions
    • Projecte Gram
      • Qui som (Projecte Gram)
      • Espècies del prat de Gram
      • Galeria
    • Un Pop de Gram
    • Beca de recerca del Gram
      • Convocatòria 2021
    • II Jornades 2023
    • Sealife Collection
  • Notícies
  • Articles
  • Recursos
  • Uneix-te a Alive
    • Treballa amb nosaltres
    • Fes-te voluntari
    • Fes un donatiu

Cremes solars tòxiques

17 de maig de 2022 by Bernat Deixa un comentari

Bernat Garrigós
Patró i director de la Fundació Alive
Biologist
& naturalist

Un article publicat a la prestigiosa revista Science aquest mes de maig ha posat en primera plana la toxicitat de les cremes solars per a l’ecosistema marí. Els seus autors són Bill Mitch i Djordje Vuckovic, professor i doctorand d’enginyeria ambiental i civil de la reconeguda Universitat de Stanford.

Ja fa anys que sabem que alguns compostos de les cremes solars són tòxics per la fauna i flora dels nostres oceans. I per culpa de les 14.000 tones de cremes solars que arriben al mar anualment el 40% dels esculls de coralls litorals han començat un procés de degradació.

Els governs de les Illes Verges, Palau, Aruba i Hawaii ja han aprovat, entre el 2015 i el 2018, diverses legislacions per prohibir alguns dels compostos més tòxics de les cremes solars com són l’oxibenzona i l’octinoxat. Els seus efectes van més enllà dels coralls, i també afecten les anemones i fins i tot alguns ocells aquàtics, en els quals s’han trobat els compostos tòxics en els ous d’aquestes aus que nidifiquen al parc nacional de Doñana. Els seus efectes tòxics encara s’estan estudiant tant en humans com al medi ambient i, com sovint passa en la ciència, en unes primeres etapes d’un nou descobriment hi ha molts sectors que posen en dubte aquests estudis.

Cremes solars

Un pas més en la investigació de les cremes solars

Ara el nou estudi va una mica més enllà i no només recull l’efecte tòxic d’aquests compostos sinó que a més n’explica el mecanisme biològic. L’estudi publicat a Science detalla que els coralls i les anemones absorbeixen l’oxibenzona i transformen aquesta molècula en una fototoxina, una altra molècula que només és tòxica en presència de la llum.

Els investigadors van criar anemones en presència de l’oxibenzona en dos grups diferents, un amb presència de llum diàriament i un altre en la foscor. El grup d’anemones amb presència de llum moria abans de disset dies i del grup a fosques no hi havia cap baixa durant les 3 setmanes que durava l’experiment. Els éssers vius tenim diversos mecanismes de defensa davant dels contaminants. Un d’aquests mecanismes és la modificació de les molècules de contaminants tot afegint una molècula de sucre al contaminant per fer-lo més soluble i així el cos el pot expulsar més fàcilment. En aquest cas sembla que en afegir aquesta molècula de sucre a la molècula de l’oxibenzona la transforma en una molècula més tòxica que la molècula original.

Els investigadors de Stanford han demostrat que les cèl·lules humanes també poden transformar l’oxibenzona en la seva variant més tòxica i fotosensible, però que aquesta no seria tòxica dins el nostre cos on no arriba a la llum, però sí que ho podria a ser a la nostra pell exposada a la llum solar. Tot i que alguns fabricants de cremes solars ja han començat a comercialitzar cremes lliures d’oxibenzona, estan utilitzant molècules similars per a substituir-les. Aquestes noves molècules són semblants en estructura a les que s’estan retirant i podrien patir el mateix procés de modificació i transformació en una fototoxina només tòxica en presència de la llum.

Calen més estudis per anar confirmant aquestes troballes, però aquesta podria ser una de les vies amb les quals podem entendre la pèrdua de diversitat dels nostres mars. Concretament, la nostra costa pateix una freqüentació massiva de turisme a l’estiu que usa cremes solars i que, per tant, aboquen tones de compostos químics artificials cada any a les nostres aigües i això ens permetria començar a explicar la pèrdua de diversitat en musclos, petxines, pops i peixos que pateix la nostra costa.

A la Fundació Alive promovem la recerca que ens ha de permetre descobrir aquests mecanismes de degradació dels nostres ecosistemes i espècies i posteriorment poder proposar actuacions de millora per un ús més sostenible de la nostra mar.

Arxivat com a: Articles

Beca Gram 2021: Beneficis ecològics i econòmics associats als prats de Cymodocea nodosa a la badia de Roses

11 de maig de 2022 by Sònia Duñach 2 Comentaris

Biosfera_logo

BIOSFERA, Associació d’Educació Ambiental
BECA GRAM 2021

Les praderies marines són espècies fonamentals que proporcionen nombrosos serveis ecosistèmics amb importants implicacions ecològiques i econòmiques, inclosos els beneficis associats a la protecció de la costa i a la mitigació del canvi climàtic, el subministrament d’hàbitat i refugi per espècies marines, incluits peixos i invertebrats comercialment importants, recolzant d’aquesta manera la biodiversitat.

La Cymodocea nodosa és una petita espècie de planta marina oportunista que es troba al golf de Roses, on ocupa unes 800 hectàrees. No obstant això, es coneix poc sobre les funcions ecològiques i els serveis ecosistèmics que proporcionen aquests prats de Cymodocea. BIOSFERA, Associació d’Educació Ambiental, té com a objectiu contribuir i ampliar el coneixement al voltant prats de Cymodocea per donar suport a la conservació d’aquest valuós ecosistema.

Durant aquest darrer any, Alive Fundació, BIOSFERA i diversos voluntaris han realitzart nombrosos treballs de camp a les regions del nord, mig i sud de la zona, instal·lant equips i recollint mostres per ajudar a respondre preguntes clau sobre els beneficis i la importància ecològica i econòmica dels prats de Cymodocea.

Biosfera, beca gram: Beneficis ecològics i econòmics associats als prats de Cymodocea nodosa a la badia de Roses

L’estudi dels cores de sediments per determinar les reserves de carboni als prats de C. nodosa i a la sorra adjacent, està contribuint a avaluar la capacitat d’emmagatzematge de diòxid de carboni d’aquest prat i el seu paper en la mitigació del canvi climàtic.

L’anàlisi del contingut de carbonats dels epífits (plantes que viu sobre les fulles) de C. nodosa està contribuint a entendre quantes sorres biògenes estan produint els prats. Mentre que la instal·lació de trampes de sediments consisteix en estimar la deposició i la resuspensió de sediments als prats i als espais nus adjacents. Aquestes trampes, juntament amb la instal·lació de taules d’elevació de sediments, mesuren els canvis a llarg termini en l’elevació de sediments.

Tot això contribueix a entendre el paper de Cymodocea en l’adaptació al canvi climàtic, en contra de l’augment del nivell del mar i l’erosió costanera.

Encara s’estan processant moltes mostres al laboratori i BIOSFERA espera tenir resultats preliminars sobre els beneficis ecològics i econòmics associats als prats de Cymodocea nodosa a la badia de Roses en els propers mesos. Estigueu atents!

Arxivat com a: Articles, Beca Gram, Projecte Gram

Els tresors del temporal del mes de març de 2022

26 de març de 2022 by Josep Vilanova 1 comentari

Josep Vilanova
Patró de la Fundació Alive
Biologist,  naturalist & underwater photographer

Per a moltes persones les platges són poc més que extensions de sorra, desproveïdes de vida, que serveixen per parar el sol, jugar o relaxar-se deixant volar la ment. Alguns afortunats, tocats per la dèria de mirar i buscar senyals de vida a qualsevol racó, a banda de fer tot això, també veiem en les platges un apassionant entorn natural on descobrir un munt de criatures diferents.

Això és especialment motivador després dels temporals, quan l’energia i força de les onades porta fins a la platja alguns dels secrets que amaga el mar en forma de restes d’animalons i plantes. Curculles, eriçons de sorra, caragols, algues i altres plantes, les restes d’alguna au poc afortunada… organismes que de manera habitual romanen dins les aigües, enterrats a la sorra o a la deriva dins del mar.

Cymodocea nodosa arrossegada pel temporal a la platja de Pals
@Josep Vilanova

El temporal del març

Aquest mes de març, després de quasi quinze dies de temporal de llevant, estem tenint una oportunitat més de perdre’ns resseguint la llongada de platges, badies i cales a la recerca de petits “tresors” del nostre entorn natural.

Quinze dies de llevant donen per a molt petejar i vagarejar, i ens hem perdut per les badies de Roses i Pals, i per cales i platges del Baix Empordà i hem trobat un xic de tot.

Des dels delicats eriçons de sorra ( Echinocardium cordatum) de cos fràgil i punxes suaus, que d’altra manera són difícils de veure pel seu costum de viure soterrats, a piles de curculles de formes i colors variats. Tallarines de tons rosats, lilosos, taronges i grocs, escopinyes comunes, punxegudes i verrucoses de valves simètriques, però sempre impossibles d’aparellar, enormes lluents de closques dures i brillants, petxines de pelegrí de mides ínfimes amb tots els colors de l’arc de St. Martí, rossellones i cloïsses, caragols i caragolins de mides, colors i formes fascinants.

Juntament amb tota aquesta vida animal, algues en platges envoltades de rocams i esculls, i restes dels prats de fanerògames marines; posidònies i grams. En aquells llocs on el fons de sorra es conserven poc intervinguts pels humans. Una mirada detallada a aquestes acumulacions de restes vegetals ens desvetlla petits crustacis, briozous, esponges…, amb un xic de bona o mala sort per ells, alguna agulleta, ous de rajada, postes de sèpies i calamars…

Un d’aquests “tresors” que els temporals fan més perceptibles són les restes del gram. Entortolligades entre elles mateixes, les fulles i arrels d’aquesta planta poden formar acumulacions importants en algunes badies somes. Caracteritzades pel color rogenc de les arrels poden pensar que es tracta de plantes terrestres arrossegades pel temporal, quan en realitat es tracta d’un gran desconegut dela nostra mar, el gram ( Cymodocea nodosa). El “germà petit ” de la posidònia, el gram o algueró, ha estat sovint poc considerat davant la contundència dels alguers de Posidònia oceànica.

Cymodocea nodosa a la platja d'Empúries durant el temporal de març
@Josep Vilanova

L’extensió d’aquests prats recentment redescoberts i cartografiats a la badia de Roses, els amplíssim llistats d’espècies que estem identificant en aquest hàbitat, i la seva importància com a estabilitzador dels sorrals, com a generador d’oxigen i com a fixadors de carboni, i la feina de recerca al seu entorn que fem des de la Fundació Alive esperem que ben aviat posin els prats de Gram en el lloc que es mereixen.

Davant d’aquesta llarga llevantada ens pregunten com es veuran afectats els prats de Gram. Amb el temporal Glòria, el gener de 2020, ja vam poder comprovar com el prat del golf de Roses va aguantar perfectament a quasi tot arreu l’embat i intensitat d’unes ondes rarament vistes, esperem que la constància de la llevantada d’enguany no hi hagi generat pertorbacions greus. De moment esperarem que el temporal vagi de baixa i que l’aigua guanyi transparència per poder-ho anar a comprovar, això si, tornant a sota aigua que ja en tenim ganes!!!

Arxivat com a: Projecte Gram, Articles, Articles del Gram

La seducció ambiental

26 de gener de 2022 by Sònia Duñach Deixa un comentari

Jordi Sargatal
Patró de la Fundació Alive
Ornitòleg i naturalista

El 26 de gener és el Dia Mundial de l’Educació Ambiental i el bon amic Bernat Garrigós, màxim impulsor de la Fundació Alive, de la qual tinc el privilegi de ser membre del seu Patronat, em demana un article sobre educació ambiental.

La Fundació Alive té com a objectiu principal la difusió de coneixements sobre la Natura, especialment sobre el medi marí, per ajudar a conscienciar sobre els seus valors i problemàtica, així com contribuir a la seva conservació. Per tant, l’educació ambiental és una eina bàsica per aconseguir aquests objectius.

Com a primer director del parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà, del 1984 al 1998, ens vàrem enfrontar a un problema greu: després de molts anys de degradació d’aquest espai i persecució de la seva fauna, realment hi havia pocs ocells aquàtics per ser observats. Milers d’escolars i visitants en general venien encuriosits per visitar aquella zona humida protegida, finalment, després d’una llarga campanya de defensa. Durant aquests anys, un gran percentatge d’aquests visitants se n’anaven realment decebuts per no haver vist res que, al seu criteri, meresqués la visita.

La primavera del 1986, per pura casualitat, ens va arribar als Aiguamolls un pollet de cigonya de pocs dies. La que més tard es va convertir en la famosa i emblemàtica cigonya Guita. Per a qui no  sàpiga o no recordi la història de la Guita, val la pena fer-ne cinc cèntims. 

La cigonya Guita va néixer en una incubadora d’una granja de pollastres el 12 d’abril del 1986, ja que els quatre ous del niu d’Albalate de Cinca varen ser baixats del campanar per poder fer-hi unes reparacions absolutament imprescindibles. Els adults de cigonya varen abandonar el niu, però la gent del poble va salvar els ous, com a mostra d’estima cap a l’espècie. Per sorpresa del propietari de la granja, el 12 d’abril varen néixer dos pollets de cigonya, que va encomanar a Matilde Cabrera, una biòloga de la “Diputación General de Aragón”.

L’amiga Matilde, sabent del nostre interès per les cigonyes, ens va dir si les volíem. La resposta va ser ràpida, i precisament en Bernat Garrigós, que aquell any feia una estada com a voluntari als Aiguamolls, i en Robert Pradell, varen sortir d’urgència cap a Saragossa. Malauradament, un pollet ja havia mort, i vàrem adoptar l’altre, la Guita. El nom li ve de les entranyables coces que feia de petita.

Segons el llibre de família, els pares de la Guita varen ser en Jordi Sargatal i en Bernat Garrigós, i els padrins en Robert Pradell i la Rosa Llinàs.

Va viure la infància a la Plaça del Bruel, seu del Parc en aquell moment, i a Tortellà, a casa de la família Garrigós Castro. Quan tenia dos mesos, amb molta pena, la vàrem ingressar a l’aviari del zoo de Barcelona, per tal que comencés a agermanar-se amb 4 exemplars que el Parc Zoològic ens havia cedit.

El 22 de març del 1987 la Guita i les seves quatre amigues varen tornar als Aiguamolls. Va ser el dia de la cloenda d'”Encara soc viu”, el cap de setmana en què 2.100 nois i noies dels Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, es varen dedicar a treballar voluntàriament per la conservació. A part de les cigonyes, aquell cap de setmana també varen arribar els cignes, regalats per Pasqual Maragall com a alcalde de Barcelona, fent així la seva primera vinguda oficial als Aiguamolls, que seria seguida de tota una altra sèrie de visites privades i en família.

Durant els anys següents es varen fer festes per celebrar els aniversaris de la Guita, es va publicar un llibre amb text de Jordi Jané i dibuixos de Ramon Pujolboira, i el guitarrista i compositor Toti Soler li va dedicar una cançó.

Com que havia sigut criada per humans i sense contacte les primeres setmanes de vida amb altres cigonyes, va quedar impremtada d’humans i, per exemple, quan arribaven escolars al Cortalet, entrava al Centre d’Informació, s’enfilava al taulell i saludava als nens. Clar, aquells nens i nenes quedaven absolutament seduïts per la cigonya, i llavors era molt més fàcil transmetre missatges d’educació ambiental. Així  vàrem descobrir la tècnica de l’atracció de la fauna de cara als escolars. A aquesta disciplina la vàrem batejar com a Seducció Ambiental, com a tècnica introductòria de l’educació ambiental.

Seducció ambiental, una tècnica d’atracció de la fauna

De fet, qui ja havia descobert la Seducció Ambiental, sense anomenar-la així, havia estat el gran comunicador que va ser Félix Rodríguez de la Fuente, amb els seus programes televisius, que varen canviar la mentalitat de tots els habitants de l’Estat. Als Aiguamolls vàrem anar afinant aquesta disciplina amb el pedagog i bon amic Quim Franch.

Posteriorment, vàrem aprofitar la consolidació de la població de cigonyes a l’Empordà, i sobretot la reintroducció de la llúdriga, per avançar molt més en la Seducció Ambiental. Cadascuna de les llúdrigues alliberades ho era a un poble diferent de les conques de la Muga i del Fluvià, i sempre convocant els escolars, a qui prèviament s’havia explicat la història de la reintroducció i podien veure la llúdriga dins la caixa de transport.

A la una foto on es veu una llúdriga sortint de la caixa i anat cap al riu, davant d’un grup d’escolars. Aquells nens i nenes fan una cara d’íntima satisfacció, que segur que els marcarà en positiu per la resta de les seves vides. Això és la Seducció Ambiental.

Seduccio ambiental d'una llúdriga
Font: Jordi Sargatal. Moment de l’alliberament d’una llúdriga

Aquesta Seducció Ambiental és la que ja està aplicant també la Fundació Alive amb la fauna marina, un gran món, el marí, encara per descobrir per la majoria de gent. De petits tots hem gaudit buscant animalons entre les roques o a la sorra de les platges. Es tracta de potenciar aquesta curiositat per ensenyar, fer estimar i ajudar a conservar, ja que també és un món que es troba en perill i cal ajudar a gestionar millor.

Totes les espècies tenen el seu interès i mereixen atenció, però és evident que és més fàcil seduir el gran públic amb un dofí o una foca, que amb un petit crustaci, per meravellosa que pugui ser la seva vida i adaptacions. El gran avantatge d’aprofitar les espècies emblemàtiques, també anomenades espècie paraigua, és que sota seu s’aixopluguen i s’aprofiten de la protecció totes les altres.

Fent Seducció Ambiental amb les llúdrigues, per exemple, també s’aprofitaven de la consciència ambiental i de la millor protecció dels rius, aconseguida per aquesta espècie emblemàtica, totes les altres espècies que viuen als mateixos hàbitats de rius i estanys.

Al nostre Mediterrani tenim diversos projectes de reintroducció que poden suposar un gran impuls per la Seducció Ambiental, com poden ser el de les tortugues marines, l’àguila pescadora i la foca mediterrània o vell marí.

Poca gent sap que la foca mediterrània es trobava encara a la costa mediterrània ibèrica fins als anys 70 del segle XX i, per tant, és totalment viable la seva reintroducció. Vaig tenir el privilegi de visitar les colònies de Cabo Blanco, a l’antic Sàhara espanyol. Em vaig creuar la mirada amb dues femelletes joves que em varen venir a veure, encuriosides, a pocs metres de distància. Puc garantir que qualsevol persona que pugui observar les foques, quan les tinguem als tancats de prealliberament si prosperen els projectes, quedarà absolutament enamorada de l’espècie i es convertirà en una gran defensora del mar.

La Fundació Alive té molta feina per fer. De moment ja n’ha fet molta i de molta qualitat, o sigui que està molt ben encaminada. Segur que aprofitarà al màxim els ressorts de la Seducció Ambiental per incidir, també al màxim, en la necessària educació ambiental, i esperem que sigui per molts anys!!

Jordi Sargatal Vicens

Batet de la Serra, gener del 2022

Arxivat com a: Articles

El carboni blau a la badia de Roses, 800 Ha de prat

5 d'octubre de 2021 by Bernat 4 Comentaris

Bernat Garrigós
Patró i director de la Fundació Alive
Biologist
& naturalist

Des de Fundació Alive estem coordinant un estudi per analitzar el Carboni blau de l’herbei de Gram (Cymodocea nodosa) de la badia de Roses. Aquest prat submergit ocupa 800 ha entre l’Escala i Roses. L’associació Biosfera és l’encarregada de portar a terme l’estudi.

Però, què és el carboni blau? És el terme amb què s’anomena al carboni capturat i emmagatzemat pels ecosistemes oceànics i costaners del món, com són els manglars, les maresmes i els herbeis o herbassars.

Aquests ecosistemes segresten grans quantitats de diòxid de carboni (CO₂) de l’ambient, actuant com a embornals de carboni i ajudant a mitigar el canvi climàtic. Aquest carboni l’emmagatzemen a les plantes i al sediment inferior. Per exemple, més del 95% del carboni dels prats d’herbes marines s’emmagatzema als sòls.


Els manglars, maresmes i prats marins són fonamentals a les costes d’arreu del món, donant suport a la qualitat de l’aigua costanera, a la pesca sostenible i a la protecció de la costa davant les inundacions i les tempestes. Els seus serveis ecosistèmics permeten la subsistència de poblacions humanes costaneres de tot el món.

A escala planetària, els prats marins cobreixen menys del 0,2% del fons marí, però emmagatzemen aproximadament el 10% del carboni enterrat als oceans cada any.

Lamentablement els prats marins s’estan perdent a un ritme de l’1,5% anual i ja han perdut aproximadament el 30% de la seva cobertura en l’àmbit mundial. I el pitjor és que quan els prats marins es degraden o es destrueixen, aquests ecosistemes alliberen a l’atmosfera el carboni que han emmagatzemat durant segles i es converteixen en fonts d’emissió de gasos d’efecte hivernacle, accelerant el canvi climàtic. Els experts estimen que els prats marins degradats alliberen anualment més de 1.000 milions de tones de CO₂ a l’atmosfera, la qual cosa equival al 19% de les emissions degudes a la desforestació tropical mundial.

Càlcul del carboni blau al fons marí

Càlcul del Carboni Blau

Per tal d’analitzar la quantitat de carboni blau que l’herbei de Gram acumula a la badia de Roses, estem estudiant l’acumulació de carboni en el sediment sota el prat de Cymodocea nodosa. Per aquest estudi estem fent servir el mètode d’agafar cores de sediment, que consisteix a clavar uns tubs de quasi 2 metres de llargada, per tal d’extreure una mostra de sediment. Aquesta mostra ens donarà informació sobre la quantitat de carboni que s’ha anat acumulant al llarg del temps, i podrem deduir la importància de l’herbei de Gram de la badia de Roses com a embornal de CO₂. Així podrem quantificar els beneficis de la conservació d’aquest herbei per mitigar el canvi climàtic.

Mireu el vídeo de la immersió per extreure mostres de sediments per analitzar-los.

Arxivat com a: Articles del Gram, Articles, Beca Gram, Seguiment

  • « Pàgina anterior
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • Pàgina següent »

Notícies

Èxit de les II Jornades de conservació i aprofitament del mar, 2023

Els dies 3 i 4 de març, l’Escala va acollir les segones jornades de … [Llegeix més...]

Sortida per veure ocells marins els dies 12 i 13 de maig

Només dos dies després de publicar la sortida, les places s'han … [Llegeix més...]

Nous cursos en els parcs naturals a partir del 6 de març

Ens tornem a posar en marxa per començar, en breu, dos nous cursos per … [Llegeix més...]

Entrada massiva de gavots a la costa catalana

Bernat Garrigós Patró i director de la Fundació AliveBiologist & … [Llegeix més...]

Més entrades d'aquesta categoria

ARTICLES RECENTS

Conservació marina amb vedats de pesca

Bernat Garrigós Patró i director de la Fundació AliveBiologist & … [Llegeix més...]

Projecte PopNCo a les Medes 2022

Boris Weitzmann Biòleg associat a la Fundació AliveBiologist El … [Llegeix més...]

Projecte peixos i escalfament: resultat dels primers 15 mesos de mostreig

Eduard Marquès i Manel Ortega Col·laboradors Dins del marc del … [Llegeix més...]

The nature of nature, per Enric Sala

Bernat Garrigós Patró i director de la Fundació AliveBiologist & … [Llegeix més...]

Més entrades d'aquesta categoria

Categories

  • Articles
  • Articles del Gram
  • Beca Gram
  • Formació
  • MedFoto
  • Notícies
  • Projecte Gram
  • Seguiment
  • Un Pop de Gram

Alive Fundació

Port de la Clota s/n. 17130 L’Escala

Tel. 747 459 773

e-mail: info@alivefund.org

Copyright © 2023 · Outreach Pro on Genesis Framework · WordPress · Entra